Avui he llegit a El País una columna de Jordi Llovet dirigida als estudiants. Jordi Llovet escriu molt bé, però la veritat és que no comparteixo res del que diu en aquesta columna. Diu que la reforma de Bolonya conduirà a uns plans mercantilistes d’unificació, de caràcter netament neoliberal, situats a les antípodes de tota concepció econòmicament desinteressada, civil, democràtica i sàvia de l’ensenyament del llegat cultural europeu… Bé, màxim respecte, però…

Negocio y Estilo de Vida publica avui que les universitats aportaran estudiants de Dret a l’Advocacia de l’Estat. Els estudiants de l’últim curs podrien fer les pràctiques no retribuïdes.

El Economista publica un article en el que recull la denúncia de la patronal de centres tecnològics d’Espanya que diu que el govern central menteix quan presenta un augment del 17% dels recursos destinats a R+D en els pressupostos generals de l’Estat. En realitat els recursos que hi posa augmenten un 6,9% , ja que la resta són préstecs a retornar per l’empresa, aquest si que augmenten un 25%. Bé es tracta de la Gran Comèdia que altres anys ja ha fet el govern espanyol. Això si, està bé que doni préstecs, però no que faci martingales a l’hora d’explicar les xifres. Pressuposen que tots plegats som idiotes. A més es queixen que les grans partides són per projectes de gran envergadura que només podran desenvolupar les grans empreses, mentre que les Pimes quedaran oblidades. Pitjor encara, molts diners es destinaran a projectes en els que el teixit productiu de l’estat poc podrà fer, ho faran multinacionals no espanyoles. Això si que és fer una política intel·ligent per potenciar l’R+D. A qui se li ha ocorregut. El proper Nobel d’Economia podria ser per ell.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació