Aquests dos dies, dilluns i dimarts, he participat amb una ponència a la UPC a les Jornades de presentació de l’Informe 2007 sobre l’educació Superior a Iberoamèrica. Una nota de premsa de la UB ho recull així:

El rector de la UB i vicepresident de la CRUE, Màrius Rubiralta, ha participat a les jornades de presentació de l’Informe 2007 sobre educació superior a Iberoamèrica, que es duen a terme els dies 15 i 16 d’octubre a la Universitat Politècnica de Catalunya. Hi ha intervingut, així mateix, la vicerectora de Política Internacional i Mobilitat de la UB, Mar Campins, que ha participat en una taula rodona sobre la repercussió de l’espai europeu d’educació superior en les relacions amb les universitats iberoamericanes, i el catedràtic de la UB, Enric Canela, el qual ha exposat una anàlisi del finançament de l’educació superior.

Les Jornades, amb sopar inclòs , han estat interessants i, com és lògic  no he tingut temps d’escriure res al vespre. Avui hi torno.

El 12 La Vanguardia publicava el refús dels investigadors de Merck al PCB de la UB al tancament de la unitat de recerca. Expansión publicava el mateix dia que el govern de la Generalitat defensa la continuïtat del centre. La Vanguardia abundava en el tema amb més profunditat i deia que el govern viatjarà a Alemanya. Res a fer si més no de la mà de Merck. Potser si la Generalitat crea un centre, per què no? Ens en sortiríem…

El País del 12 publicava l’elecció d’Ángel Gabilondo, rector de la UAM com a president de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE). Nueva España del dia 10 també ho publicava.

El País del 12 deia que la patronal CECOT reclama al govern de la Generalitat que inverteixi 50 milions d’euros més en R+D. CECOT diu que el govern els tregui dels diners que l’estat ha d’invertir a Catalunya en infraestructures fruit del que mara l’Estatut. Em sembla que vista la posició de la Generalitat a favor de la recerca, això li sonarà a una broma. L’ABC de dissabte ho recollia.

Enric banda deia el dia 12 a l’AVUI que La Seda tindrà d’aquí dos anys resultats en R+D després de la feina que s’ha endegat. Cal recordar que Banda és el responsable de La Seda en aquets temes.

El dissabte escrivia en aquest bloc que El govern català està a punt de clavar una punyalada a la recerca. Podeu llegir l’article que aquell dia publicava La Vanguardia.

El Punt del dissabte publicava que l’Institut de dones i gènera comença a caminar per acord de set universitats catalanes. Marta Segarra amiga i companya de la UB és una de les impulsores. L’AVUI del mateix dia, parlava de dones, diu la ciència dóna l’esquena a la dona. Es refereix a la poca participació en el 6è Programa Marc de la UE. Assignatura pendent.

Expansión publicava dissabte un article de César Nombela antic president del CSIC. Parlava dels indicadors d’R+D i analitzava els baixos resultats espanyols. Anàlisi realista sobre el magre resultat espanyol. S’ha de creure molt per convèncer i, malauradament, malgrat els increments pressupostaris encara estem molt lluny. Catalunya, per altra banda, sembla que vol donar passes endarrere. No sigui que ens agafin mania.

L’11 d’octubre recollia en aquest bloc que Expansión parlava amb Colin Blakemore, catedràtic de Neurobiologia de la Universitat d’Oxford i gran comunicador científic. Ell pensa que la gent rep amb molt d’interès el coneixement científic, que té fam de coneixement, però que la poca formació dels periodistes científics introdueix confusió i interpretacions errònies. El dissabte El Mundo publicava una entrevista amb ell.

La Vanguardia del diumenge dedicava una pàgina a les reformes que portaran a les noves titulacions. Enumerava els requisits. Estic d’acord amb part del continguts, però cal ser molt prudent. I molt valent. Deia que potser Teoria de la Literatura i Literatura Comparada desaparegui. Mala notícia. Recordo la feinada que vaig tenir per aconseguir que entrés a la UB. El problema és que si se segueix un criteri que basi l’entrada en el nombre d’alumnes de la titulació s’hauria de tancar, si es basa en l’ocupació de les assignatures no. Crec que seria un error infantil aplicar el criteri de la titulació. Puc demostrar, és fàcil, que aquest criteri no garanteix la rendibilitat, mentre que el de les assignatures si. El País d’ahir insistia en el tema. Deia una de cada tres titulacions no té el mínim de trenta alumnes per ser viable. Per què trenta i no trenta cinc o vint-i-cinc? No entro en els arguments anteriors. Certament després es matisa i ja es diu que la xifra no és sagrada i que hi haurà flexibilitat. Jo no en tindria cap, però no en el trenta sinó amb altres criteris de rendibilitat econòmica i social. Crec que finalment els criteris que acabi adoptant la comissionada seran correctes. Suposo que ven més posar aquests titulars que fer una altra cosa més rigorosa. Amb tot aquesta tarda havia Consell Interuniversitari de Catalunya. No sé si hauran hagut focs d’artifici o no. Els rectors em sembla que estan força empipats pels temes pressupostaris i només falta que es posin sobre la taula criteris poc adequats. Veurem com ha anat la cosa. El professorat ens assabentem per la premsa de les coses atès que la comunicació dins la UB és nul·la.

El Segre de dilluns publicava que la UdL té la Facultat de Medicina amb menys places de professorat i amb més estudiants per professor.

Expansión publicava ahir un nou rànquing d’escoles de Negocio. Ara el primer és l’Instituto de Empresa de Madrid i darrere IESE i ESADE. Estic admirat, cada pocs dies surt un rànquing d’aquests i varien l’ordre dels llocs. Existeix un acord per sortir cada setmana un primer? O potser és que aquests rànquings són una aixecada de camisa feta pels encarregats de màrqueting d’aquestes escoles? El titular dóna l’ordre, després is llegeixes més diu que és un rànquing que mesura la millor introducció de les mesures socials i mediambientals en els seus MBAs.

El País publicava ahir una columna curiosa. Deia: en Medicina no sobren places, falten. I això perquè només s’han ofert 824 places davant 3.511 demandes. Algú pensa que s’han d’oferir tantes places com estudiants volen entrar a Medicina?. Els criteris han de ser seriosos. Si, manquen metges i també places, però analitzem per a què volem les places. Per formar metges portuguesos o d’altres llocs de l’Estat o per als estudiants catalans.

ABC publica que els arquitectes estan en guerra per l’ordenació dels seus estudis. La cosa faria riure si no fos perquè tot això comporta problemes al funcionament del sistema, desgasta i no porta a en lloc. Els col·legis de Madrid i Sevilla han decidir cridar a la mobilització dels estudiants. Uns incendiaris. Arquitectura és una carrera amb directiva europea i es farà el que digui la directiva com diu el projecte de Reial Decret. Tenen una terrible gelosia dels enginyers. Coses com diria Forges.

Segons El País d’avui, una tercera part dels estudiants de Ciències de l’Educació de la UdL, 500, s’hauran de traslladar per alliberar els espais on estan ubicats per ampliar el viver d’empreses que construeix la Diputació amb fons europeus. Si no és construeix en els terminis previstos es perdran els ajuts. Mentre hauran de estar en una altra instal·lació provisional fins que s’acabi el nou edifici.

El País, El Punt i Expansión publiquen unes declaracions del conseller Huguet que diu que no vol pagar el sobrecost de la reforma de Bolonya. Catalunya volia carreres de tres anys i el ministeri va imposar quatre. Em pregunto per què no es va utilitzar la força política per forcar-ho. Em fa gracia això de votar a tot el que l’interessa al govern central a favor sense contrapartides. La veritat és que no guanyo per sorpreses. Què espera el conseller, que ho paguin les universitats? Recordo que durant la negociació de la modificació de la LOU, quan s’havien de pactar coses, no va haver unió de les forces catalanes que demanàvem això. Per culpa meva no va ser.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació