El model d’universitats


Enric I. Canela

Avui he llegit un document sobre la universitat fet pel Círculo de Empresarios. Le he trobat a Expansión, que fa el seu comentari. El document, una mica llarg, és de lectura fàcil. Haig de dir que estic completament d’acord amb els continguts. Fins i tot demanen llibertat de contractació i de remuneració per part de les universitats, quelcom que ja he propugnat en algun altre article. Avui mateix he dit alguna cosa sobre això en un comentari que he fet a l’article Preguntes sobre Rànquings d’universitats i escoles de negoci que ha publicat Xavier Marcet al seu bloc.

El document del Círculo de Empresarios és francament recomanable, si més no introdueix alguns aspectes que caldria debatre i veure com s’apliquen.

Traduït d’Expansión

El Círculo de Empresarios ha presentat avui un informe que analitza el paper de la Universitat en els canvis socials que produeixen els avanços tecnològics i científics. El document recull una sèrie de propostes per a modernitzar-la i procurar que s’adapti als nous desafiaments que repercuteixin en una millora de la productivitat i major competitivitat en l’economia europea.

El treball, titulat Una Universitat al Servei de la Societat, aposta per eliminar barreres que resten mobilitat, l’autonomia i responsabilitat dels centres, una major associació amb el món de l’empresa, així com una millor capacitat d’oferir competències i coneixements adequats per al mercat laboral, incentivant la competència interna i externa, d’acord amb les propostes de la Comissió Europea i seguint el model nord-americà.

“No es tracta d’inserir la Universitat en el marc de l’Estat del Benestar, sinó d’integrar-la de manera més decidida en el teixit econòmic i productiu, fomentant l’excel·lència a través de la competència. Amb això s’assolirien dos objectius: major eficiència i major equitat”, afirma el treball. Per a això, els empresaris demanen un millor finançament i eficàcia de la despesa.

El document subratlla que encara no s’arriben a bons resultats en alguns aspectes clau per aconseguir l’excel·lència en l’educació superior: l’assignació de recursos, el capital humà i l’equitat i igualtat d’oportunitats. “Una excessiva homogeneïtat en nom de l’equitat impedeix el desenvolupament d’un sistema orientat a l’excel·lència i, per tant, a l’eficiència. Però el sistema també acaba per ser poc equitatiu, ja que es finança públicament una educació a la qual tenen menys probabilitats d’arribar qui procedeixen d’estrats socioeconòmics desfavorits”.

Per donar els primers passos a eliminar la falta de mobilitat i especialització seria necessari emprendre reformes per a incrementar l’autonomia dels centres, la transparència en el seu funcionament i resultats, la competència i la generació dels incentius financers adequats, assenyala el Círculo de Empresarios. Algunes de les xacres assenyalades a la Universitat són la falta de distinció entre acadèmics i gestors i la falta de controls de qualitat.

Per la seva banda, les Universitats haurien de modificar la seva organització interna per dur a la pràctica els principis de transparència, responsabilitat, autonomia i competència. “Caldria introduir formes més professionalitzades de govern i gestió institucional, juntament amb mecanismes més competitius de selecció, promoció i remuneració del professorat”.

Quant al finançament de la universitat espanyola, els empresaris aposten per incrementar els recursos que reben els centres, sobretot dels procedents del sector privat, i engegar mecanismes de control sobre les despeses. “Els incentius financers adequats, combinats amb una ambiciosa política de beques que promogui l’accés dels millors estudiants als centres que triïn, permetria la millora simultàniament del sistema en termes d’eficiència i equitat”.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació