Enric I. Canela
El seu bloc es diu, ja ho sabeu, Reflexions del món i de l’educació, i m’ha fet reflexionar. Reflexioneu al respecte.
Enric I. Canela
El seu bloc es diu, ja ho sabeu, Reflexions del món i de l’educació, i m’ha fet reflexionar. Reflexioneu al respecte.
Jo crec, que la separació no ha tenir un caire pejoràtiu, sino al contari, es tracta de donar els recursos més adients en el nois/es que més els cal. Està clar que els intineraris ( eufemisme utilitzat) tenen riscos, ben fet gairabé tothom està d’acord, el problema és quan no és fa bé…(i podria paralar-ne molt del tema)
Jo crec, que la separació no ha tenir un caire pejoràtiu, sino al contari, es tracta de donar els recursos més adients en el nois/es que més els cal. Està clar que els intineraris ( eufemisme utilitzat) tenen riscos, ben fet gairabé tothom està d’acord, el problema és quan no és fa bé…(i podria parlar-ne molt del tema)
Jo no estic a favor ni en contra, depèn. Depèn si és possible la recuperació sense que se’n resenteixi la resta d ela classe. El que no pot passar és que s’iguali per sota.
De totes formes no soc professional de l’educació mpreuniversitària i menys de nens o adolescents. No sabria com moure’m. Parlo per l’experiència rebuda i la percebuda.
L’heterogeneïtat dels grups es deu a molts factors, actualment la immigració és un altre fet que contribueix a fer més difícil als mestres gestionar l’ensenyament d’un grup. És evident que hi ha riscos, però també hi ha riscos, i molt grans, per als bons alumnes. Una possible sol·lució seria establir diferents nivells en funció d’assignatures o matèries -on la diferència de nivells és més sensible-, n’he sentit parlar.
Elies,
No soc capaç de treure massa conclusions, justament he mantingut un debat fràncament interessant amb David de las Heras després que en rsposta a aquesta pregunta meva va publicar un article sobre superdotats. Te’l recomano.