Enric I. Canela

Un interessant article de Saül Gordillo sobre la presència dels polítics a la xarxa ens obliga a preguntar-se si els polítics seran capaços de portar Catalunya a la Societat del Coneixement, en la que el pensament digital és essencial. La majoria dels polítics són “analògics” tant és si estan en el govern o en la oposició, que siguin dirigents o no. La majoria d’ells són incapaços de portar un diàleg àgil amb els ciutadans a través de la xarxa i si fan un bloc és per que “toca” però ni se’l deuen mirar.

El món ha canviat, els polítics sembla que no ho han fet.

I si només fossin els polítics… Algunes administracions són incapaces de respondre a través de la xarxa. El cas més recent que he patit és el de l’Ajuntament de Barcelona. Té un formulari, totalment rígid, on sembla que només pots parlar del que ells pensen que pots parlar, com passa amb el servei d’atenció (o desatenció) al client de moltes empreses. Després d’omplir-lo pots seure a esperar la resposta.

La Generalitat tenia un magnífic sistema per demanar subvencions per a la substitució d’electrodomèstics. Deia que es podia fer a través d’Internet. Les instruccions eren:

a) A través d’Internet: 

El formulari es troba a l’apartat “ajuts pla renovació electrodomèstics”.

S’ha de carregar el programari a l’ordinador de l’usuari i executar-lo per a omplir la sol·licitud. 

Una vegada omplertes totes les dades que es demanen, s’ha de demanar el “codi ICAEN” que validarà la sol·licitud si totes les dades són correctes; es connectarà automàticament a Internet i generarà un codi identificador de la sol·licitud que quedarà imprès al document.

Un cop imprès el full de sol·licitud, cal signar-lo i adjuntar la factura o el document anàleg i una fotocòpia compulsada del DNI. En un termini màxim de 15 dies, cal presentar-ho a qualsevol registre públic, des d’on serà tramès a l’Institut Català d’Energia per a la seva tramitació. A l’imprimir la sol·licitud, se li imprimiran 2 còpies (una per a l’ICAEN i l’altra per al beneficiari) i un llistat amb els punts de registre i compulsa més pròxims a la seva localitat.

Fixeu-vos que bé funciona l’administració electrònica per a un ciutadà català que no gaudeix d’un registre públic a prop o que no pot desplaçar-se al més proper en horari laboral. La majoria dels municipis de Catalunya no en tenen cap, ni de la Generalitat, ni concertat amb un ajuntament o Consell comarcal. Ho podeu veure aquí. Només nou ajuntaments de Catalunya i Quatre consells comarcals.

Per cert, l’ordre corresponent a les subvencions per al 2007 es va publicar l’1 d’agost i naturalment la convocatòria ja està tancada.

Un Visca per l’Administració Electrònica de Catalunya.

4 respostes a “Els cervells analògics de Catalunya”

  1. a 26 nov. 2007 a les 10:19 Iñaki

    la administració electrónica no serveix de res. Jo vaig voler demanar els ajuts per menors de 3 anys a càrrec online i, després de dos visites presencials per donar-me d’alta al servei i varies trucades telefòniques, m’han acabat dient que no funciona be i que millor ho demani presencialment…. si ni tan sols un tràmit així es pot fer online, malament anem!

  2. a 26 nov. 2007 a les 1:52 enriccanela

    Iñaki,
    L’administració electrònica d catalunya és una pena. No pot ser altrament perquè una part important dels que prenen decisions no sap ni connectar-se al PC. El correu electrònic el llegeixen un cop li ha imprés un secretari o secretària. Fa pena.

  3. a 26 nov. 2007 a les 11:24 David

    No només això. Si és pensés en digital (o en 2.0), tot el que es produís a les administracions públiques (des d’un informe a una foto) hauria d’anar penjat a Internet a disposició dels ciutadans (que són els qui financien tot això). De moment, però, ens hem de conformar amb propaganda.

  4. a 26 nov. 2007 a les 11:31 enriccanela

    David,
    La majoria dels cops pamfletària. El Cat365 era un inici, els departaments no volien entrar, va costar molt que féssin alguna cosa per fer funcionar el Cat365. Ho dirigia un dels “bons” en aquest àmbit, en Manel Sanromà, dels que van ajudar a què avui tinguem el domini cat. En Toni Vives era dels que pensava i ho feia bé. Van arribar el final del 2003 i tot a l’aigua. Encara no han remuntat. La història d’això és un exemple d’incompetència. I això que a molts departaments no hi havia ni PC funcionant, peròd esprés es van carregar les úniques coses que funcionaven. El país està mancat de visió estratègica. Si mires els currículums ja veuràs.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació