Enric I. Canela
És evident que a Catalunya hi ha una crosta nacionalista, però nacionalista espanyola. Com bé diu Joan Ferran, una crosta és una estratificació produïda per l’assecament de serositats, de pus o de sang. Aquestes serositats les produeix la nafra. Ara s’ha trencat i està sortint tot el que hi ha sota (declaracions unionistes – com li agrada dir a Joan Arnera – de Joan Ferran a El Periódico, Àlex Masllorens al seu bloc, Manel Mas al seu bloc). Es tracta de fer mèrits, de content al cap, a veure si mantenen el sou, que no és gaire, això si. No han paït l’1-D i tenen por al 9-M.
La veritat és molt trist que una persona com en Manel Mas hagi d’escriure bajanades (com la que deixa entreveure que el seu model de televisió pública és “El Diario de Patricia”) per assegurar-se tornar a ocupar butaca al Congreso a la propera legislatura. I que a sobre ho faci atacant una entitat presidida per un ex-cap (i company de partit).
David,
Tenia al Menl Mas en un altre concepte. No es pot caure en aquestes coss. La gent perd la dignitat per complaure o intentar-ho, perquè no estic gens segur que això li hagi produÑit una gran satisfacció a Montilla. ÉS més intel·ligent que tot això. I tens raó, aquest atac al Majo és poc digne.
Potser l’explicació es diu tenir 60 anys, haver dedicat la teva vida professional a la política i tenir la feina penjant d’un fil, no pas pels electors, sinó de si li fas gràcia a qui fa les llistes. Així de trista és la vida.
David,
Si, és humà, però no deixa de fer pena que una persona competent faci el ridícul d’aquesta manera.