Enric I. Canela

Ahir el diari AVUI publicava l’habitual article dominical de Vicent Sanchis. Feia balanç de la legislatura. El títol és prou descriptiu: Una trista legislatura. A La Vanguardia, també ahir, Jordi Barbeta, feia balanç de la legislatura amb un article que titulava: La legislatura dóna la marxa endarrere. Tots dos articles diuen molt. Ambdós periodistes no tenen un gran concepte del que ha donat de si la legislatura. Una llista de fracassos, més encara des de la perspectiva de Catalunya. Catalunya ha donat passos endarrere encara que parts interessades, socialistes, naturalment, i en alguns aspectes, pocs, els seus socis del Govern català diguin, cada vegada menys que hi ha hagut aspectes positius.

Jo no analitzaré ara la legislatura des d’un punt de vista global. Faré un breu comentari sobre tres aspectes sobre els que aquests dos grans periodistes no han parlat. Les TIC, la Universitat i la Recerca, temes per altra banda als que sempre dono prioritat en aquest bloc.

Sobre les TIC només un apunt, el govern espanyol ha fet coses. Acaba d’aprovar una llei d’impuls a la Societat de la Informació. Amb la complicitat d’altres partits CiU, IU i CHA, el PSOE ha imposat el cànon digital una nova fórmula per robar-me. Una fórmula per la que els estudiants paguin més per eines de feina, especialment els de temes informàtics. Gràcies.

Pel que fa a la Recerca i la Innovació, cal reconèixer que el govern espanyol ho ha fet algunes coes bastant bé. Ha donat un impuls francament notable a la recerca que estava en una situació, diguem que trista. El PP havia fet poc. El Pla Nacional recentment aprovat posa més recursos sobre la taula i cal pensar que és la via per la que podrem progressar. Amb tot ha fallat estrepitosament en no haver estat capaç de crear l’Agencia d’avaluació i finançament de la recerca a la que s’havia compromès. Tampoc no ha estat capaç de posar en funcionament els mecanismes de finançament de la recerca universitària que havia proposat el Consell de Coordinació Universitària el més d’abril passat. No era massa car, uns 900 milions d’euros, sobretot si es compara amb els 47.000 del Pla Nacional. Tampoc no ha resolt el problema del finançament de les subscripcions a les revistes de recerca. Tampoc és massa car. Ha mancat intel·ligència. Segurament ens els objectius estan d’acord però els manca cintura política i sobretot visió d’estat, ells que són tan jacobins.

I parlant de jacobinisme. Suspens total en el tema universitari. Més diria jo traïdoria. Aquest any s’ha aprovat la modificació de la LOU i s’han aprovat alguns decrets. Pel que fa a la LOU al meu parer s’han quedat en el sistema funcionarial, incapaços d’introduir les reformes que reclama la societat actual. Reglamentista, tot i que vulguin defensar un augment d’autonomia. Diguin el que diguin, un model homogeni per a tot l’Estat. És veritat que han liberalitzat parcialment l’accés als cossos estatals de professorat i que, finalment, s’han avingut a facilitar que el professorat universitari pugui participar en les empreses que siguin resultat de la recerca universitària. Tanmateix han estat incapaços de modificar la governança de la universitat. Seguim amb rectors triats per la comunitat universitària, amb un consell social feble, menys del que el PSOE volia, i sense un adequat sistema de retiment de comptes. Un sistema de professorat rígid i poc atractiu per a investigadors de prestigi d’altres països. El PSOE ha satisfet als sindicats. Naturalment el sistema d’accés dels estudiants queda subjecte a unes proves d’accés obsoletes i d’esquema centralista. I les beques? A final una escletxa per tal que Catalunya exerceixi les seves competències tal com ha dit el Tribunal Constitucional, però paper mullat. El tema de les competències en l’aprovació dels nous títols quedava ben encaminat amb la filosofia amb la que es va aprovar la LOU. Catalunya les podria exercir plenament. Al Consell d’Universitats se li deixava la competència de la verificació del títol. Tal com es va acordar volia dir comprovar que el nom del títol s’adaptava als continguts. Això no obstant, una traducció legal jacobina i allunyada del que es va pactar de la paraula “verificació” ha fet que aprovessin un Reial Decret de desenvolupament dels títols oficials que és una invasió de competències. Un clar pas endarrere en les competències de Catalunya.

A més, tota l’estructura dels òrgans assessors del MEC controlats amb mà de ferro pel MEC. Trist. Un Estat que vol ser modern cada vegada més s’enquista en si mateix i ens allunya del progrés. Em podria allargar més, penso que amb aquests trets no cal.

No ens queda més camí que la independència si volem anar endavant. Amb ells no progressarem mai.

2 respostes a “Universitats, Recerca i TIC: Un breu balanç de la legislatura”

  1. a 24 Des 2007 a les 7:12 David Morgades

    BON NADAL ENRIC

    David

  2. a 24 Des 2007 a les 7:24 enriccanela

    David,
    Moltes. Igualment
    Enric

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació