El Mundo publicava dimecres que el govern del PSOE està pensant en obligar a fer un màster als estudiants de Dret per tal que puguin accedir a la judicatura. A més de les oposicions caldrà primer un màster. A mi em sembla bé.

El Mundo publicava dimecres que el 99% dels estudiants superdotats no arriba a ser identificat. Això comporta depressió, manca d’estima i hipersensibilitat. Hi ha associacions que es dediquen a detectar-los. Un greu problema és que no tenen atenció especial. Així, les lleis garanteixen atenció especial als discapacitats, en teoria també s’hauria de prestar als superdotats que, en molts casos, tenen una certa discapacitat emocional, però això no és així. La nova llei d’educació de Catalunya hauria de preveure-ho.

Un exemple a seguir a Catalunya, al meu parer pel Govern. El Economista publicava dimecres que la Universitat de País Basc crearà una incubadora d’empreses de base tecnològica per animar als enginyers a crear el seu propi negoci. De fet la UPC ja fa una gran tasca, però caldria més recursos que hauria d’aportar el Govern.

El Mundo publicava dimecres l’aliança del Santander amb universitats americanes. Aquesta notícia ja la vaig publicar en aquest bloc fa una setmana.

Expansión publicava dimecres un article del rector de la Universitat Antonio de Nebrija. Parla de l’Informe PISA 2006, la qualitat i l’eficiència i del document publicat per FMI WP/07/263 que és titula Education and Health in G7 Countries: Achieving Better Outcomes with Less Spending. Bon document. Les principals conclusions són:

  • Public spending on education and health systems varies greatly in G7 countries, and so do education and health outcomes. Spending is particularly high in relation to outcomes in education and health in France, Germany, the U.K., and the U.S.; that is, the question of how to increase the efficiency of spending on education and health is most relevant for these countries. On the other hand, Canada’s education spending is relatively efficient, as is health spending in Italy and Japan.
  • Part of the differences in spending efficiency can be attributed to exogenous factors such as GDP, demographics, and differences in lifestyle.
  • Policies and institutions are also associated with differences in efficiency. In particular, countries that spend a relatively large share of their education and health budgets on wages and salaries tend to be less efficient. Also, lower student-teacher ratios are associated with reduced efficiency in the education sector, while immunizations and doctors’ consultations (but not the number of doctors per se) are positively correlated with efficiency in the health sector. Greater autonomy for schools seems to raise efficiency in secondary education.
  • Effective education and health reform should aim at enhancing efficiency. This should take into account the stage at which the inefficiencies arise. Further, reforms should seek to balance devolution (of responsibility and resources) and enhanced market competition with regulation to ensure accountability.
  • Cross-country studies, such as this one, can provide important insights into policy challenges that countries face. However, further work on data and sectoral issues is needed to deepen the findings of this paper.

Diu el rector que el document refuta una temptació típica dels governs, enfrontar-se a un problema augment la despesa pública. Treu el rector un conjunt de conclusions interessants. Jo no crec que no s’hagi d’augmentar la despesa pública, però si que dono la raó a la resta de coses que diu el rector.

Ahir ABC publicava un article amb les opinions d’uns quants experts del món educatiu  que demanen mesures urgents per resoldre la situació que ha posat de manifest l’Informe PISA. Destaco l’opinió del degà de la Facultat de Pedagogia de la UB, l’amic Joan Mateo, que coincideix amb el president del Govern que la situació de l’educació a Espanya no és òptima, però no l’atribueix directament a un dèficit o retard històric sinó que s’ha utilitzat durant molts anys un model metodològic obsolet, diferent al dels països que surten millor desocupats en l’informe.

El Economista i l’AVUI d’avui publiquen sengles entrevistes amb David Dinwoodie director general d’EADA, que explica la seva visió de com ha de ser una escola de negocis i que no té por de Bolonya, que no els restarà negoci. Opino com ell, les universitats aportaran coses diferents durant molt de temps del que aporten les bones escoles de negocis.

Expansión publica una entrevista amb sir Howard Davies, director de la London School of Economics. Davies diu que les empreses espanyoles no saben invertir bé en formació.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació