El fracàs de l’educació


Enric I. Canela

Nora Catelli professora de la UB publica avui a El País un article que sembla una paradoxa. Titula El fracàs de l’educació secundaria no obligatòria és un triomf. Un duríssim atac al sistema, ataca al corporativisme dels pedagogs, tècnics, assessors i consultories, inclou les privades, que estan a l’ombra del sistema. Acaba dient: Sabem com es diuen i què fan els nostres mestres de primària i els nostres professors de secundària i d’universitat. Però, qui sotmet a anàlisi els assessors en educació dels nostres ministres i consellers? Entre les “receptes per millorar” -suposant que això veritablement es desitgés – la Fundación Bofill suggereix que s'”avaluïn” les institucions educatives i als seus professionals. Però qui avalua els avaluadors? Ho sabem. Són els propis avaluadors. El corporativisme de la casta pedagògica és tan clar com el de qualsevol altre cos professional; només que no està sotmès a sospita. D’allà ve el seu poder; ningú, fins ara, no li ha atribuït responsabilitat en els resultats de seu cada vegada més poderosa intervenció en l’ensenyament públic.

Seguint amb l’educació, ABC resumeix un conjunt d’informacions, ja conegudes, del informe de la Fundació Bofill. Res de nou, pura informació ja donada.

El que si és nou és el que publica l’AVUI. Es tracta d’una enquesta que ha realitzat el professor d’institut Enric Romero González. Diu que el 78,8% del professorat (452 professors del sistema públic i privat) reconeix que no està preparat per afrontar les noves demandes socials. Si no estic confós, l’enquesta que es va fer és aquesta. Seria interessant conèixer els resultats complets i no simplement el que destaca el diari..

Avui Norbert Bilbeny professor de la UB publica un article a La Vanguardia sobre “el Pla Bolonya”. Diu que el que més l’amoïna és que les autoritats acadèmiques es mostrin en general poc interessades en educar a la comunitats universitària amb sessions d’informació i debat. En aquest cas estic lluny del que diu el Norbert, millor no. Les poques coses que he sentit de les autoritats universitàries millor me les hagués estalviat. En general en tot aquest dissortat procés s’està treballant sense que ningú sàpiga res. Anem improvisant dia a dia. Començant per Madrid i acabant en el més trist departament universitari. Que no em facin perdre el temps, en un cap de setmana dissenyo un pla d’estudis (n’hi ha magnífics en universitats model), calculo la seva viabilitat i que me l’aprovi qui té l’autoritat per fer-ho, menys debats i més direcció.

El Economista publica una carta, d’un professor, també sobre el tema de Bolonya en la que es queixa de què no, ens hagin preguntat. Té raó en moltes coses, però no cal preguntar molt per saber el que ell diu. Decisió política i prou. En aquest cas decisions polítiques errònies.

6 respostes a “El fracàs de l’educació”

  1. a 27 nov. 2007 a les 7:58 David

    El gran error que es pot cometre en aquest debat de l’educació és circunscriure’l només als docents, tot i que estic d’acord en què hi ha feina per fer en aquest àmbit. Ja ho he comentat més cops, que cal anar més enllà i veure en el mercat laboral i en la pròpia societat la font dels problemes que ara estem patint.

  2. a 27 nov. 2007 a les 8:04 enriccanela

    David,
    Jo crec que l’article que cito no parla tant de docents com d’altres estructures que estan “a prop del poder”.
    La societat té una part important de la culpa, el model decidit per altres, que són del ram però no docents té una altra part. indubtablement la funció pública no funciona. La suma dón això. Els docents de la pública i la privada són més o menys iguals. Una va millor, sense tirar les campanes al vent, que l’altra.

  3. a 09 des. 2007 a les 12:15 Enric Romero

    Efectivament, un resum més acurat que el titular es pot veure a la pàgina 29 del mateix diari AVUI del dia 27/11/07. A més, el diari EL PAIS se’n fa ressò de l’estudi (7/12/07, “CATALUÑA”, pàg. 3: “Los docentes flaquean en autoestima, pero no temen ser evaluados”) on es veuen algunes de les preguntes al professorat. L’estudi és més extens (hi ha 25 entrevistes a “experts”, des de directors de centres a inspectors, sindicats de professorat, federacions de pares…) i contè un pla de salut i de competències, no només per al professorat, sinó també per a l’Administració. (capítol 7).

  4. a 09 des. 2007 a les 8:10 enriccanela

    Enric,
    He llegit el que em dius d’El País. Ja imagino, vistes les preguntes que l’estudi ha de ser molt complet. Llàstima que no sigui públic.

  5. a 16 des. 2007 a les 7:25 Enric Romero

    Enric:
    Gràcies pels teus comentaris. Tan bon punt el Departament d’Educació pengi l’estudi a la seva pàgina de la XTEC t’informaré.
    Enric Romero.

  6. a 16 des. 2007 a les 7:41 enriccanela

    Moltes gràcies Enric. M’agradarà veure les conclusions.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació