Enric I. Canela

El 5 de novembre parlava en aquest bloc de productivitat, vaig fer-ho a partir de la publicació de l’European competitivity report 2007 poc dies després que  The World Economic Forum publiqués el seu informe anual The Global Competitivity Report 2007-2008. ABC fa una reflexió bastant encertada sobre la productivitat.

Traduït de l’ABC digital del 31 de desembre de 2007

El fet que l’economia espanyola creix a un ritme superior al de la mitjana dels països de l’euro, un 3,8% en el tercer trimestre enfront del 2,6% no ho discuteix ningú a Brussel·les i se segueix mirant al nostre país amb certa sorpresa per aquesta qüestió.

Ara bé, si es rebusca darrere de les grans xifres resulta que la productivitat, un dels dades de referència claus per mesurar la salut econòmica d’un país que resulta de dividir el total del Producte Interior Brut (PIB) d’un país pel nombre de treballadors, creix a Espanya a un pas lentíssim.

Segons l’últim informe monogràfic sobre la productivitat realitzat per la Comissió Europea, Espanya tancarà aquest any amb un augment de tan sols vuit desenes, el menor de tots els països de la Eurozona que, al seu torn, tindran un augment mig del 1,1% en relació amb l’any anterior.

Aquest 0,8% d’augment serà, en el cas de confirmar-se, tan sols una desena superior al de 2006, any en el qual Espanya va treure una nota molt dolenta nota en productivitat, ja que va assolir un augment de set desenes, enfront del 1,4% que va créixer de mitjana aquest indicador en els països de l’euro.

No s’han fet els deures

Els experts de Brussel·les en aquesta matèria sempre responen el mateix quan se’ls pregunta pel cas espanyol: no s’han fet els deures en matèria de noves tecnologies o, el que és el mateix, Espanya segueix sent un país de serveis i no ha donat encara el salt a l’ús i fabricació de productes d’alta tecnologia, que són els quals fan elevar la productivitat al tractar-se de mercaderies amb alt valor afegit.

Enfront de l’escassa pujada de la productivitat a Espanya apareixen països com Grècia, que preveu tancar l’any amb un augment d’un 2,6% en aquest indicador, seguida de Finlàndia, amb un 2,5% d’augment previst per a 2007

Els experts de la Comissió Europea afegeixen en relació amb el cas d’Espanya que en 2006, per exemple, i després de 15 anys amb taxes negatives d’augment de la productivitat per empleat en el sector privat va tornar a haver baixades. Tot això es produeix, a més, tenint en compte que l’ocupació creix a un ritme molt dinàmic i 2006 es va tancar amb un augment del 7,6%, que va tancar un període de cinc anys amb una mitjana d’augment de l’ocupació d’un 6% anual.

Brussel·les assenyala respecte a Espanya el fet que segueix per sota de la mitjana en els sectors del comerç i sobretot en la construcció. El sector manufacturer, per contra, és el que ha registrat una lleugera contribució positiva al conjunt de la productivitat a l’any 2006, que ha seguit al lleu augment que va seguir al registrat en el període 2001-2005

En el terreny dels remeis la CE proposa augmentar les inversions en Investigació i Desenvolupament (R+D), el desenvolupament d’establiments educatius i d’organismes de recerca a nivell internacional, l’engegada d’un mercat únic obert i competitiu que funcioni perfectament així com la promoció d’un enfocament integrat per a reforçar alhora la flexibilitat i la seguretat en el mercat d’ocupació global.

4 respostes a “La manca de productivitat, fins quan es resistirà”

  1. a 02 Gen 2008 a les 2:04 Manel des de l'exili

    Que a Espanya la productivitat es un punt negatiu , ja fa molts anys que es aixì, sobretot en el moment que varem entrar a la zona Euro i el banc d’Espanya no pot utilitzar la devaluació com ho varen fer als principis dels 90.
    Catalunya ha perdut teixit empresarial autocton i per cada empresa catalana que és comprada per empreses foraneas, la productivitat es resent ja que una cosa es disenyar, fabricar, distribuir i pagar impostots de productes fets a Catalunya que només fabricar al més baix cost possible per fer front a les competencies dels paisos emergents. A part que les sucursals mai tindran, ni diners ni el poder de decisió per investigar, disenyar, desenvolupar i planificar cap producte, sgui de alt o baix nivell technològic.

    A Alemanya es disenyan i fabriquen productes de baix nivell technologic que es vent per tota europa sense cap problema, ves a l’aldi i veuras que la majoria de productes son fets a Alemanya!.
    No només es fer productes de alt valor afegit, sinò també tenir un teixit empresarial propi , nacional i fortament arrelat a Catalunya. Amb això es pot tenir la garantia de poder fer programes d’investigació amb les Universitats que tindran sortida desprès en productes que és podran vendre per tot el mon, i és aqui a on la productivitat augmenta. Fer un producte que es ven a milions de persones i no a milers. Independent del preu sigui de 3€ o de 30.000€.

  2. a 02 Gen 2008 a les 3:34 enriccanela

    Manel,
    Tens raó, però l’euro va entrar a mols països. Alguns tenien unes condicions no gaire millors que Espanya. Tenim exemples a països relativament nous a la UE.
    La manca de capacitat catalana de fer pprogressar les seves empreses és patètica. Per què se les venen? ÉS millor viure de renda que invertir, especialment si s’inverteix en la construcció. Veurem que passa ara si entrem en crisi immobiliària.
    No tenim un bon teixit empresarial, ni política aequada per crear-lo.

  3. a 02 Gen 2008 a les 9:20 Manel des de l'exili

    Si tens tota la rao i això encara fa sentir que més dolor perquè la culpa és només nostra en no agafar el bou per les banyes i afrontar el problema: Demanar la Independència!

  4. a 02 Gen 2008 a les 9:24 enriccanela

    Manel,
    Ara t’escolto. A veure si s’animen els polítics, en general.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació