Enric I. Canela

Ahir vaig escriure sobre les declaracions de Magdalena Álvarez. Mol valenta ella, que diu que no dimitirà i que va tractar de covards als que li demanen la dimissió. Potser el que cal és que la cessi el president espanyol. Només hi ha una raó perquè no dimiteixi i ell la cessi, la pròpia assumpció de què ell, Rodríguez Zapatero, és el culpable. El meu article va merèixer un comentari de Robert, que es queixa de la manca de ressò de la convocatòria a una manifestació de protesta demà 29 d’octubre a les 19 h a la Plaça Sant Jaume. Aquí va doncs la data, l’hora i el lloc. Modestament voldria contribuir-hi. Curiosa, però, la posició dels catalans sobre el tema, valgui la mostra, l’AVUI està fent una enquesta en la que demana si pensem que caldria fer alguna mobilització al carrer pel caos de rodalies. A hores d’ara, el 68% dels que han respost, 1.838 persones, diu que no.

Avui, no podia ser altrament, la premsa parla de les declaracions de la ministra, segueixen parlant de les malaurades obres del TGV i de la posició dels partits i responsables polítics. En els últims anys, cada dia una mica més, s’ha posat de manifest que per als polítics espanyols Catalunya no és més que un cap de batalla on dirimir qui ha de liderar la construcció de la gran nació espanyola. Tenen el suport dels seus correligionaris catalans. Importa poc el que patim els catalans o pensem la majoria. Uns ens insulten directament, sense dissimular, els altres ens enganyen o intenten enganyar.

L’AVUI publica una entrevista amb Xabier Arzallus feta dijous al vespre quan va estar a Reus, visita a la que ja em vaig referir en aquest bloc i a la que vaig tenir el privilegi d’assistir gràcies a la deferència de Víctor Terradellas. A l’entrevista Arzallus, en un moment que es parlava del referèndum proposat per Ibarretxe davant la pregunta: Vista la resposta de José Luis Rodríguez Zapatero a la proposta de consulta i el que ha passat amb l’Estatut català, ¿importa poc qui guanyi les properes eleccions generals? El polític basc contesta: Jo no he confiat mai en Zapatero, perquè no es pot confiar en un individu que no té columna vertebral. Ja sabem què són els tipus sense columna vertebral, oi?

També avui diumenge Vicenç Villatoro publica un article a l’AVUI, El vot emprenyat. Al final diu. Per tant, no és clar on pot anar el vot emprenyat. Però vist des d’ara, em fa l’efecte que el vot catalanista emprenyat té una temptació enorme d’anar a l’abstenció, si ni CiU ni Esquerra aconsegueixen fer gestos prou visibles per capitalitzar-lo. Penso que l’opció per l’abstenció és un suïcidi, però és l’efecte que em fa. Ja deia en Salvador Cardús que el nacionalisme deprimit “pot fer-ne una”, en termes menorquins. Ens podem trobar que, entre tots, fem que el vot emprenyat sigui el vot abstencionista. I que la fórmula que per a alguns es va dissenyar per crear una majoria social per la independència esdevingui la fórmula d’una majoria social per la indiferència.

La meva opinió convençuda és que no podem esperar gaire d’altra vot que no sigui el que creu que ens hem de deslliurar del jou espanyol. Jo voldria ser responsable dels meus propis desastres, que ens deixin fer-ho malament. Hauríem de treballar per canviar la situació. Això és ara possible. I si no ho creieu mireu l’enquesta que publica avui La Vanguardia. Està feta per ells a una mostra de 800 persones. D’aquesta mostra el 30% diu que votaria a favor de la independència i un 38% en contra. La gran majoria dels enquestats que declaren ser votants d’ERC estan a favor, una majoria qualificada dels d’ICV i una lleugera majoria dels de CiU, mentre que la majoria dels del PSC i el PP estan en contra. Cap sorpresa. Amb tot faig una valoració molt positiva atès que el resultat a favor de la independència és clarament esperançador si es té en compte el context i la manca de campanya organitzada per explicar i defensar l’opció sobiranista al carrer.

Jo penso com Arzallus quan a l’entrevista esmentada bans, qui davant la pregunta: Visita Reus per parlar del futur de les nacions sense Estat a Europa. Com veu el futur polític tant d’Euskadi com de Catalunya? respon: Jo sóc independentista, i molt optimista de cara al futur. En pocs anys, quants nous Estats hem vist que sorgien a Europa? Per què a l’Estat espanyol ha de ser diferent? O és que som menys que Montenegro, els bascos i els catalans? Madrid creu més en les nostres possibilitats d’obtenir la independència que nosaltres mateixos. Tenen por des de fa anys, i d’aquí l’article vuitè de la Constitució, que només obeeix a una por profunda.

Per això des d’aquí recordo el manifest fet per Víctor Terradellas en nom de la Plataforma per la Sobirania, com una carta oberta als militants d’ERC, i que gairebé al final diu: En conseqüència, amigues i amics d’ERC, ha arribat l’hora de parlar clar, d’adoptar compromisos realment nacionals i de tenir sentit d’estat. Comencem a construir la única majoria possible que realment pot preparar el terreny per la fita del 2014. No tornem a decebre – tots plegats – la nostra gent. Emmirallem-nos en Escòcia i el País Basc i retornem al país la dignitat nacional que li pertoca. Si ara no reaccionem, si no preparem el terreny per la més que probable retallada de l’Estaut, al 2010, CiU i ERC ja no sumarem majoria. I aquest serà el primer pas no cap a l’horitzó sobiranista del 2014 sinó cap a l’espanyolisme llavors ja desacomplexat de Montilla.

Deixem-nos de tebiors i apostem clarament per un vot independentista, pacífic però ferm. També des de la Plataforma per la Sobirania hem llençat el missatge: Ens cal assumir, a tots, que la configuració actual del Govern de Catalunya no només no aplana un camí cap al dret a decidir sinó que l’entorpeix. Ens cal recuperar i fer visible un bloc nacional que reculli totes les sensibilitats que van del nacionalisme fins a l’independentisme per configurar un nou govern amb ambició nacional, responsabilitat històrica en el moment crucial que vivim i el necessari compromís amb el progrés polític, econòmic i social de la nació catalana.

No fem de la prudència por. Recordeu en tot moment: “aprobaré el Estatuto que salga del Parlamento de Cataluña” o “el Tren de Alta Velocidad (AVE) llegará a Barcelona el próximo 21 de diciembre”.

6 respostes a “Magdalena Álvarez, Xabier Arzallus, José Luís Rodríguez Zapatero, Víctor Terradellas i la independència”

  1. a 28 oct. 2007 a les 3:22 Marc

    Si em volen convèncer, els queda poc temps. No donaré el meu vot a algú que no em representi. No vull col·laborar a perpetuar l’staus quo actual.
    Salut.

  2. a 28 oct. 2007 a les 4:51 enriccanela

    Marc,
    Jo no, però tant de bo això arribi. De totes meneres les coses es mouen. A veure si aviat veiem un canvi.
    Records

  3. a 28 oct. 2007 a les 9:48 Carles

    Totalment d’acord, Enric, amb l’extens argumentari que dones de diferents punts de la política actual.

    També sóc del parer que només resta una via de l’atzucac en què ens trobem: independència!

  4. a 28 oct. 2007 a les 10:13 enriccanela

    Carles,
    A veure si sumem adhesions i aconseguim tombar el tacticisme dels partits. Ens queden molts pocs mesos per trobar una posició comuna i adoptar una posició ferma davant de l’Estat.

  5. a 28 oct. 2007 a les 10:37 Manel Bargalló

    Crec que tant l’executiva d’ERC com la de CDC i sobretot Unió necessiten un canvi d’estratègia i fins i tot de persones.
    Però malgrat tot que gràcies a la incompetència de alguns dels nostres liders, la ciutadania cada vegada està més convençuda de que el cami cap a la independencia és l’única porta que hi ha cap el progrés del nostre poble.

    Manel des de Karlsruhe

  6. a 28 oct. 2007 a les 10:42 enriccanela

    Manel,
    Tens tota la raó, però fins i tot a Unió hi ha uns quants independentistes. El col·lectiu El Matí qüestiona moltes coses.
    Jo crec que si, que cada vegada hi ha mé sgent a favor de la independència.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació