Enric I. Canela

Fa ja estona que he llegit l’article de Narcís Sastre, gironí militant, i lluny de casa, està la Universitat de Joensuu, que per cert no conec. S’ha llegir un duríssim estudi de 1.000 pàgines d’Espon, “Potentials for polycentric development in Europe“, un estudi una mica antic, del 2005!. La validesa sembla total. Després de llegir el seu article he obert el document, havia llegit alguna cosa en informes d’Eurostat de coses així, però mai no havia llegit un d’igual. Ell és un professional de la matèria i podrà treure moltes conclusions, jo poques.

La comparació que fa de Girona amb Joensuu és interessant perquè permet reflexionar sobre les raons per les que la universitat d’una ciutat bastant més petita, la finesa, atrau més estudiants internacionals que la catalana. Diu que s’aventura a afirmar a que es deu a la major internacionalització i especialització que hi ha a Joensuu, que ja fa uns anys que va iniciar una dinàmica que tot just es comença a aplicar a casa nostra, potser més a poc a poc del que caldria. Crec que si, que és això. També que Girona està adoptant una dinàmica molt positiva. Fa temps que defenso que el Parc Científic i tecnològic de la UdG ha de potenciar-se i crear un clúster potent amb l’empresa local, apostant per iniciatives d’alt valor afegit. A més, he defensat i defenso que la nova Medicina, que s’ha de fer allà, s’ha d’integrar amb aquesta iniciativa. Per això recolzo la ppostura de la comissionada Blanca Palmada quan pren la decisió de fer que la UdG tingui aquest ensenyament. Girona ha d’apostar per una certa especialització en àrees emergents.

També Narcís comenta el fet de Barcelona, és la tercera ciutat europea (París, Madrid, Barcelona) en atreure estudiants. Per què? Diu que els autors no ho relacionen amb la qualitat universitària, sinó amb un suposat “heliotropisme” que s’ajunta a la imatge urbana que projecten aquestes ciutats; als efectes d’un exitós “city marketing”. Personalment ho trobo curiós. Si, però els estudiants que venen aquí ho fan sovint per qüestions climàtiques, festives, moltes coses que té Barcelona, recordeu la pel·lícula Casa de bojos. A banda de ser una de les MEGUES europees té tot això. Un aspecte clau per a la economia i l’atracció de Barcelona és que sigui la capital dels creuers de la Mediterrània. Dinamitzarà tota l’economia, les comunicacions, etc. Això ajuda al creixement de tota la seva àrea d’influència i repercutirà, sens dubte, en què vinguin més estudiants. Si a sobre la política de postgraus la sabem fer bé, malgrat Madrid… i es fa una especialització adeequada. Imagino que l’èxit de Girona és que sàpiga trobar una bona estratègia d’internacionalització i amb més raó que Barcelona, per qüestió de mida, una especialització escaient. L’error seria voler fer de tot. Jo apostaria per això.

4 respostes a “La internacionalització i la especialització són la clau”

  1. a 30 Nov 2007 a les 6:40 M. Jesús Ferrés

    Treballo a la UdG i em preocupa que no vinguin més estudiants estrangers. M’he hagut de sentir dir moltes vegades que és “per culpa del català”.
    M’encarrego d’organitzar els cursos de català per als Erasmus, i penso que l’aprenentatge d’aquesta llengua no ha de ser un obstacle per a ells, sinó una oportunitat. Només cal que el missatge que els arribi sigui clar d’entrada, no acomplexat.

    Penses que la docència en anglès serà la solució?

  2. a 30 Nov 2007 a les 8:01 enriccanela

    Hola M. Jesús,
    Jo crec que són dues coses, una l’anglés, l’altre programes de postgrau que siguin atractius i facin d’atractors d’estudiants més “grans”. La veu de seguida corre.
    A Barcelona venen molts perquè és Barcelona, no crec que sigui per la intel·ligència en els plantejaments.
    Les classes en anglès d’algunes assignatures i cursos de català ho facilitarien.
    El tema és complicat, a Finlàndia són en anglès. Caldria una política de país, el que no pdoem fer és passar al castellà i que això a sobre no ens ajudi gens.

  3. a 14 Des 2007 a les 8:25 M.Jesús Ferrés

    Enric,

    Gràcies pel comentari. Et volia explicar que vaig ser a Granada, i el meu col·lega, que té més de 1.000 estudiants de fora que aprenen espanyol, em deia que sobretot havíem de vendre imatge de ciutat, sempre la mateixa, com ells amb l’Alhambra: “vosotros tenéis las casas del río”, em deia. Girona és magnífica per als estudiants, d’una mida que es pot fer a peu, i amb un barri vell amb molta vida. No trobes que si a banda de l’oferta acadèmica preparem un bon “paquet” cultural i lúdic per a ells ens en podem sortir? Per exemple, estem fomentant els intercanvis lingüístics entre estudiants de lectorats de català i estudiants nostres d’idiomes. Les parelles lingüístiques ens les vam inventar des dels serveis lingüístics, fa més de 10 anys, i estic segura que contribueixen a l’èxit dels Erasmus.
    Pel que fa a la llengua de les classes, fa massa temps que s’ha amagat el cap sota l’ala, i sembla que a partir d’ara el Comissionat vol fomentar el català i l’anglès a la docència, amb un incentiu econòmic. La transparència informativa és important: no poden descobrir el català quan arribin, ho han de saber abans.

  4. a 14 Des 2007 a les 9:49 enriccanela

    Maria Jesús,
    Tota la raó. Jo vaig estar fent un programa al DURSI d’Estudiar a Catalunya. Vam fer força anàlisis amb professionals de màrquetinbg bons, autènticament bons. estava clar que Catalunya s’havia de vendre amb la imatge de Barcelona. A Xina o Índia no vagis amb Catalunya com a marca, una vegada feta l’atracció és quan explicaves el conjunt. A partir d’aquí ja podíem explicar Girona, Lleida o el que fos. Què són 90 quilometres per a un xinès? A partir d’aquí el paquet que dius, que deia el teu col·lega. I sobretot claredat en les explicacions. Ara, per als estrangers el castellà ha de ser en el paquet de l’aprenentatge. Una cosa curiosa. A fora d’aquí, lluny, els estudis d’espanyol de la UB estan totalment prestiugiats, però no es venen. Les polítiques s’han de fer amb intel·ligènciam el català ha de ser i no un obstacle.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació