Blocs Solidaris


Enric I. Canela

Començo per agrair a Narcís Sastre la deferència que em fa en incorporar-me en donar-me un dels premis Bloc Solidari. Si la cosa hagués anat a l’inrevés l’hauria premiat sens dubte. Certament el Narcís i jo tenim alguns interessos comuns i ell aporta valor a la nostra Catosfera. Vaig conèixer la iniciativa del premi Bloc Solidari fa un parell de dies tot i que pel que he vist ja uns quants que funciona. Per no trencar aquesta cadena em toca ara fer una proposta de set blocs amb els que tingui afinitat. És curiós aquest món dels blocs, penso que poca cosa sé de gairebé tots els que cito, però els recomano de cor. Per ordre alfabètic:

Daniel Solano amb el seu bloc Desfilosofant. Tinc una bona sintonia amb el que escriu Daniel Solano. No sempre hi coincideixo, però opinions com les seves són necessàries per moure la consciència política d’aquest país nostre.

David Rodríguez amb el seu bloc Vida Quotidiana. Escriu un diari, una mica de tot, participa en els debats sobre l’educació, la universitat. També tinc notables afinitats. La seva “punteria” en definir els problemes de l’educació a Catalunya després de fer-se públiques les dades del darrer desastre és remarcable.

Dessmond amb el seu bloc Itching like grass. És un altre d’aquells blocs que segueixo sempre. Crec que coincidim en les coses bàsiques de com ha de ser aquest país. Diu el que vol dir de forma clara. M’agrada la claredat, les coses directes, un bon cap.

Elies amb el seu bloc Elies 115. Els seus llargs articles i magistralment escrits analitzant la situació política catalana, també escriu d’altres coses és clar, m’apassionen. L’afinitat amb les seves valoracions és gairebé total. Denota una gran cultura i estar ben documentat de tot el que diu.

Joan Arnera (les intencions mecàniques). El bloc del Joan sempre incita a la discussió política. Tot i que no venim del mateix lloc, tenim moltes coincidències, em sento a prop. Ell més radical en les seves opinions, però m’agraden. Introdueix debat i frescor, a vegades pessimisme pel futur immediat. Abans parlava més da la universitats, ara s’allunyat una mica, la vida, però el segueixo de prop.

Lídia Pelejà. M’encanta la senzillesa amb la que expressa les seves idees . A vegades ingènua, i vegades apassionada. Defensa les seves idees amb força i diu el que pensa sense amagar-se. De la Lídia conec la seva edat, poc més, explica coses seves al bloc. Molta sensibilitat i, com ella mateixa diu, sense dogmatismes.

Miquel Duran que dedica una part del poc temps que li deu quedar al seu bloc Edunomia. Intenta a través d’aquest mitjà interessar per la ciència, discutir problemes de l‘àmbit de l’educació. Els seus comentaris sempre són d’agrair i bon llegir. Al Miquel si que el conec personalment, és l’únic de la llista. També és químic i catedràtic. I el que és més important, una bona persona.

Benvolguts guardonats, segui la cadena i citeu set més.

10 respostes a “Blocs Solidaris”

  1. a 26 nov. 2007 a les 5:52 Elies

    Enric, moltes gràcies per la referència, sempre és estimulant que en parlin així de bé! Procuraré seguir la cadena… però em temo que ens trepitjarem bastant, he he he

  2. a 26 nov. 2007 a les 6:13 enriccanela

    De res, més merescut no pot ser. Suposo que si perquè 7x7x7… puja molt i som pocs.

  3. a 26 nov. 2007 a les 7:44 Dessmond

    T’agraeixo sincerament el que dius del meu blog. Ben segur que no m’ho mereixo. En tot cas, repeteixo, molt agraït.

  4. a 26 nov. 2007 a les 8:07 enriccanela

    Res Dessmond. No dic res que no pensi. Gràcies a tu per dedicar una estona cada dia a animar el país.

  5. a 26 nov. 2007 a les 8:14 joan arnera

    Gràcies Enric, per les teves amables paraules. És veritat que potser no venim del mateix lloc, però aquesta és, en essència, la virtut dels objectius més bells i solemnes: que els camins que hi duen poden ser molt diversos.
    (Per altra banda, és cert que m’he allunyat un xic de la universitat -i de la temàticas universitària al bloc- però consti que segueixo els teus posts amb atenció, i gairebé sempre coincideixo en els teus diagnòstics; no dubtis que la universitat és un dels meus interessos, un dels meus “camins” a la vida, al qual per cert espero tornar d’aquí a un temps).
    Una abraçada

  6. a 26 nov. 2007 a les 9:46 enriccanela

    Això espero, que els teus interessos estiguin a prop de la universitat. I consti que els meus cimentaris s´´on objectius, crec. Una mica provocador sempre però un molt bon criteri. La cosa no dóna massa alegries.
    Records

  7. a 26 nov. 2007 a les 11:50 David

    Gràcies pels teus comentaris. Per mi és tot un honor que algú com tu em citi en aquests termes. Molts dels temes relacionats amb el món universitari els tinc presents gràcies a les teves entrades.

    Com molt bé comentes molts cops es desconeix qui hi ha al darrera del bloc que llegeixes sovint. Esperem que esdeveniments com el Catosfera ajudin a fer networking entre els centenars de blocaires de casa nostra. Nosaltres serem la societat civil dels propers anys.

    I ara, a pensar a fer una entrada amb els deures pendents. Espero que no sigui massa endogàmica…

  8. a 27 nov. 2007 a les 7:48 enriccanela

    I quin remei, endogàmic… És un món petit. Catalunya és petita i la intel·ligència es distribueix seguint la llei normal, a tot arreu igual. Proporcions similars.
    T’haig de dir que del que veig per aquest món dels blocs poques coses m’interessen. Tu, com saps, estàs entre els meus preferits. Rigor i qualitat, així ho veig.
    L’honor és meu, que em llegeixis una satisfacció.

  9. a 27 nov. 2007 a les 1:11 Lídia Pelejà

    Enric,

    T’agraeixo el que dius sobre el meu bloc, de debò. Suposo que el fet de tenir 18 anys dona una mica més de mèrit a la meva “feina”, però en tot cas es fa el que es pot.
    I sobre això que dius de la ingenuitat, ja te’n preguntaré més coses demà si ens veiem, ja que m’interessa saber l’opinió de persones més grans de les que normalment em relaciono.

    Salutacions!

  10. a 27 nov. 2007 a les 4:53 enriccanela

    Lídia,
    Amb molt de gust comentem el que vulguis.
    Certament té mèrit el que fas. No sé l’edat en dóna més, el tema és la prioritat en l’ús del temps. Valoro el teu criteri i ponderació això si que imagino, mai no estic segur, que és més difícil de jove. Això si que és d’anys de veure coses.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació