Oda a un pamflet


Enric I. Canela

No havia vist un editorial tan patètic en un diari que presumeix de demòcrata. L’editorialista d’El País deu pensar que els catalans som idiotes, especialment tots o la majoria dels manifestants. Els catalans sabíem perfectament que “el Dret a decidir” és tot, el nostre país i dins, naturalment, el tren.

Diu que tret d’ICV que es va mantenir fidel al lema convocant, tots els altres eren manipuladors. Deu ser perquè els consideren apèndix del PSC i deuen voler seguir amb l’aliat.

Després de menystenir i tractar de ridícul a Pujol, l’editorial del pamflet diu que troba encara més ridícula l’actitud de CiU i compara el govern de CiU amb el de Ruiz Gallardón que va construir 101 km de Metro mentre que el de Pujol només 10 km. Aquests senyors tan savis que tenen a Madrid no saben com era el conveni entre Ajuntament – Estat – Autonomia a Catalunya i Madrid. Una simple lectura de les hemeroteques els il·luminaria.

És l’Espanya amb la que no podem continuar. Que ens donin els nostres diners, que siguin injustament solidaris amb els seus i que ens deixin viure en pau, que ens oblidin si pot ser. I d’aquí uns anys tornem a parlar. Que no ens venguin balances fiscals en les que figura que el Barajas, el Prado i el Princesa Sofia són de tots els espanyols. I encara hi ha catalans que compren aquest producte infecte.

I convençut de què li donaran el Pulitzer l’editorialista acaba: “No és segur que molts dels seus seguidors s’avinguin a cremar en aquest foc les polpes dels seus dits quan els emprin per introduir amb ells llur papereta a les urnes, a la pròxima convocatòria”.

4 respostes a “Oda a un pamflet”

  1. a 03 Des 2007 a les 10:57 David

    M’acabes de prendre l’entrada que volia escriure! Llegir El País d’ahir i d’avui ha estat força interessant. Per uns moments m’he imaginat què haurien dit si el Ministre de Foment es digués Alvarez Cascos i el President del Gobierno de la Nación es digués José María Aznar. En comptes de donar 125.000 manifestants (menys fins i tot que la Guàrdia Urbana), segurament haurien estat 1.250.000. I per descomptat li haurien trobat totes les gràcies…

  2. a 03 Des 2007 a les 11:36 enriccanela

    David,
    Molt fi. M’han indigant. Aquest matí quan ho he vist al web. Un insult a Catalunya. Ni m’importa la ideologia que tinguin, tots són iguals. A veure si es dediquen a les seves coses, però clar som “seus”.

  3. a 04 Des 2007 a les 11:51 Carles

    Doncs jo ja en he llegit uns quants que m´han provocat un excés d’àcid estomacal. La deriva cap al centre-dereta del PSOE és directament proporcional a la de El País (o viceversa). Ho va explicar amb precisió quirúrgica Gustavo Búster en el seu article publicat el 2/9/07 a sinpermiso.info “El viaje del PSOE al centro del electorado”.
    [http://www.sinpermiso.info/articulos/index.php?pag=9]
    És molt trist que els polítics acabin confonent el mitjà amb el fi i converteixin la política en una mera competició (gens) esportiva.
    cgs

  4. a 05 Des 2007 a les 12:14 enriccanela

    Carles,
    Ha arribat uunt que procuro no llegir gaire coses de les que publiquen aquests mitjans.
    Amb tot penso que no és un problema de dretes i esquerres, en un problema diferent. No tenen dret ni vergonta per parlar així.
    Jo diria que en aquest cas és visceral, no és una lluita amb el PP.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació