Dijous el president Montilla presentava un llibre Economia Catalana: reptes de futur, del catedràtic de la UB Jordi Nadal. El Punt de divendres explicava que Jordi Nadal va apuntar l’educació com el repte de futur més important per a l’economia i la societat catalana. Montilla, aprofitant l’avinentesa va fer unes declaracions demanant als rectors més decisió en la reforma universitària. Montilla va criticar, segons el diari, als rectors tot dient que mai no hi ha propostes per tancar carreres tot i que a vegades només hi ha un parell d’alumnes; s’ha de posar fi a la dinàmica que tothom vol fer de tot amb una demanda social que es basa en allò de si aquell ho té perquè jo no. El Punt interpreta que Montilla amb aquestes declaracions dóna suport a la comissionada per a Universitats i Recerca Blanca Palmada. Aquestes paraules també venen després de les demandes del rector de la UB per resoldre la insuficiència financera de les universitats i la necessitat de redefinir un model universitari excessivament atomitzat. Montilla creu que no hi ha dèficit i diu que el Pla d’inversions universitàries és ambiciós. El Peródico també informava de l‘acte però no va considerar interessant el tema universitari. Coses.

Montilla té part de raó, cal avançar en el tema de la programació universitària i cal evitar que les classes estiguin buides i que es malbaratin els recursos públics, però insisteixo en que no és un tema de titulacions sinó de programació. El que cal és definir mòduls que permetin estudiar el màxim nombre de coses a tot el territori aprofitant els recursos. Això és perfectament possible. Tampoc no es pot negar a les grans universitats que imparteixin el que creguin convenient. És un problema de finançament i contractes programa associats. Un cop pactats els mòduls de finançament i les conseqüències de no obtenir el rendiment social adequat, les universitats sabran que han de fer. Montilla s’equivoca totalment si està satisfet del finançament. Aquest tema s’ha d’abordar d’una vegada, però veig al Govern incapaç de fer-ho de manera seriosa. S’ha de deixar fer als experts i deixar-se de declaracions i contra-declaracions. Hi ha un dèficit estructural, la culpa és negra, però el dèficit hi és i amb retalls absurds l’única cosa que s’aconseguirà és carregar-se les coses que funcionen. Volen que la universitat assoleixi el nivell de l’educació secundària, gran èxit català com s’està demostrant aquest dies gràcies a l’informa de la Fundació Bofill.

Justament en relació a la intervenció de Rubiralta en la que estava present Blanca Palamada, Ernest Trias, cap de comunicació de la UB, escriu una carta a El Periódico en la que desmenteix que en la conferència citada Rubiralta demanés el cessament de la comissionada. Segur que no, ja ho vaig dir jo en aquest bloc. Com deia també en aquest bloc, Rubiralta també ho va desmentir al Consell de Govern de la UB.

Iasist va presentar dimarts, com fa cada any, la llista dels millors hospitals espanyols, els Top 20. Els catalans són

  • Hospital Comarcal de Sant Bernabé de Berga
  • Hospital de l’Esperit Sant Sta. Coloma de Gramenet
  • Fundació Salut Empordà Figueres
  • Fundació Hospital / Asil de Granollers
  • Consorci Sanitari de Terrassa
  • Hospital General de Vic
  • Hospitals del Mar i de l’Esperança (IMAS) de Barcelona
  • Hospital de Sabadell. Corporació Sanitària Parc Taulí Sabadell
  • Hospital Mútua de Terrassa
  • Agrupació Sanitària Sant Joan de Déu / Hospital Clínic de Barcelona
  • USP Institut Universitari Dexeus de Barcelona

El Punt, Cinco Días, ABC i La Razón de divendres ho recollien. Alguns d’aquests diaris destacaven especialment el paper de l’Hospital Clínic, excel·lent entre els excel·lents.

ABC de divendres explicava que els presidents de consells socials de les universitats, reunits a Còrdova, volen intervenir en la reforma d eles titulacions. La reunió de dos dies debat el seu paper en el desenvolupament cultural de la societat. El director general d’Universitats va parlar del finançament.

Expansión parlava divendres dels estudiants universitaris en pràctiques, becaris amb sou baixos que treballen a les empreses cercant una feina. Teòricament a cerca d’experiència professional. No agrada als sindicats. Debat social complicat.

Editorial de La Vanguardia parlant de la “magnífica” situació del sistema educatiu públic de Catalunya.  Diu que és intolerable que estigui a la cua d’Europa i de l’Estat. Diu que la culpa aquesta vegada no és de Madrid.  En part si perquè la nefasta legislació és espanyola i globalment Espanya també fracassa, però Catalunya ha contribuït decisivament a aquesta legislació. La Vanguardia s’equivoca, no és una qüestió de diners, encara que aquest és imprescindible. Els diners són una condició però no suficient. La Razón també explica el tema i diu que Catalunya està a la cua de la inversió en educació.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació