El Dossier Econòmic del dissabte recollia l’aliança entre la UB i el Grup Planeta per formar una escola de negocis en línia, fet que ja havia comentat àmpliament l’altre dia en aquest bloc. Aquí podeu veure la nota de premsa de la UB.

Divendres l’AVUI parlava de la dissortada situació dels investigadors que Merck té al Parc Científic. La cosa no va bé. Molt em temo que si l’administració catalana no crea un centre ad hoc aniran al carrer. Es desaprofitarà un bon capital intel·lectual. I si Merck vol tancat, que no insisteixi el Govern, potser allargaran l’agonia. Quan una empresa té una estratègia, no cal intentar que modifiquin es seves decisions. Estan a Madrid i punt.

La Formació professional preocupa. Diari de Sabadell recull la notícia que el CEI, Centre d’Economia Industrial de la UAB, ha elaborat un informe sobre la situació Catalunya. L’estudi es titula ‘El sistema de Formación Professional en Cataluña. Retos y estrategias ante la globalización’, i ha estat elaborat pels professors Esteve Oroval i Josep-Oriol Escardíbul. Es presentarà l’estudi el proper dia 30 d’octubre a les 6 del vespre a la Casa Llotja de Mar (Passeig d’Isabel II, 1, BCN), en un acte organitzat pel Centre d’Economia Industrial, que dirigeix el professor de la UAB. La Vanguardia de diumenge comenta aquest informe amb un cert detall, per exemple diu que només hi ha un estudiant d’FP `per cada cinc d’universitat. Com és lògic, relaciona l’alt nombre de titulats universitaris amb el fet que l’Estat espanyol est`a la cua de la productivitat europea.

Diari de Sabadell publicava dissabte que la UAB és la primera universitat pública en productivitat. Ja m’havia referit aquest rànquing, el d’Scimago, en aquest bloc i havia donat la referència completa.

Universitats corporatives? No ho són. La Vanguardia publicava diumenge que alguns bufets d’advocats han creat els seus propis programes de postgrau i contracten els seus col·laboradors d’entre els estudiants que els superen.

Breument, El Periódico recollia diumenge l’aprovació pel Consell de Ministres de divendres del Reial Decret pel que s’estableix l’ordenació dels ensenyaments universitaris oficials. Ja he dedicat força espai al tema (1, 2 i 3) i encara li dedicaré més perquè hi ha aspectes que mereixen ser destacats.

Expansión denuncia avui el que és evident. Catalunya és líder en Biotecnologia, és la comunitat autònoma més dinàmica de l’Estat. El CIDEM inverteix menys d’un milió d’euros en aquest camp. A Madrid l’administració s’hi aboca. Biocat fa molta feina, però la seva, no la que li correspondria a altres sectors. Una pena.

El Economista parla amb el president del Consell d’Economistes (de l’Estat, clar, és un president). Parla de la diplomatura d’empresarial i del futur després de Bolonya. La formació que es dóna a Empresarials és útil i necessària, al meu parer tant o més que la d’Administració i Direcció d’Empreses (en nombre de graduats necessaris). Bolonya iguala la durada. Això a banda dels graduats en Econòmiques, que seran una altra cosa. Cal una bona planificació d’estudis, però no s’ha de perdre el que és útil per a l’economia del país. Tinc bons amics en aquest àmbit que m’ho han explicat bé. Passa però que el domini dels d’Economia dins la universitat fa que els d’Empresarials estiguin menystinguts. Tots no fan igual, naturalment.

El País parla de la preocupació del MEC per aconseguir millors resultats en educació. Educar talents. D’aquí uns dies sortirà el tercer informe PISA. No l’hem vist però ens l’imaginem. L’igualitarisme espanyol ens porta a la ruïna intel·lectual. A cadascú d’acord amb les seves possibilitats, ni més ni menys. Es veu que els genis que van dissenyar l’actual model creien que es podia treure el mateix de tothom. No és cer. Cal procurar que tothom sigui feliç donant-li tot el que pot assolir. Això obliga a discriminar. Cal fer-ho bé, amb justícia i criteri. Per molt que s’escarrassin jo no podré ser mai com Rudolf Nureiev. Cal fer referència a l’article que Miquel Duran ha publicat sobre aquest text d’El País. Coincideixo en què difícilment es pot fer res en el context que tenim. A la universitat igual, si no hi ha selecció prèvia, res afer. També estic d’acord amb el final. No s’entén que vol dir. Deu estar mal escrit.

L’altre dia en parlava en aquest bloc. Avui El País ens parla dels rectors espanyols a Àsia. De fet jo parlava de Xina. Seguiran altres països com Índia. Vindran estudiants que podran fer la carrera sense selectivitat. Potser que ens ho fem mirar. Aquest gloriós sistema que a més de fer que paguem els estudiants de Medicina de fora del districte català, deixarà els nostres estudiants en inferioritat. Fora la selectivitat i que les universitats triïn. Això ja està inventat en països que funcionen.

La Gaceta de los Negocios parla de les escoles de negocis europees. Diu que les escoles americanes comencen a témer la competència. Els europeus s’internacionalitzen. Les escoles catalanes van bé i, espero, els nous projectes reeixiran. És interessant aprofitar aquesta avinentesa per fer notar que les escoles que millor funcionen són privades i segueixen les regles del mercat, contracten el seu professorat, no necessàriament habilitat i poden seleccionar estudiants. Són una rara espècia a l’Estat, autònomes, i això que nosaltres tenim una llei que consagra l’autonomia. A veure si allà a la Carpetobetònia, algú se n’adona.

El País publica un dur article sobre el nou Reial Decret de Titulacions d’un professor de Sociologia de la Universitat Complutense de Madrid. Aquest home diu el que hem dit tantes vegades. Que amb això dels quatre anys, més que per la convergència sembla que haguem apostat per la divergència. Clar que els col·legis professionals en volien cinc. Deien, convençuts, o no, és que per ensenyar les coses bàsiques no n’hi ha prou. I ho deien tots, això ho he escoltat jo mateix.

Expansión publica un article de José Maria Zabala de l’Asesoria Industrial Zabala. L’article lloa els pressupostos que aquest any es destinen a l’R+D. Té part de raó.

2 respostes a “Notícies de la premsa d’Universitats, Recerca i TIC del 27, 28 i 29 d’octubre”

  1. a 29 oct. 2007 a les 8:13 David

    Aprofitant el procés de Bolonya podria crear-se un grau de Comerç, que englobaria l’actual diplomatura d’empresarials i també els estudis de Comerç Exterior que es fan en alguns llocs. D’aquesta manera se solucionaria aquest problema d’indefinició i alhora es mantindrien un estudis que, d’origen, havien de ser eminentment pràctics.

  2. a 29 oct. 2007 a les 8:30 enriccanela

    Hola David,
    A mi em sembla una bona idea, el problema és que tots estan barallats. Els estudis que fan a la UPF d’això estan molt bé.
    Miraré de “col·locar” la idea per algun lloc. No sé si me’n sortiré.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació