Enric I. Canela
Ahir al matí vaig assistir al Fòrum Europa. Tribuna Catalunya organitzat per Nueva Economía Fórum. Aquesta vegada el convidat era Màrius Rubiralta, rector de la UB. La premsa d’avui ho recull (El Periódico, La Vanguardia, Expansión). A l’acte, entre altres persones, va assistir la comissionada per a Universitats i Recerca Blanca Palmada.
La premsa d’avui destaca alguns aspectes de la seva intervenció:
Un d’ells, a rel d’una pregunta, es referia a les recents protestes dels estudiants. Naturalment, el rector va dir que les universitats no promouen la mercantilització de les universitats, però que el nou model impedeix que els estudiants estudiïn i treballen. Que s’ha fet malament i que primer calia haver muntat un sistema de beques i ajuts que, avui dista molt del model dels països europeus. Aquest tema l’he denunciat jo fins a la sacietat. A Madrid s’han equivocat absolutament. Sobre això El Mundo fa un comentari.
Va reprotxar als polítics i als empresaris que no tinguin confiança en la universitat. Va demanar als polítics que parlin clar i que diguin que volen de la universitats, que ens demanin responsabilitats i que diguin que ens necessiten. Fa falta una veu política. No existeix discurs polític sobre les responsabilitats de la universitat, cosa que a Europa si existeix.
Rubiralta reclama al govern que tingui la valentia de resoldre la insuficiència financera de les universitats i també redefinir un model excessivament atomitzat que allunya de l’excel·lència a les institucions (va posar com a exemples de la ciutat de Manchester, que després d’aglutinar les universitats de l’àrea ha aconseguit col·locar la seva universitat entre les universitats britàniques líder, i també està passant una cosa anàloga la de París). Jo puc afegir-hi que les dades, tossudes elles, ens diuen que la recerca universitària catalana és millor del que la gent pensa, hi ha un estereotip equivocat. Els rànquings, adequadament analitzats,com ja he demostrat parlant principalment de la UB en aquest bloc. Els resultats que apareixen als rànquings indiquen la bondat de la nostra recerca i denuncien clarament la manca de política dels governs, central i català, que fan que no estiguem on ens pertocaria.
El rector de la UB diu que el model d’educació superior de Catalunya és financerament insostenible. La universitat catalana no compta amb els instruments per plantar batalla ni amb el recolzament de l’administració.
Va dir que el model català de gestió universitària és erràtic. És un sistema que es caracteritza per una oferta desordenada de titulacions i el model de finançament ha tocat fons i cal canviar-lo sense preses i sense nervis. Hauria d’estar fet al 2010.
Va lamentar que cap responsable polític, va citar a Solbes, s’atreveixi a dir que el futur econòmic passa per la creació d’un teixit econòmic en un camp frontera com el del coneixement on la universitat juga un paper fonamental.
La frase lapidària final va ser: No pot ser que continuem atomitzant la universitat catalana; si l’individualisme d’algú no li permet veure el camí que hem de seguir, que el releguin de la responsabilitat que té i posin a un altre. Segons Expansión no va a especificar a qui. El Periódico interpreta que això és encara el resultat de la desconfiança entre els rectors i el departament d’Innovació, Universitats i Empresa i que en realitat va demanar veladament el cessament de la comissionada per a Universitats i Recerca Blanca Palmada
Jo vaig escoltar la frase. No sé que pensar, no seré jo ara qui interpreti les intencions del rector, puc equivocar-me, però si diré el que jo penso. Quan vaig escoltar la frase no vaig pensar que es referís a ella, simplement perquè malgrat les diferències que puguin encara existir entre comissionat i rectors, ho he dit sovint, no crec que sigui culpa de la comissionada la situació que vivim. L’altre dia ens reuníem al Cercle per al Coneixement en la Jornada -Debat´07: La Recerca, la Innovació i la Col·laboració Universitat-Empresa. Ahir mateix es publicaven les dades sobre l’evolució de la despesa en R+D i que ja he comentat en aquest bloc (i 2). Les coses no van bé. El conjunt de mancances exposades per Rubiralta requereixen decisions que només es poden prendre a la taula del president de la Generalitat. El mateix Rubiralta deia que tampoc Solbes no hi creu en la universitat. Qui ha de dir que es vol de la universitat, com demanava el rector, està molt més amunt que la comissionada, malauradament, perquè ja m’agradaria que tornéssim a tenir un departament d’Universitats i Recerca, que no existeix per la manca de visió estratègica dels dos últims presidents de la Generalitat. Aquí si faig totalment meves les paraules del rector: si l’individualisme d’algú no li permet veure el camí que hem de seguir, que el releguin de la responsabilitat que té i posin a un altre. I com ho fem? Tenim per dies.
Deixant de banda aquesta polèmica sobre la que ja he expressat la meva opinió, em va agradar força el contingut de la conferència de Màrius Rubiralta i la claredat de les seves respostes. Coincideixo plenament.