Un govern sense vergonya


Enric I. Canela

Ahir vaig publicar un article titulat “Un govern en el que no es pot confiar”. Començava dient: Gravíssim, el govern de la Generalitat no complirà els seus compromisos i els 50 milions que preveia el pacte de finançament per a l’any 2008 no consten en el projecte de pressupost presentat aquesta setmana.

Avui he tingut l’oportunitat de llegir un article d’ahir publicat a El País. Al començament hi diu: Les universitats no cobraran fins el 2009 els 50 milions de euros amb què comptaven de la Generalitat al 2008 per acomplir els seus objectius de docència i recerca. El cobrament, probablement, al gener de 2009, es deu a l’objectiu de la Generalitat d’eliminar a final de l’any vinent el dèficit aflorat desprès dels governs de Convergència i Unió (CiU). La comissionada Blanca Palmada aclareix tot seguit que les universitats, encara que amb retard, poden comptar-hi ja que els fons estan garantits atès que existeix un pla pluriennal aprovat pel Govern de la Generalitat.

Mireu, ara hauria d’afegir al titular “i que no té vergonya.

Després de quatre anys, el govern encara té la barra de dir que no acompleixen el que ells mateixos van aprovar, després de conèixer perfectament quin era la situació financera, s’atreveixen a dir que és culpa dels govern de CiU. Es pensen que hi ha algú tan imbècil com per creure que no aportar aquests diners enguany es deu a la tasca de CiU al govern fa cinc anys? A poc d’entrar al govern, el conseller Castells va analitzar les finances de la Generalitat i va ser el 20 de maig de 2004 que va presentar al govern l’informe que havia elaborat un grup d’experts sobre l’estat de les finances de l’administració catalana el 31 de desembre del 2003. Va ser molt després que es va acordar aquest finançament pluriennal. L’acord entre rectors i Govern es va signar el 10 d’octubre de 2006.(Podeu consultar un magnífic document de 15 pàgines amb els compromisos). Va signar el mateix Castells. Potser unes eleccions per davant i amb unes relacions deteriorades amb les universitats va fer que el PSC a corre-cuita es comprometés a allò que no pensava acomplir. Fixeu-vos que encara no ha passat un any des de les eleccions.

La primera cosa que se li demana a un govern és que sigui creïble, que no es comprometi al que no pot complir. Consti que els que m’han llegit i escoltat saben que no estic a favor de donar recursos a la universitat sense un contracte programa i un retiment de comptes, i que defenso que amb urgència cal un model pactat que contingui aquest principis, altrament no resoldrem res. Ara bé, dit això el que no es pot fer és aixecar la camisa a la gent. Diu el diari que Castells es reunirà amb els rectors per abordar aquests i altres afers. Els rectors s’hauran d’aguantar. “Fets i no paraules”. Aquests són els fets, allò eren les paraules.

6 respostes a “Un govern sense vergonya”

  1. a 02 nov. 2007 a les 8:02 Martin

    Hola Enric,

    No se mucho sobre los ideales que tendrían que asumir los gobiernos tanto autonómicos, como nacionales. Pero, algo sé del comportamiento podríamos decir cíclico y repetitivo de algunos políticos. Me pregunto, qué efectos tiene sobre la sociedad ? Posiblemente alteraciones psicológicas, estrés, psicosis,… La sociedad, cómo entiende el comportamiento, en cierta o basta medida inexplicable a través de la lógica, de algunos políticos?. Seré posiblemente yo el que no lo entienda. Pero, cómo se puede explicar que un error deba ser causa de conflictos entre partidos? En lugar de aportar soluciones conjuntas: políticas, económicas, sociales, lo que aportamos son recriminaciones en cada momento a cada error. Y, lo peor, es que perdurán en el tiempo. Ensistir en un error no es signo de progreso y en ésto, creo humildemente, que hemos fallado. Creo que no debemos olvidar que los políticos trabajan para sociedad. Y, como bien dices tu, ha de haber un rendimiento de cuentas no solamente a la Generalitat sino que a la Sociedad.

    Si nos esforzaramos por conseguir que la Universidad integrara a la Sociedad como parte de ella. Seguro que la Sociedad estaría orgullosa. Y podría recibir donaciones por parte de la Sociedad. Pero, para desgracía mia y de muchos otros, algunos circulos científicos, entre otras ramas del conocimiento, mantienen su lenguaje insociable.

    Muchas gracias,
    Martin.

  2. a 02 nov. 2007 a les 8:29 enriccanela

    Martín,
    No puc menys que estar d’acord amb el comentari. Amb tot, Europa continental no té tradició d’aportació privada a la universitat. El Regne Unit una mica més però tampoc és com a EUA. La tradició europea és de finançament públic i això dubto que canviï. El que si hi ha als països que més bones universitats tenen és una legislació que obliga a les universitats a retre comptes sobre els seus resultats. El baix rendiment que hi ha aquí és impresentable. Madrid s’ha negat sistemàticament a canvis de millora. Per què? per por a sindicats i col·lectius de funcionaris. La reforma no es farà fins que algú no s’enfronti a aquest grups de pressió.
    Cal un canvi radical. Però s’han de posar els diners. La raó és molt simple. Són salaris i es pagaran igual, es generarà dèficit que després haurà de pagar el mateix govern. Això si entre tensions i més soroll. Així doncs posar els diners i canviar la normativa. A Catalunya es poden fer coses, però no s’atreveixen tampoc. I no sé si al PSC ja li va bé que un departament d’ERC tingui soroll.

  3. a 02 nov. 2007 a les 8:36 Elies

    Enric, tens tota la raó del món. És indignant, una autèntica presa de pèl. És tan bèstia que no ho puc acabar d’entendre. I me’n malfio molt. Això d’estar amb comerç, turisme i altres és letal per a les nostres universitats. I si a sobre hi afegim tot el que estàs denunciant aquests dies, doncs… explosiu. Aquesta setmana els diaris eren molt clars amb l’emprenyamenta, disgust i desalè dels rectors.

  4. a 02 nov. 2007 a les 8:55 enriccanela

    Elies,
    La veritat és que crec que la Blanca Palmada està intentant fer coses, no té veu al consell executiu malgrat que en Montilla es va compromettre a que hi assistiria. Un incompliment més. I com que es tracta d’un departament d’ERC… L’Huguet no té força allà dins.
    La pèrdua del DURSI és una ctàstrofe de més importància del que molts sospitaven.

  5. a 03 nov. 2007 a les 2:25 Elies

    Enric, aquest tema el vam tractar fa un temps. Fins i tot em vas enviar un missatge davant el meu pessimisme. No tinc més informació de la que tinc, però la gestió que s’ha fet de tot el tema del decret i del finançament se situa en el terreny del patetisme, del desvergonyiment… i de la més absoluta desolació per a tots els qui ens estimem el nostre país i les nostres universitats. NO HI HA DRET!

  6. a 03 nov. 2007 a les 9:01 enriccanela

    Elies,
    POc puc afegir… El que passa és que és molt còmode per molta gent donar la culpa a la Blanca Palmada i fins i tot a l’Huguet. Calia haver exigit un DURSI, formess de pressió hi ha.
    I ara cal tibar de la corda encara que sigui creant problemes a les universitats. És a Catalunya on s’ha de fer tota la programació, anàlisi de memòries, etc. Si les universitats accepten que Madrid ern faci una altra és el seu problema.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació