Diari de Sabadell de dissabte publicava una nota explicant la meva intervenció dijous a la Cambra de Sabadell sobre l’educació i els diferents informes, així com del procés de convergència europea en l’àmbit universitari.

El dissabte Expansión publicava la notícia que el Parc Científic de Barcelona de la UB ampliarà els espais. Al 2001 arribarà als 90.000 m2. Actualment la superfície total és de 25.000 m2.

La Gaceta de los Negocios parlava dissabte d’un tema sobre el que soc molt sensible. Diu que els laboratoris farmacèutics d’Estats Units van dedicar el doble al màrqueting que a la recerca. Si això passa a EUA que fan força recerca, imagineu aquí.

El Punt de diumenge publicava una entrevista amb Ferran Ferrer, codirector de l’Informe Bofill. El diari destacava una frase del Ferrer que diu que és un error identificar l’autonomia de les escoles amb la privatització. Diu més coses, totes elles de gran valor, però dedico aquesta frase als sindicats convocants de la vaga del 14 de febrer. Aquesta gent sempre que alguna cosa es mou es queixen. Estic molt lluny del conseller Maragall, però és que sempre igual…

A l’AVUI apareix avui un editorial de Xavier Bosch, director del diari titulat Les beques un altre greuge. Comenta el gran èxit aconseguit per la delegació catalana a la Comissió Bilateral Generalitat – Estat. Les beques, malgrat sentència del Tribunal Constitucional, no les transfereixen. Madrid se’n fot de Catalunya. A sobre un munt de consellers a fer el préssec anant a negociar quan fins i tot els ciutadans de la República de Sant Marino sabien que això era una conya muntada per Madrid i que no es negociaria res, que seria un traga-la.

Cinco Días publica avui un curiós article. Com es sabut al Regne Unit a les universitats el govern no els priva de la seva autonomia, com passa aquí, i poden seleccionar els estudiants. Com que molta gent vol anar a Oxford i Cambridge, ha aparegut la figura de l’assessor, entrena els candidats per tal que se’n surtin bé.

El País publica un article del sociòleg José Saturnino Martínez, que titula la Crisi de l’Educació. Francament, hi ha coses amb les que estic d’acord, en altres no. Com a vegades passa amb aquestes anàlisis sociològiques, no separen les coses. L’home s’indigna quan algú diu que abans estava millor l’educació. Té raó Saturnino quan a què avui a l’educació hi accedeix pràcticament tothom i això és un gran avenç, però que els que anaven a l’escola abans aprenien més, també. El problema és que l’article és massa polític.

Fa uns dies mantenia un debat sobre els superdotats al Bloc de David de Las Heras (ell en sap molt i jo no). Avui La Gaceta de los Negocios dedica un article al tema. Diu que fracassen a l’escola. M’agradarà saber que en pensa David.

4 respostes a “Notícies de la premsa d’Universitats, Recerca i TIC del 12, 13 i 14 de gener”

  1. a 14 Gen 2008 a les 7:23 David

    Hola Enric
    Segueixo amb la mateixa idea. És molt important no etiquetar els infants a l’inici de la seva vida. Pot ser que s’hagi desenvolupat abans que els altres. L’important és a partir de l’adolescencia detectar-ho i donar-li sortides vehiculars. Abans la proposta és molt clara l’enrriquiment curricular, donar-li més contingut a partir del que fa a classe. Es veritat que també hi ha teòries que desmonten aquesta notícia. Moltes vegades els mitjans de comunicacions associen superdotat en persona en fracàs escolar, i no sempre és així.
    La solució de tot plegat és l’enfocament multinivell, a partir de un contingut demanar a cada infant el seu nivell segons la capacitat de cada u. Però també és veritat que l’escola necessita recursos. Un seria per exemple, mantenir la ràtio i dos mestres dintre l’aula.
    Com sempre Gràcies Enric

  2. a 15 Gen 2008 a les 12:15 enriccanela

    David,
    Ja ho imaginava, els teus arguments són molt sòlids. Justament aquest article defensa el que tu deies que no és correcte. Et ben asseguro que que m’has convençut bastant. El que tu dius té tota la lògica, això si manquen molts recursos. Amb tot hi pensaré més, soc empíric.

  3. a 15 Gen 2008 a les 3:08 david de las heras

    Enric em segueixo com dir-ho, espelugnant amb els teus comentaris. Tot i així et recordo que no tot és tant sencill, en l’educació no hi ha receptes, cada u es tant diferent que cada context és diferent. Moltes vegades reflexiono si soc prou empàtic amb els infants!

  4. a 15 Gen 2008 a les 7:50 enriccanela

    Convençut del que dius. Poques receptes i moltes persones. La vocació i els recursos. Per poder tractar bé als infanbts, em refereixo porfessionalment, és clar, cal nàixer amb unes condicons especials.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació