Enric I. Canela

Antonio Árias m’ha fet arribar un comentari sobre un article que ha escrit sobre un article que ha escrit sobre l’avaluació dels serveis universitaris, bé de fet dos (1 i 2). En el primer article parla dels model d’avaluació que centre en el procés iniciat a la Universitat Pablo Olavide de Sevilla. Parla, en aquest primer article, de la seva participació com a avaluador extern dels serveis econòmics.

En el segon descriu una mica més. Comença amb una pregunta- resposta: Per què s’avalua un servei universitari? En el cas andalús, la resposta és senzilla: l’actual sistema de finançament de les Universitats d’Andalusia inclou un percentatge de la transferència en funció del compliment del contracte programa que incorpora un nou complement de productivitat del personal per la millora i qualitat dels serveis que suposarà un augment del salari aproximat del 10%.

I acaba:

Per a la unitat avaluada, el procés significa una important reflexió i, encara que suposa una càrrega de treball addicional per als integrants de la comissió d’autoavaluació, no hi ha dubte de la seva gran utilitat per millorar el servei prestat.
Per això, s’ha d’elogiar la iniciativa governamental andalusa i, sobretot, la maduresa dels sindicats que, lluny del “cafè per a tots” o els “diners per res” han recolzat aquest sistema d’incentius modern i exemplar.

Certament jo també l’elogio. L’única manera de tirar endavant la universitat és amb compromisos seriosos de tothom. Un mecanisme és el control i avaluació de la feina. Que les persones que treballen bé vegin recompensada en la seva retribució, complement de productivitat, la seva feina i que no siguin tractats igual que els que vegeten. Com passa en una empresa moderna. No com aquí que tothom cobra el complement de productivitat encara que no treballi.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació