La Gaceta de los Negocios publica una notícia curiosa però d’interès en un moment en que l’educació a Catalunya està en crisi. La cosa és que Japó està interessat i alhora adoptant el model educatiu d’Índia. A l’Índia els exercicis numèrics són de gran importància a diferència del que passa a Japó on el sistema és molt laxo, com aquí. Resulta que el sistema hindú es caracteritza pel treball i la disciplina, un aprenentatge avançat de ben petits, més confiança sobre la memorització i una atenció destacada en les coses més bàsiques, en particular les ciències i les matemàtiques. El problema que tenen els japonesos és que s’han adonat que Índia i Xina passen per davant de Japó, cada vegada trepitgen més fort. Potser seria una bona idea fixar-se en com funcionen les coses en aquelles contrades i deixar-se d’històries. De fet fa tems que opino com els japonesos, encara que no sabia que a Índia o feien així. A mi m’ensenyaven a llegir que encara no havia fet els tres anys, vaig nàixer al desembre i el curs començava a l’octubre. No sé si he quedat molt tarat, però no més que altres. Ah, i no sé si és molt útil però multiplico bastant bé sense paper i llapis. No he entès mai per quin setze ous la pedagogia diu que això no és bo.

Diari de Sabadell explica que la Fundació ASCAMM del Parc Tecnològic del Vallès ha iniciat una campanya per fomentar la participació empresarial en projectes d’R+D+i. Ho fan a través del seu Centre Tecnològic i en col·laboració amb el CDTI.

El Punt publica que Tarragona tindrà la seu del futur Institut de Recerca de l’Energia. De fet la notícia és que ho estan intentant, ajuntament i URV. Veurem com acaba, és la torna de l’ITER que havia d’anar a Vandellòs.

3 respostes a “Notícies de la premsa d’Universitats, Recerca i TIC del 4 de gener”

  1. a 05 Gen 2008 a les 9:41 ricard jimnez

    Ës pot copiar un sistema educatiu, per què l’assimilació de coneixements dels infants dona millors resultats? Aquesta és la pregunta, a Catalunya el model és Finlàndia, en allí es fonamenta la nostra Llei d’educació, ningú ha parlat de que tenen el més alt nivell europeu (amb molta diferència) de suïcidis infantils, ens volem copiar per què tenen millors resultats en coneixements, i ara com dius el Japó vol agafar india com a model, però tampoc veuen que és el país del món on l’anomenada “escletxa digital” produeix més desigualtats, per tant torno a la pregunta del començament educació o coneixements? Què volem?

    En quan l’edat d’inici de transmissió de coneixements de pedagogs hi ha com flors i cadascú té la seva teoria, home sembla evident que tot no s’ha de transmetre quan un és petit, però les estructures més bàsiques per què no?

    Rècords

    Ricard

  2. a 05 Gen 2008 a les 9:50 ricard

    Ës pot copiar un sistema educatiu, per què l’assimilació de coneixements dels infants dona millors resultats? Aquesta és la pregunta, a Catalunya el model és Finlàndia, en allí es fonamenta la nostra Llei d’educació, ningú ha parlat de que tenen el més alt nivell europeu (amb molta diferència) de suïcidis infantils, ens volem copiar per què tenen millors resultats en coneixements, i ara com dius el Japó vol agafar india com a model, però tampoc veuen que és el país del món on l’anomenada “escletxa digital” produeix més desigualtats, per tant torno a la pregunta del començament educació o coneixements? Què volem?

    En quan l’edat d’inici de transmissió de coneixements de pedagogs hi ha com flors i cadascú té la seva teoria, home sembla evident que tot no s’ha de transmetre quan un és petit, però les estructures més bàsiques per què no?

  3. a 05 Gen 2008 a les 10:49 enriccanela

    Ricard,
    Jo crec que els models no es poden directament. Per exemple el clavinisma va crear una cultura molt diferent i això va conduir a un plantejament diferent del treball, de la societat, no com el catolocisme, sense entrar en valoracions religioses.
    El clima té una infuència molt gran en el dsenvolupament. Els sucidis tenen a veure amb no tenir sol durant massa hores massa temps.
    Japó en occidentalitzar-se va perdre la seves relacions jeràrquique sfamiliars i això ha anat contra l’educació.
    Jo no pretenc la clonació dels models. Em quedo amb la part final del que dius. En la transmissió de les estructures més bàsiques. La plasticitat cerebral, bioquímicament parlant, és molt més alta en els més petits. És quan s’han d’aprendre les estructures bàsiques. Als 25 anys és difícil aprendre matemàtiques, molt més que als 10 anys. La sociologia s’apren millor als 40 que als 18. Aquí s’ha confós tot. Lectura, escriptura, càlcul, s’ha d’ensenyar de ben petits. Igual que la urbanitat i el comportament bàsic. Altres coses més tard.
    L’altra tema és el de l’autoritat pares – fills, mestres – alumnes.
    Jo no en sé gaire, però aquestes coses em semblen òbvies.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació