Enric I. Canela

L’AVUI publica un article sobre el Tribunal Constitucional i l’Estatut de Catalunya, que titula l’Agonia de l’Estatut, i un altre que és una reflexió d’Heribert Barrera; El vot en blanc (1), fa pensar que seguirà el (2).

Tots dos articles fan reflexionar. Quin és el futur que ens espera?

El primer article diu al començament: Com serà finalment el text de l’Estatut que, avui dia, ja s’està posant en pràctica al Principat? Parla del conflicte entre els sectors “progressista” i conservador, De progressista en té poc. I diu més endavant: El més probable és que la manera d’aconseguir aquesta entesa sigui que, en el dictamen sobre els recursos a l’Estatut, es combinin la doctrina interpretativa progressista i la conservadora, de manera que el text estatutari quedi, d’una banda, retallat, i de l’altra reinterpretat a la baixa, sense validesa jurídica.Raona: …, els magistrats progressistes s’acolliran a les tesis de l’advocat de l’Estat, Joaquín de Fuentes Bardají, i deixaran la majoria de títols tal com estan. Ara bé, ho faran interpretant que una llei orgànica no pot obligar les Corts espanyoles a res i s’ha de limitar a fer recomanacions. Per tant, seran els grups parlamentaris els que tindran l’última paraula a l’hora de fixar com s’ha d’invertir a Catalunya per complir amb la disposició addicional tercera…. Pel que fa al bloc conservador, els seus membres no quedaran satisfets si no es retalla alguna part del text. I les que tenen més números són les que fan referència a l’organització de la justícia a Catalunya. No s’ha d’oblidar que els jutges d’aquesta tendència són membres de l’Associació Professional de la Magistratura, el sindicat més potent del sector. Això els obliga a defensar la centralització del poder i no cedir-lo a Catalunya. I, en aquesta línia, està cantat que s’oposaran a donar preferència als professionals que sàpiguen català quan optin a una plaça al Principat.

Per la seva banda Heribert Barrera diu a la meitat del seu l’article: Els partits s’han esclerosat, s’han empobrit intel·lectualment i no s’han adaptat prou bé als canvis de la nostra societat. Continuen addictes a l’estratègia del peix al cove i dels pactes d’investidura, que fou vàlida anys enrere, però que ara serveix de poc. I continuen creient que, perquè Catalunya tiri endavant, no hi ha altre camí que ser servicials a Madrid i fer-hi pedagogia, i no perden ocasió d’oferir-se per ajudar Espanya i garantir-ne la governabilitat. Diu tot seguit parlant dels ministres catalans a Madrid: Però, mai per mai, cap d’ells no ha fet avançar ni un mil·límetre la causa de la nostra llibertat. Al contrari, han servit per tapar la boca als partits respectius i alguna vegada ens han fet perdre ocasions excepcionals. Jordi Pujol se n’adonà i no va voler mai tenir ministre a Madrid. Ara, però, aquest encert es vol presentar com un error i es diu que no s’ha de tancar cap porta. Algú, per culminar el seu currículum, s’ha acuitat a oferir-se. Segueix: És per tot això que hi ha tants nacionalistes que no saben quina papereta posaran en el sobre, i que molts es plantegen de no posar-n’hi cap o de no anar a votar.

Gairebé al final diu: L’immobilisme conserva grans perspectives de futur! Tibants com són les relacions, el fer front comú a Madrid requeriria difícils sacrificis d’amor propi. I posar al dia doctrines i estratègies és més fàcil de proposar que de reeixir i no es pot fer en quatre dies. Artur Mas ha fet un intent meritori, però es necessita temps per completar-lo i debatre’l. ERC ha estat menys afortunada. Del referèndum del 2014 val més no parlar-ne, i el seu catalanisme social és sobretot voluntarisme.

La meva conclusió, fa temps que la comparteixo amb molts dels que llegeixo en els blocs i que comenteu el que jo escric, és que sense la unitat sobiranista preelectoral sobre els principis i postelectoral en la defensa de Catalunya poc tenim a fer.

Una vegada més reclamo un pacte sobre el principis nacionals. Prou de tacticisme i més d’estratègia nacional!

4 respostes a “El futur immediat de Catalunya. Alguna cosa hem de fer”

  1. a 06 Gen 2008 a les 5:09 Diego Sola i Garcia

    Hola, Enric. Sens dubte un pacte sobre una sèrie de principis nacionals per part dels partits sobiranistes seria bo per Catalunya. El problema actual és que trobem una ERC i un candidat, més concretament, que dia sí i dia també es dedica a llançar la desqualificació contra Convergència. No és una campanya en positiu, i l’ànim destructiu està perjudicant seriosament aquest hipotètic futur pacte nacional sobre uns principis, per anar a Madrid o per a treballar a Catalunya. I d’això se’n beneficien el PSOE i el PSC, és clar, que després de molts anys han trobat la peça idònia -ERC- per a impedir que el nacionalisme i la construcció nacional marquin l’agenda política de Catalunya, apartant CiU de la governabilitat del país. Per tant, el drama present de Catalunya, ja que parlem del futur immediat del país, és que tot això, tot aquest procés, s’estigui fent amb la connivència d’ERC.

    Salutacions i felicitats pel bloc!

  2. a 06 Gen 2008 a les 5:51 enriccanela

    Diego,
    Moltes gràcies.
    Tens raó, portem massa temps de campanyes en negatiu. Seria bo aconseguir que això canviés. El problema és que ERC creu que per consolidar-se necessita mantenir sota mínims a CDC. Certament aconsegueix que no governi però no aconsegueix reduir-la. Això a la llarga només perjudicarà a ERC. Si CDC agafa la bandera de l’independentisme ERC patirà.
    Per Catalunya és millor la comunió d’objectius.
    Records

  3. a 06 Gen 2008 a les 8:20 Elies

    Enric, sóc molt escèptic, dissortadament. Hem llençat per la borda 4 anys que haurien pogut ser magnífics, i han estat nefastos. I no sembla que res hagi de canviar.

    Excepte que, com diu en Barrera, hi hagi una sotregada que els obligui a canviar. Tot i així em pregunto, canviar, aquests??

    En Barrera ja ho apunta, quan diu que en Mas s’ha posat a fer els deures, referint-se a la Casa Gran del Catalanisme. Tot i això, feina tindrà CDC per ensortir-se’n amb un projecte majoritari i alhora coherent i agoserat…

    Però pel que fa a ERC… és patètic. Quina panorama, Mare de Déu!!! Cada cop que obren la boca és com si em vinguessin arcades.

  4. a 06 Gen 2008 a les 8:36 enriccanela

    Elies,
    Jo nbo soc gens optimista, però crec que alguna cosa haurà de passar. És difícil anar a pitjor. Jo crec que els militants d’ERC faran alguna cosa, n’estan farts. A CDC també hi ha molta gent farta però la cosaa està més diluïda.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació