Enric I. Canela

Avui he llegit un article escrit per Moisès Rial al seu web Llibertats. L’article el titula (Maragall dimissió) Manifest de professors i investigadors universitaris contra model nou d’Educació superior Europea. El “Real decreto” de la polèmica.

A l’article reprodueix traduït al català el Manifest de professores i investigadors universitaris (2, 3, 4, 5) signat al març del 2005. També fa referència a la Carta oberta als professors d’universitat elaborada per Professors pel Coneixement bàsicament de la Universitat Complutense de Madrid a finals de 2005. Un debat vell, però que ara cobra una certa actualitat.

Moisès diu que des d´ERC s´ha aconseguit una defensa del marc propi. Moisès té raó, es tracta d’una Moció presentada per ERC i transaccionada amb el PSOE i votada en contra només pel PP. La Moció aprovada fou:

  1. Implantar l’Espai Europeu d’Educació Superior respectant en tot moment, i en les diferents regulacions que es derivin d’això, les competències de les Comunitats Autònomes i les funcions de les Agències d’Avaluació Autonòmiques.
  2. Impulsar l’aprovació per la Conferència General de Política Universitària dels criteris de coordinació sobre les activitats d’avaluació, certificació i acreditació regulades en el títol V de la Llei Orgànica 6/2001, d’Universitats, en la seva redacció donada per la Llei Orgànica 4/2007, de 12 d’abril.
  3. Promoure acords amb les Comunitats Autònomes que permetin arribar, en els pròxims 5 anys, una inversió del 1,5% del PIB destinat a educació superior, segons els objectius de suficiència, eficiència, eficàcia i equitat fixats en el document sobre finançament universitari elaborat pel Consell de Coordinació Universitària.
  4. Incrementar la partida pressupostària destinada a beques, crèdits i altres ajudes econòmiques a l’estudi superior, tant les quals van dirigides a grau com les adreçades a màster, que assegurin un augment del nombre de beques i de la quantitat econòmica de cadascuna d’elles.
  5. Impulsar la implantació de models docents que facilitin l’exercici del dret a compatibilitzar treball i estudi, reconegut per la Llei Orgànica d’Universitats en la seva redacció donada per la Llei Orgànica 4/2007, de 12 d’abril.
  6. Promoure i assegurar la participació efectiva dels estudiants en la implantació de l’Espai Europeu d’Educació Superior.

Comparteixo l’escepticisme de Moisès que diu: caldrà veure si el dia a dia universitari el fan efectiu. Malauradament el Reial Decret 1393/2007, de 29 d’octubre, pel que s’estableix l’ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, està vigent i totes les universitats estan treballant a hores d’ara amb la documentació que emana d’aquest decret. Tothom està fent, naturalment, tota la documentació que correspon a la programació, competència exclusiva de la Generalitat, en espanyol per tal que sigui “verificada”, és a dir, fiscalitzada fins a l’última coma, pel Consell d’Universitats, en realitat per l’ANECA tal com diu el Reial Decret, envaint les competències que segons l’Estatut català vigent corresponen a Catalunya. També envaeixen competències en el Reial Decret pel que es regula el Registre d’Universitats, Centres i Títols.

Pel que sé, el dia 12 va haver la Conferència General de Política Universitària i em sembla que a l’ordre del dia estava el tem dels criteris de coordinació sobre les activitats d’avaluació, certificació i acreditació a què fa referència el punt 2 de la Moció aprovada. Dubto que sortís res de positiu per a Catalunya. El PSOE, jacobí, ho té molt clar.

O sigui el punt 1 de la Moció aprovada és paper mullat.

Suposo que el punt 2 se’l devien saltar a l’endemà d’aprovar-se la Moció en una reunió presidida per la ministra, no n’estic segur però crec que no m’equivoco, seguirem les pistes.

El punt 3 no serveix per a res. És una competència autonòmica i el que cal fer és treballar a Catalunya, exigir el finançament que ens pertoca, mentre arriba la independència, i no demanar almoines.

El punt 4, el de les beques i ajuts hauria de posar-se en pràctica immediatament. No sé si els grups parlamentaris van presentar esmenes als pressupostos per al 2008. De totes formes també ho poden fer les comunitats autònomes en l’àmbit de les seves competències.

El punt 5 és una bajanada. Són les universitats les que fan els plans d’estudi i les que han de fer això efectiu, sembla que els diputats no se n’assabentin de la pel·lícula. No hi ha possibilitat real de què un pla d’estudis ben fet permeti treballar i estudiar. L’única fórmula, rígida al meu parer, és permetre currículums de trenta crèdits anuals i doblar el temps de permanència. El que han d’haver són beques adequades per no haver de compatibilitzar feina i estudis. Sé de què parlo perquè vaig estudiar Química treballant com podia, als vespres.

I el punt 6 em sembla un brindis al sol. Què vol dir? La implantació de l’espai Europeu d’Educació Superior és fer els plans d’estudi. Els mecanismes estan ben descrits en els estatuts de cada universitat. Què pinta el Congrés dels Diputats en això? La participació dels estudiants està garantida en els estatuts universitaris, però com qualsevol membre d ela comunitat universitària sap, els estudiants presenten una gran batalla per tenir llocs en els òrgans col·lectius de les universitats, claustres, consells, juntes, etc. La realitat és que després el problema és tenir quòrum perquè no venen. Això si, després fan unes absurdes vagues contra la mercantilització de les universitats derivat de Bolonya, fenomen virtual que els físics teòrics estan investigant i que ve avalat per alguns professors que encara no s’han adonat que maig del 68 va passar a la història.

La veritat és que tot plegat em fa molta pena. L’idealisme es barreja amb l’especulació d’uns pocs i el que realment importa, l’aprenentatge, la formació integral queda fora de discussió. Què sap un estudiant de primer curs el que ha de saber un físic titulat? Res de res. El món és jeràrquic, és llei natural i cal respectar-la.

El que ha de preocupar als estudiants, i també als senyors diputats i senyores diputades és que es respectin realment les competències legals i que hi hagi els diners suficients per tal que ningú quedi exclòs de l’estudi universitari per raons econòmiques i que si quedi exclòs per raons intel·lectuals. Altra cosa és malbaratar el temps de les persones i els diners dels contribuents.

Potser si fóssim un país independent podríem fer alguna cosa, encara que vistes algunes actuacions ho dubto.

Les coses pel seu nom i si algú no li agrada tal dia farà un any. Com que no puc decidir res i no m’han de votar…

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació