Defensem el futur de Catalunya


Enric I. Canela

Avui Josep Romeu en el seu Bloc de notes fa un comentari sobre els dominis d’Internet: Diu Romeu: No és cert que els dominis de dues lletres corresponguin o s’atorguin només als estats. Hi ha molts territoris, alguns de minúsculs, que tenen un domini propi com el dels estats. I per mostra, un botó: AC correspon a l’Illa d’Ascensión, AI a l’illa d’Anguilla, AN a les Antilles Holandeses, AQ a l’Antàrtida, AW a l’illa d’Aruba, AX a les illes Aland. I així aniríem seguint amb la resta de l’abecedari.

Jo no sabia això. Certament comparteixo el que diu Josep Romeu. El tema del domini .ct pot ser anecdòtic però certament no s’està treballant amb l’objectiu de la independència. Al meu parer vivim envoltats d’un tacticisme més enfocat al demà, eleccions immediates, que en el futur d’una Catalunya amb estat propi.

Aquest article em porta a un altre. El de Víctor Terradellas impulsor de la Plataforma per la Sobirania. L’article és Sentit de Nació vs. Sentit d’Estat. L’article és un clar manifest a la unió dels nacionalistes catalans per defensar la nostra pàtria davant del sòlid espanyolisme que s’hi oposa. Conclou Terradellas: Sabem de sobres que socialistes i populars tindran sentit d’Estat; del seu Estat. Ara ens toca saber si Esquerra i Convergència en tenen. Sentit nacional sabem que hi és. Ens falta una passa més. Ens cal sentit d’Estat. Em pregunto: Què esperem?.

4 respostes a “Defensem el futur de Catalunya”

  1. a 23 Des 2007 a les 12:13 David

    No cal anar massa lluny. Hi ha un domini .gi que correspon a Gibraltar. Domini que per cert fa servir l’Ajuntament de Girona (www.ajuntament.gi), governat pel PSC.

  2. a 23 Des 2007 a les 2:08 enriccanela

    David,
    Em deixes de pedra amb això de l’ajuntament de Girona. Segur que no és legal. Com es pot haver registrat? Menys encara si corrspon a Gibraltar. Per la mateixa raó podríem posar el .ct lliurament sense demanar permís?

  3. a 23 Des 2007 a les 8:05 David

    No ben bé. Cada país/territori pot gestionar lliurement el seu domini de dues lletres (per ex, el .fr, .de o .es). Alguns territoris petits, com Tuvalu (.tv), han fet de la venda de dominis una important font d’ingressos. Altres països (el cas d’Espanya) han estat molt més restrictius a l’hora d’atorgar dominis. Fins no fa massa, per tenir un .es havies d’acreditar que tenies una empresa o entitat amb el mateix nom. En el cas de l’Ajuntament de Girona, suposo que el van adquirir a una empresa que tenia permís de revendre’ls per part de les autoritats de Gibraltar.

    Un altre tema és com es determinen els ccTLD (country/dependency/region top-level domain). Aquests s’atorguen basant-se en la ISO 3166-1. En principi, per figurar a la llista s’ha de formar part de l’ONU o d’alguna de les seves agències (per exemple la Unesco). Els casos de territoris amb dominis propis solen ser generalment antigues colònies (cas el .eh del Sahara Occidental o el .hk de Hong Kong) o casos que es podrien anomenar com pintorescos (illes del Pacífic només conegudes per haver estat escenari de la II Guerra Mundial). No consta que hi hagi cap regió/estat federat/autonomia/entitat subestatal de les que coneixem.

  4. a 23 Des 2007 a les 8:54 enriccanela

    David,
    Gràcies per aquest aclariment. La conclusió és que podem fer poc, més encara amb mig Catalunya supeditada als espanyols.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació