Enric I. Canela

Gravíssim, el govern de la Generalitat no complirà els seus compromisos i els 50 milions que preveia el pacte de finançament per a l’any 2008 no consten en el projecte de pressupost presentat aquesta setmana. Ahir, fonts del comissionat van «garantir» aquests diners, però que hi seran en el pressupost del 2009. «Enlloc de pagar-los el 31 de desembre del 2008 ho farem l’1 de gener del 2009, no hi ha problema», van assegurar. Des de les universitats no es veu de la mateixa manera i asseguren que «el problema hi és», tot i que «esperen» que es pugui resoldre. Ho diu El Punt.

Aquí si que espero una posició ferma de les universitats. No podem seguir sense un model de finançament ben fet, acompanyat del necessari retiment de comptes. Això és una subhasta contínua. El comissionat està atrapat i no pot fer front a les necessitats de la universitat i la recerca. Quin és el model de país que vol el govern? Això és com un peix que es mossega la cua. La construcció no funciona, reduïm el pressupost de les universitats. Sense una aposta per la universitat i la recerca encara serem més dependents de la construcció i el turisme de pandereta.

2 respostes a “Un govern en el que no es pot confiar”

  1. a 01 nov. 2007 a les 3:33 Martin

    Estimado Sr Canela,

    Primero de todo me gustaría felicitarle por el trabajo continuo realizado en su Blog personal. Lo encuentro muy interesante. Sin mucho esfuerzo he podido deducir que es una persona crítica, no solamente con usted mismo, sino que con el gobierno representante de Catalunya.

    Pero, perdone mi atrevimiento, cuáles son las soluciones a los problemas que aporta usted? Creo que no es el momento de jugar a ser Napoleon Bonaparte. Es el momento de ayudarse mutuamente. Y creo, como estudiante universitario, que los rectores se han equivocado en “revelarse”. Los rectores deberían trabajar junto con el Gobierno, entrelazados en cada momento y buscando siempre un solapamiento mutúo máximo.

    Atentamente,
    Martin.

  2. a 01 nov. 2007 a les 4:39 enriccanela

    Hola,
    Encanta amb el vostre comentari. Crec que les solucions són complexes però que existeixen.
    En primer lloc, els rectors han de manisfestar-se en contra del govern quan aquest no acompleix el que s’ha compromés el propi govern. El govern va comprometre’s amb ells a un determinart finançament i ara l’incompleix. Ho dic basant-me amb la informació de la premsa ja que no tinc prou dades a la mà per fer els càlculs exactes. Igualment el govern ha d’actuar amb mà dura quan les universitats no fan bé el que la societat exigeix.
    En segon lloc el finançament actual és inadequat, no quant a diners sinó quant a mecanisme. És un mal sistema aquell que finança sense control a posteriori i sense mecanismes de retiment de comptes. Avui una universitat pot malbaratar els recursos públics sense que passi res. En un altre lloc, com a mínim, el responsable eniria al carrer sinó als tribunals. Amb això no culpo als rectors, els mecanismes de govern són perversos i sense un canvi de llei les coses no canviaran. Potser no cal canviar la llei però si a través del model de finançament i els contractes programa es poden fer coses. No veig acció per part de ningú. Augment de diners sense més només porta agastar més per fer el mateix.
    En tercer lloc, d’acord amb què cal ajudar-se mútuament, però tothom ha de complir els compromisos. Quan dic rebel·lar-se ho dic contra el govern de Madrid que està envaint les competències que la llei dóna a Catalunya. I això és inqüestionable. El primer que jha d’acomplir les lleis és el govern central i té el mal costumn de no fer-ho. L’Estatut dóna les competències de programació i control de la qualitat a la Generalitat. La fórmula per forçar a Madrid és senzilla. D’acord govern i universitats paralitzen l’aplicació de Bolonya fins que no modifiqui la posició el govern de Madrid. No tinc dubte que les coses canviarien aviat.
    Crec que d’una per totes s’ha de millorar la posició de les universitats i la recerca a aquest país. I no estic a favor d’unes universitats independents de la societat vivint en un sistema semblant al del segle XVI.
    Reitero l’agraïment pel comentari i per la bona opinió d’aquest bloc.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació