Una ullada sobre PISA 2006


Enric I. Canela

Finalment es va presentar ahir l’Informe PISA 2006. L’informe complet es pot aconseguir aquí. Des d’aquesta pàgina es pot veure el contingut de l’Informe, anar a la pàgina d’adquisició o bé obtenir el resum executiu (Resum executiu en anglès de 56 pàgines). Es pot obtenir aquí l’Informe PISA espanyol.

He decidit fer un recull del material que s’ha publicat sobre el tema. És llarg, en alguns aspectes reiteratiu, però dóna una perspectiva de com ho han vist els principals diaris catalans i espanyols. Hi ha una gran coincidència. Un fet positiu és que el tema no s’ha polititzat especialment i això és bo. Potser tots se n’adonen que ens juguem els nostres països, catalans i espanyols. El problema que albiro és si després seran capaços els partits polítics de fer el que cal. El diagnòstic és la primera part, imprescindible, però després cal actuar amb determinació. És especialment interessant el conjunt de preguntes curtes i respostes breu, 100 preguntes sobre el sistema educatiu, que publica El Periódico (1, 2, 3, 4, 5 i 6).

Un cop presentat l’Informe, el Ministeri d’Educació i Ciència va publicar una nota de premsa amb les declaracions de Mercedes Cabrera, que Universia també incorpora al seu Web. La ministra destaca que la lectura és l’assignatura pendent i que això repercuteix en totes les altres matèries. La ministra no fa una crítica massa negativa dels resultats i destaca les mesures ja en marxa per pal·liar la situació. Explica que la LOE té com a objectiu primordial millorar la lectura. Diu que és fonamental la cooperació territorial. Francament no veig gaire que té a veure això. Demana a les famílies que s’impliquin.

En l’àmbit de casa nostra, Ernest Maragall ha demanat “prudència” i “precaució” en analitzar aquestes conclusions. Igual que, com deia en aquest bloc, ho ha fet Joaquim Prats, president del Consell Superior d’Avaluació i catedràtic de la UB.

El model de preguntes i el mètode seguit per elaborar l’informe es poden consultar al document Marc Conceptual per a l’avaluació PISA 2006.

Entre els comentaris que he pogut llegir està el de Quim Bosch a Eureka qui es lamenta del baix nivell dels estudiants a Ciències. Manca de formació científica de la població en general. Indubtablement els resultats són el reflex de la situació social del país. Bona reflexió.

També Daniel Font en el seu Bloc Educació publica un bon article Schleicher i l’informe PISA en el que introdueix, després d’analitzar alguns comentaris, una recomanació de prudència. Font també aporta documentació. Tot i pertènyer a la blogosfera socialista diu: Els governs es preocupen principalment dels control dels recursos, i segurament, haurien de preocupar-se més per establir polítiques educatives efectives sota paràmetres de qualitat universals. Que l’escoltin.

L’AVUI publica una sèrie d’articles. Carol Biosca titula: Falten excel·lents. I destaca que Catalunya té un percentatge molt baix d’alumnes en els nivells alts de rendiment, segons l’informe PISA i que l’entorn socioeconòmic i cultural familiar continua sent un dels factors més determinants en els resultats. En un altre article que titula La comprensió lectora, clau en la millora dels resultats, diu que l’examen PISA té 65 preguntes d’una extensió considerable i que les millors puntuacions es van obtenir en les respostes de tipus test. El tercer article parla de diferències de gènere; titula Els nois superen les noies en ciències i ‘mates’, mentre que en comprensió lectora les noies són superiors. En tot els casos les diferències són significatives. Per últim publica: Països amb més inversió tenen pitjor rendiment. Així Països com França (7.335 euros per estudiant de secundària) o Dinamarca (7.461 euros), amb una inversió molt superior a la de Catalunya (5.661), obtenen uns rendiments inferiors. En l’altre extrem, Eslovènia, amb 4.182 euros per estudiant, o Txèquia, amb 3.929, se situen no només per sobre de Catalunya, sinó força per damunt de la mitjana de l’OCDE.

El Punt publica un editorial Una realitat que no es pot relativitzar. M’agrada aquest paràgraf: L’única notícia positiva que es pot desprendre de tot aquest desgavell és que, per primer cop, l’estat de l’educació fa temps que ha començat a remoure consciències en alguns terrenys tradicionalment allunyats de les escoles, els instituts i les universitats. El diagnòstic està coincidint, la primera part de la solució és un bon enunciat. A Tribuna El Punt publica Què passa amb el nostre ensenyament? Joan Guitart fa un repàs dels principals problemes que, sota el seu punt de vista, té l’educació a Catalunya, hi coincideixo força, i espera que tothom prengui nota i millorem. En un article sobre el tema PISA El Punt titula: Maragall: «Tenim una escola de mínims i mancada d’excel·lència». El conseller va assegurar ahir que encara queda un llarg camí per recórrer perquè l’escola catalana jugui a la primera divisió. El màxim responsable d’Educació va reconèixer que «tenim una escola de mínims i mancada d’excel·lència» però va posar en valor la tasca del departament en assegurar: «Hem pogut encaixar els canvis i gestionar la diversitat.» Una diversitat que es reflecteix en el fet que els alumnes no nascuts a Catalunya hagin passat de suposar un 2,8% dels enquestats en l’informe del 2003 a un 9% el 2006. Ara toca, va dir, arribar a l’escola de màxims. En un altre article publica: CiU critica la retallada d’hores de matemàtiques. CiU va lamentar les conclusions del treball i en va responsabilitzar el tripartit. En concret, per la retallada d’hores de matemàtiques del govern als quatre cursos d’ESO, i per la conversió de l’assignatura de ciències de la natura en una matèria optativa a partir del quart curs. En un tercer article titula: Els alumnes de 15 anys empitjoren en ciències, lectura i matemàtiques. D’aquest article destaco: Els alumnes avaluats pertanyen a centres triats de manera aleatòria per l’OCDE, que manté la confidencialitat dels seus noms. Se sap, però, que els alumnes que han tret pitjors resultats pertanyen a un institut públic que té molts alumnes repetidors. Respecte a la relació que hi ha entre la inversió en educació, no es pot treure la conclusió que hi hagi una relació directa. El país amb més inversió de tots és Àustria, amb 8.108 euros per estudiant d’ESO i any. Els seus resultats no són excel·lents. Els alumnes treuen una mitjana de 511 punts. França, per exemple, amb una inversió també molt elevada, de 7.335 euros per alumne, obté resultats per sota de la mitjana de l’OCDE. En canvi, estan per sobre de la mitjana països que inverteixen la meitat que França. Hongria, per exemple, amb 3.219 euros, té uns resultats de 504 punts, nou més que França. Catalunya inverteix 5.661 euros per alumne. Segons les conclusions que fa de l’informe el Consell d’Avaluació del Sistema Educatiu, «Catalunya és en el lloc que aproximadament li correspondria pels recursos destinats a l’educació».

Per la seva banda La Vanguardia publica un llarg article Llegir sense entendre (i 2). Comença, al meu parer, amb el punt clau: Els alumnes espanyols de 15 anys no entenen el que llegeixen. Aquesta seria una de les raons que explicarien els mediocres resultats globals que obté Espanya a l’últim informe PISA. Després fa un repàs amb alguns gràfics. També publica un article de Francesc Pedró, del Centre de Recerca i Innovació Educatives de la OCDE, catedràtic de la UPF i un dels millors especialistes en educació. Pedró es mostra molt dur. El titula Valors relatius, en destaco dos aspectes. Un: No hi ha per què esperar PISA per comptar amb evidències empíriques sobre els aprenentatges dels nostres alumnes. És possible que tot això requereixi major inversió, però no és lícit demanar més diners públics si no es diu per a què es necessita. Dos: Espanya ha estat l’únic país que no ha respectat l’embargament dels resultats de PISA acordat pels 57 països participants. S’ha dit que es tractava d’una filtració i punt. Tanmateix, el dany que s’ha infligit a la imatge internacional del país és molt greu, fins al punt que ja hi ha qui es pregunta quina confiança mereixen els resultats espanyols a PISA si es tracta l’assumpte amb semblant frivolitat i, en definitiva, si un es pot fiar del país. Pedró té tota la raó.

En el context català ABC diu que Els alumnes immigrants rebaixen el nivell de ciències als centres catalans. L’article destaca al final les paraules de Joaquim Prats: No és un informe curricular. Es tracta d’un «indicador global i un 70% del que s’avalua no està en el currículum. Els resultats no són bons, però tampoc dolents, ja que situen a Catalunya en una posició intermèdia – baixa. Joan Mateo degà de la Facultat de Pedagogia de la UB, diu, també a l’ABC. Que s’ha de donar una visió constructiva de les dades perquè estem en un bloc intermedi de països europeus del que és complicat sortir. A l’hora d’analitzar l’informe ha de tenir-se en compte que a Catalunya el nivell socioeconòmic i cultural no és el mateix que a molts països analitzats. Un gir necessari és canviar el disseny curricular.

El País, no sospitós d’anti-govern del PSOE fa un llarg reportatge amb un primer article que titula: L’educació espanyola retrocedeix. I destaca: El nivell de comprensió lectora dels alumnes espanyols de 15 anys sofreix el major descens de l’OCDE – La inversió condiciona però no és definitiva. Dins aquest reportatge publica un article que titula El nivell excel·lent de ciències està buit. Comença dient: El sistema educatiu espanyol és dels més justs del món, el que vol dir que les diferències de resultats entre els millors i els pitjors alumnes no són molt altes, molt prop de l’índex d’equitat de Finlàndia. El problema és que tot just té alumnes en els nivells més alts de resultats. Això és quelcom que molts responsables governamentals i la gent del món de les ciències i de les tècniques venim denunciant des de fa molt de temps. Pot ser la ruïna d’un país. Un altre dels articles que publica el titula: La cultura dels pares predisposa a l’èxit escolar dels alumnes i destaca que l’estatus socioeconòmic i cultural espanyol, entre els pitjors de l’OCDE. I escriu que aquest és l’argument que ha utilitzat la ministra d’Educació, Mercedes Cabrera, per a assegurar que els resultats espanyols a l’informe PISA no són dolents (sobretot en ciències i matemàtiques), ja que els resultats educatius estan per sobre del seu nivell sociocultural, el sistema espanyol està formant d’una manera excel·lent tenint en compte el seu estatus. El País en un article d’opinió titulat Això no és una lliga de futbol, diu: Al final diu, la millora de l’educació depèn no només de l’escola i els seus professors, sinó del conjunt de la societat i, molt especialment, del suport i cooperació de les famílies; particularment importa la valoració social de l’escola i de l’educació. La millora de l’educació ha de convertir-se en una qüestió de primer ordre, com requereix aspirar a complir els objectius de la Unió Europea en l’estratègia de 2010. PISA mostra que, en educació, el que importa finalment és l’aprenentatge aconseguit, objectiu últim de tota política educativa. L’últim article que publica és força interessant, el titula La Rioja, al nivell de l’èlit en matemàtiques. Fa un repàs de les comunitats autònomes avaluades a PISA. L’anàlisi és correcta i molt neutre. Diu que el conseller Maragall destaca l’estabilitat de Catalunya. Quina sort.

El Peródico publica un article que titula: Espanya, el país de l’OCDE on empitjora més el nivell de comprensió lectora entre els estudiants. Dóna dades; Pel que fa a la lectura, Espanya obté una qualificació de 461 punts, per sota de la mitjana de 492, i cau fins a la 26a posició, i només supera Grècia (460), Turquia (447) i Mèxic (410). Els millors nivells d’aquest apartat són els de Corea del Sud, amb 556 punts, Finlàndia (547), Hong Kong (536) i el Canadà (527). En coneixement científic, els 488 punts dels estudiants espanyols només són millors que els de Noruega (487), Luxemburg (486), Itàlia (475), Portugal (474), Grècia (473), Turquia (424) i Mèxic (410). Encapçalen la llista Finlàndia (563), Hong Kong (542), el Canadà (534), Taiwan (532) o els 531 d’Estònia i el Japó. Els pitjors resultats en coneixement científic dels espanyols es donen en física (477 punts) i són millors en els que es refereixen als sistemes vius (498 punts), la Terra i l’espai (493).
En matemàtiques, on Espanya, amb 480 punts, se situa en el lloc 24 dels 30 de l’OCDE, que tenen una mitjana de 498. Les primeres posicions en aquesta disciplina de tots els països avaluats són les de Taiwan (549 punts), Finlàndia (548), Hong Kong (547), Corea del Sud (547), Holanda (531) i Suïssa (530). Per sota d’Espanya hi ha, com a membres de l’OCDE, els Estats Units (474 punts), Portugal (466), Itàlia (462), Grècia (459), Turquia (424) i Mèxic (406), així com altres països que participen en l’estudi, com l’Argentina (381), Colòmbia (370), el Brasil (370), Tnísia (365), Qatar (318) i Kirguizistan (311)
. El Peródico publica que Zapatero atribueix els mals resultats al retard històric i diu que quan tinguem una generació amb bona formació les coses milloraran. Partim d’una situació dolenta. També El Periodico escriu Progressa inadequadament. A l’article s’expliquen alguns resultats. Conclou: L’escola catalana, d’acord amb el PISA 2006, no progressa adequadament, està amarrada a les exigències del dia a dia. Tenim competències educatives des del 1978 que s’han anat aplicant amb fervor en algunes coses i amb mandra en altres. Li fa falta, si em permeten l’homilia, agafar impuls i fer el salt mental al segle actual. Tres objectius per progressar adequadament: rebaixar a menys de la meitat el fracàs escolar (avui està en el 30%); arribar al 80% d’alumnes que segueixen estudiant després dels 16 anys, i reinventar la formació professional. Bé, i l’internacionalisme trilingüístic a partir de l’any 2014. En un altre article El Periódico diu: Els escolars espanyols cada cop entenen menys el que llegeixen. En sis anys, Espanya cau per nivell de rendiments del lloc 17è al 27è entre els 30 països de l’OCDE. I diu: Mercedes Cabrera, va emetre un diagnòstic menys pessimista i va assegurar que els alumnes espanyols “se’n surten bé en ciències, encara que els resultats siguin millorables, i de manera acceptable en matemàtiques, però el rendiment en lectura és menor”. “Els alumnes tenen problemes per comprendre el que llegeixen i aplicar-ho. És una assignatura pendent per al sistema educatiu i la societat en general. La lectura és una competència fonamental i servir-se’n bé ajuda a treure millors resultats en altres assignatures. És un problema que mereix tota la nostra atenció”, va anunciar.

Per la seva banda El Confidencial diu que el nombre de repetidors ensorra el sistema educatiu espanyol. Aquest diari no fa cap valoració, simplement exposa els fets.

Expansión publica: Qualitat educativa, assignatura pendent. Analitzen la situació, critiquen la complaença de la ministra Mercedes Cabrera que no crec que tingui gaire culpa dels resultats 2006 i lloen a Sarkozy. L’article té una component crítica amb el govern del PSOE. També Expansión diu: Informe PISA: altre cop carbasses. Destacable l’acusació del PP a la LOGSE. Lamenten que la mentalitat LOGSE hagi fet mal al sistema educatiu espanyol, de manera que mentre la resta de països avancen, Espanya retrocedeix. Segueix imperant el regne de la mediocritat perquè una equitat basada en resultats mediocres és una falsa equitat, i, enfront d’això, la majoria dels espanyols volen un sistema basat en el mèrit i en l’esforç una mica que es pot aconseguir, però no amb un govern del Partit Socialista. Jo crec que una part de raó tenen, però el PP també té una greu responsabilitat en aquest tema. En lloc d’ocupar-se de l’educació s’ha ocupat de la religió.

Diari ABC dramàtic: L’educació espanyola s’enfonsa en els més baixos nivells de qualitat. Tot i que els resultats són molt dolents encara que es puguin justificar pel punt de partida i per la immigració, l’article de l’ABC és essencialment polític. Sembla que l’únic culpable sigui el PSOE. Aquest mateix diari escriu: A la cua d’Europa en llengua i entre els mediocres en ciències i matemàtiques. En aquest article, més neutre, analitza els resultats i conclou: Les conclusions de l’informe revelen que, en ciències, els alumnes espanyols de nivells socioeconòmics i culturals més baixos obtenen millors resultats educatius que el terme mitjà de l’OCDE. A més, en un 36% de les llars dels alumnes participants en PISA 2006 els estudis més alts dels seus progenitors són els secundaris obligatoris, mentre que en l’OCDE aquest índex és del 15%.

En aquest marc, quan els pares no han finalitzat els estudis obligatoris, els seus fills obtenen una puntuació de 439 punts, 49 per sota de la mitjana. Si els pares tenen estudis superiors, la puntuació és de 524 punts, és a dir, 36 sobre la mitjana. Continua amb l’article d’un opinador de l’ABC dient: L’educació roent. Si més no, tot i dir que tot plegat és un desastre, no culpa només al PSOE i diu referint-se a l’educació: I que patirà encara si seguim embarrancats en aquesta obsoleta, perjudicial i partidista política educativa iniciada fa ja més de 20 anys. Un altre opinador de l’ABC escriu: Espanya, un altre cop a la cua de l’educació. Diu: Alguna cosa falla en el sistema educatiu espanyol, alterat sempre per criteris conjunturals i partidistes davant la desmoralització de la comunitat escolar. Pares, titulars de centres, professors i alumnes són víctimes d’una o d’altra manera del desconcert que afecta als responsables de la política educativa. Més endavant afegeix: El nostre sistema educatiu necessita una forta dosi de sentit comú. És imprescindible arribar a un pacte d’Estat, vertebrar els ensenyaments bàsics en el conjunt d’Espanya i legislar menys però de forma més racional. No sé si cal fer-ho a Espanya, segur que si, però jo no esperaria, ho faria a Catalunya i, si volen, que vagin al Tribunal Constitucional.

Cinco Días en la mateixa línia escriu. Els adolescents espanyols no entenen el que llegeixen. En un informe bastant neutre destaco: L’informe PISA, en la seva versió espanyola, no deixa escletxa per al dubte: El resultat espanyol en comprensió lectora és francament preocupant i confirma el resultat, també pobre en comparació dels països del nostre entorn, obtingut en altres estudis internacionals (Informe Pirls en anglès de 438 pàgines Traducció al castellà de 113 pàgines), que valoren la comprensió lectora als nou anys (quart de Primària).

Segur que hi ha més coses, però no crec que aportin gaire més.

4 respostes a “Una ullada sobre PISA 2006”

  1. a 06 des. 2007 a les 12:27 Manel des de l'exili

    Enric, segur que ets el que vaig tenir el gust de conèixer a l’ommnium o potser només era el representat de l’equip “Enric Canela” format com a mínim per 5 persones més?

    D’on treus el temps, per escriure tants articles i a la vegada tant ben documentats?

    Respecte al tema PISA, jo no hi donaria molta importància perquè les diferències culturals pesen molt a l’hora de poder fer aquest tipus d’estudis.

    En tot cas, està clar que a Catalunya hi ha una perduda substàncial de alumnes preparats, però la culpa no és només del sistema educatiu, sinó que és de la nostra societat.

    Ens els darrers anys, s’ha premiat el diner fàcil vers la cultura de l’esfor(c trencada), només cal veure quins son els herois de la TV per els nostres joves!.

    Manel des de un hotel d’Antwerpen

  2. a 06 des. 2007 a les 10:31 enriccanela

    Manel,
    Ahir no vaig fer cap altre. A banda de documentar l’article, cosa fàcil en aquest cas si saps on mirar, m’interessava molt veure si les opinions eren coincidents. I ho són bastant. Una cosa està bé, a banda de petits retrets, en general la coincidència és que això no va bé, amb tots els matisos que es vulgui, i que cal fer alguna cosa. El Periódico té aquella llista de 100 preguntes. Es pot fer alguna cosa? segur que si.
    Estic d’acord amb les diferències culturals, però si mires les preguntes de ciències…
    I tens raó, la conclusió de què el problema és social, molt clara, però podem posar solució? El que es fa a primària a Catalunya és de pena i en això el govern hi pot fer coses.
    No voldria tirar la tovallola encara que, com saps, estic lluny d’aquell món i més del que pren les decisions.
    Enric

  3. a 06 des. 2007 a les 12:58 Dessmond

    Agrait per aquest esforç de condensació de tanta informació. Sembles en López Tena!.
    Una sort haver topat amb aquest post teu.

  4. a 06 des. 2007 a les 1:26 enriccanela

    Dessmond,
    Ets molt amable, que més voldria que arribar a poder fer les coses que està fent l’Alfons.
    El que deia abans. Estic força content de la coincidència en el diagnòstic.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació