Traduït de l’editorial sobre l’Informe PISA 2006 del web de l’OCDE

L’últim estudi PISA de l’OCDE sobre el coneixement i les habilitats dels alumnes de 15 anys mostra que alguns països han tingut significatius avanços en l’acompliment dels seus estudiants des de l’any 2000. Corea addicionalment va augmentar en 31 punts la capacitat lectora dels seus estudiants entre 2000 i 2006, l’equivalent aproximat d’un any escolar, principalment en elevar la proporció d’estudiantes en els més alts nivells d’acompliment. Polònia va augmentar el seu acompliment en lectura en 29 punts durant el mateix període. Mèxic i Grècia van presentar significatius avanços en matemàtiques entre 2003 i 2006. No obstant això, l’àrea OCDE com un tot es va mantenir estàtica en l’acompliment dels seus estudiants, al mateix temps que la despesa en educació va augmentar prop d’un 39% entre 1995 i 2004.

L’estudi també revela que hi ha un ampli pessimisme entre els estudiants de secundària en relació amb els reptes mediambientals així com poc entusiasme per dedicar-se a carreres científiques.

Amb base en els exàmens aplicats entre 400 mil estudiants de 57 països en l’any 2006, l’últim PISA s’enfoca principalment en les habilitats dels estudiants a comprendre i manejar problemes científics. Així mateix, proveeix una actualització de les seves habilitats en lectura i matemàtiques, que és comparable amb els resultats del 2000 i 2003.

Mentre que la majoria dels estudiants enquestats van dir estar motivats per aprendre ciències, només una minoria aspira a estudiar una carrera relacionada amb la ciència: un 72% van dir que per a ells era important entendre bé la ciència; un 67% gaudeixen en adquirir coneixements científics; un 56% van afirmar que la ciència els serà útil per a estudis futurs; però només el 37% van dir que els agradaria treballar en una carrera que involucri a la ciència i el 21% va dir que li agradaria passar la seva vida practicant ciència avançada.

En un moment en el qual el coneixement científic i tecnològic està ajudant al creixement de les economies més avançades, els resultats de PISA 2006 revelen àmplies variacions en els nivells de preparació. Les aptituds dels estudiants cap a la ciència seran crucials per al potencial econòmic dels països en el món del demà, i PISA 2006 ofereix una detallada visió com estan de ben preparats els estudiants d’arreu del món per afrontar els reptes de la societat del coneixement.

El país que va mostrar el millor acompliment a PISA 2006 va ser Finlàndia, seguit per Hong Kong-Xinesa, Canadà, Taipei-Xinesa, Estònia, Japó i Nova Zelanda. Per altra banda, Austràlia, els Països Baixos, Corea, Alemanya, el Regne Unit, la República Txeca, Suïssa, Àustria, Bèlgica, Irlanda, Leinchestein, Eslovènia i Macao-Xinesa van tenir un acompliment per sobre del terme mitjà de l’OCDE. La informació en ciències de PISA 2006 no és directament comparable amb les dades d’estudi previs ja que la naturalesa dels exàmens va canviar.

Els estudiants provinents de famílies amb un entorn socioeconòmic més favorable van tendir a mostrar major interès en la ciència, i aquest interès va ser major a Irlanda, França, Bèlgica i Suïssa. Una característica important sobre l’entorn dels estudiants va ser si tenien un dels pares dedicat a alguna carrera científica.

A Austràlia, Canadà, Finlàndia, Japó i Nova Zelanda, almenys un de cada set estudiants va arribar a un dels dos nivells més alts en l’acompliment científic. En contrast, a Grècia, Itàlia, Mèxic, Portugal, Espanya i Turquia, la proporció va anar de menys d’un de cada 20. Per terme mitjà a l’OCDE, els estudiants de les escoles privades van superar als estudiants de les escoles públiques en la majoria dels països. No obstant això, la imatge canvia, quan es considera l’entorn socioeconòmic dels estudiants i de les escoles, en aquest cas les escoles públiques s’ocupen millor.

L’estudi destaca que classificar als estudiants a una edat primerenca augmenta l’impacte de l’entorn socioeconòmic en l’acompliment de l’estudiant. Els estudiants molt joves que són estratificats en institucions o programes separats, reben un impacte més fort de l’entorn socioeconòmic en l’acompliment de l’escola. Les escoles que divideixen als estudiants per la seva habilitat en certes matèries tendeixen a tenir un acompliment menor en terme mitjà.

L’estudi identifica un interès considerable en els assumptes científics entre els estudiants. Molts, per exemple, estan al corrent dels assumptes mediambientals com ara la neteja dels boscos i els gasos hivernacle. No obstant això, els estudiants són generalment pessimistes sobre el futur, amb poc menys d’un de cada sis que consideren que els problemes com la contaminació o les deixalles nuclears augmentaran en els pròxims 20 anys. Aquells que es van ocupar millor en ciència, van mostrar estar més al cas dels assumptes mediambientals, però són també els més pessimistes.

 

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació