- Enric I. Canela - http://www.enriccanela.cat -

Reflexions anti-Bolonya

Enric I. Canela

Miguel Candel director del departament del Departament d’Història de la Filosofia, Estètica i Filosofia de la Cultura, de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona i membre del Consell Editorial de Sin Permiso, ha publicat al periòdic digital Sin Permiso un article que titula Universidad: Bolonia siglo XI – Bolonia siglo XXI. Descanse en paz. [2] M’he permès extreure i traduir una part d’aquest article, així com ressaltar algunes frases i afegir un comentari al final.

Diu Candel:

Sota el pretext formal d’assolir la convergència i harmonització de titulacions en el cridat Espai Europeu d’Educació Superior (noteu el buscat paral·lelisme amb l’Espai Econòmic Europeu, síntesi de l’antiga EFTA i la UE), successius conciliàbuls de presumptes “experts” en educació, bé abrigallats per representants de la “societat civil” (llegiu, de la gran empresa), han arribat a la conclusió que l’augment constant de titulats superiors, en la seva majoria ja no procedents, per a més inri, de la elit social, crea una pressió insostenible sobre el mercat laboral. En efecte, la dissonància creixent entre títols obtinguts i ocupacions ofertes genera, d’una banda, en els estudiants una frustració que pot acabar deslegitimant els mecanismes que descansa l’actual divisió del treball; i produeix, d’altra banda, entre els empresaris una progressiva resistència a finançar amb els seus impostos la formació de quadres que ja no necessiten. Solució: mancant poder frenar bruscament l’accés a la universitat (el que tampoc es descarta a mitjà termini), es devaluen les titulacions actuals pel senzill expedient de posar més alt el llistó professional que fins a ara se situava en el nivell de la llicenciatura: qui vulgui accedir a aquells llocs actualment a l’abast dels llicenciats haurà de, una vegada obtingut un títol anodinament denominat “grau”, cursar un mínim d’altres 60 crèdits en un nou cicle de postgrau que donarà dret al títol que a Amèrica Llatina es coneix com “mestratge” o “magister” i que a Espanya, sense ningú ja que sàpiga llatí, per a sacsejar-nos el justificat complex de catets i demostrar que sabem anglès, vam cridar pomposament “màster”.

Però això solament no basta: d’entrada, el preu dels crèdits de postgrau quadruplica, de mitjana, el dels crèdits de grau. A més, els postgraus seran “avaluats” periòdicament per comissions alienes a la universitat com a tal, avaluació que tindrà en compte, entre altres factors, el nivell de matriculació (ai dels postgraus minoritaris!), l’obtenció o no de finançament privat i la “transferència” dels seus resultats a l’esfera productiva (és a dir, a les empreses).

Tot això, last but not least, assaonat amb indigestes dosi d’innovació “docent” (llegiu: ús profús d’eines audiovisuals per a tot –fins i tot per a explicar la Metafísica d’Aristòtil–, preferiblement mitjançant “presentacions” realitzades amb una coneguda aplicació d’una coneguda empresa nord-americana amb seu en Seattle i propietat d’un conegut tauró de la indústria informàtica que es fa cridar afectuosament Bill). Amén, és clar, de la introducció en l’ensenyament universitari de la insofrible parafernàlia metodològica ja imposada pels talibans de la teoria pedagògica (en general, aliens a la seva pràctica) en els nivells inferiors de l’ensenyament. Metodologia que consisteix, bàsicament, que professors i alumnes, a força d’exhaustives programacions, avaluacions i autoavaluacions, hagin de dedicar més temps i esforç a explicar com ensenyen i estudien que a ensenyar i estudiar.

Seria d’agrair que els interessos que hi ha darrere de la faramalla tecnocràtica de “Bolonya XXI” es manifestessin d’una vegada sense embuts i, en lloc de sepultar-nos sota tones de paperassa i tones de verborrea pedagògica, ens diguessin alguna cosa tan simple i clar com: “Sobreu més de la meitat, nois. El capital no us necessita ja. Busqueu-vos la vida en altre costat”. El president Sarkozy s’acosta bastant a aquest ideal de sinceritat. Però encara li sobren per a això uns quants informes tècnics. Sembla que la hipocresia, a més de tribut “que paga el vici a la virtut”, segueix sent eina necessària de tota forma de domini.

Una bon reflexió del Prof. Candel, a la que tinc algunes coincidències i objeccions.

No hi coincideixo amb que la reforma de Bolonya sigui la conseqüència de què “experts” en educació, bé abrigallats per representants de la “societat civil” (llegiu, de la gran empresa), han arribat a la conclusió que l’augment constant de titulats superiors, en la seva majoria ja no procedents, per a més inri, de la elit social, crea una pressió insostenible sobre el mercat laboral. Crec més aviat que calia un sistema europeu comú i s’ha optat pel model britànic. L’error, al meu parer, ha estat no copiar directament el sistema anglosaxó. Poc han influït les empreses en tot això.

Tampoc no coincideixo del tot en l’afirmació de què es devaluen les titulacions actuals pel senzill expedient de posar més alt el llistó professional que fins a ara se situava en el nivell de la llicenciatura. Crec més aviat que intenten escurçar, a Espanya no es fa, la durada de les titulacions i evitar la sobretitulació. No ho veig com una devaluació sinó com una adaptació. El sistema de Bolonya pretenia un sistema de tres anys i després màsters de dos. Cinc anys, raonable: Adaptació. Espanya pren una decisió equivocada, no Bolonya.

Pel que fa al cost del postgrau, em referiré a Catalunya. Diu el DECRET 151/2007, de 10 de juliol, pel qual es fixen els preus dels serveis acadèmics a les universitats públiques de Catalunya i a la Universitat Oberta de Catalunya per al curs 2007-2008 [3] a

Punt 3.1 de l’Annex: Preus per crèdit: distribuïts en els nivells que, segons la tipologia del programa, determinin els consells socials de les universitats, o per l’òrgan que tingui atribuïda aquesta funció en el cas de la Universitat Oberta de Catalunya: entre 15,36 euros i 28,67 euro, i al Punt 1 diu que als estudis amb grau d’experimentalitat 1 el preu per crèdit serà de10,05 euros i als estudis amb grau d’experimentalitat 4 el preu per crèdit serà de 14,60 euros. Entremig, amb preus de 10,34 i 14,23 estan els graus d’experimentalitat 2 i 3. Com es pot veure de cap manera és cert que el preu del Postgrau quadrupliqui el del Grau. El que si hi ha, en tot cas, és una manca de política financera per part de la Generalitat atès que aquests preus són insuficients i no venen compensats a les universitats per part del govern català. No defenso ara cap posició sobre preus de les matrícules, simplement dic que l’afirmació sobre els preus és falsa. Bolonya no ha provocat cap canvi significatiu.

Quan a la seva afirmació: Metodologia que consisteix, bàsicament, que professors i alumnes, a força d’exhaustives programacions, avaluacions i autoavaluacions, hagin de dedicar més temps i esforç a explicar com ensenyen i estudien que a ensenyar i estudiar. No puc estar més d’acord. Una cosa és la qualitat i altra és això. Una religió o, millor, una secta. No hi crec que en absolut, tot i que si crec necessària l’avaluació ben feta dels docents i el seguiment continu dels estudiants.

No sé com valorar l’al·legat final: “Sobreu més de la meitat, nois. El capital no us necessita ja. Busqueu-vos la vida en altre costat”. Jo crec que no és això, però cert que Espanya, no a Europa, manquen titulats de Formació Professional i d’acord amb aquesta proporció hi ha massa estudiants universitaris. Crec també que el menysteniment ancestral de la Formació Professional a l’Estat ens ha portat a on som. Estudiants poc dotats per a la universitat s’aboquen a fer carreres de les que poc fruit trauran.