Crítiques a l’ANECA


Traduït de l’ABC

Al final comentari personal

El nou sistema de selecció del professorat universitari, que substitueix l’habilitació per l’acreditació com pas previ cap al funcionariat, ha suscitat ja les primeres discrepàncies entre alguns sectors universitaris, fonamentalment de l’àrea de Ciències, i els òrgans encarregats de dissenyar el procediment de l’acreditació.

La publicació en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) de les llistes amb els més de 200 titulars i suplents de les comissions que avaluaran els mèrits dels candidats a rebre l’acreditació com a pas previ per optar al funcionariat docent (titulars i catedràtics) ha aixecat butllofes entre els crítics. Aquests docents han llançat dures acusacions contra l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació (Aneca), perquè temen que l’acreditació, amb la qual mai han estat d’acord, «es converteixi en un tràmit que no estigui pilotat pels més prestigiosos».

On fonamenten aquests professors les seves discrepàncies? Accepten la designació directa de les comissions, com «pràctica habitual». No obstant això, «el problema sorgeix -diuen- quan el procés de designació resulta opac, sense que quedi clar qui és responsable de la designació». Emparats en aquesta presumpta opacitat, asseguren que podrien existir «biaixos» en la designació de les comissions.

La normativa vigent estableix que la Aneca «proposarà» i el Consell d’Universitats «designarà» als membres de les comissions d’acreditació, segons criteris de «experiència docent o investigadora de qualitat» i de «experiència en activitats d’avaluació acadèmica, científica o tecnològica».

La Aneca va portar a terme una convocatòria perquè els professors que volguessin participar en l’acreditació enviessin la seva candidatura. La denúncia dels descontentaments sosté que els criteris de selecció no van ser publicats.

Davant aquestes actuacions, la directora de l’agència, Gemma Rauret, assegura que els criteris van ser presentats al Consell d’Universitats i figuren en la web de la Aneca i, per tant, «són públics». A més, ressalta que «tots els membres de les comissions han estat nomenats tenint ple coneixement dels criteris aplicats».

Entre les comissions nomenades apareixen professors d’un centenar d’àrees de coneixement en proporcions diferents. També aquesta circumstància desagrada a qui discrepen del camí seguit. Asseguren que hi ha quatre àrees (Génetica, Medicina, Química Analítica i Bioquímica i Biologia Molecular) que tenen entre cinc i vuit professors en les comissions, a les quals estan vinculats per la seva especialitat la directora de la Aneca i algun dels assessors del programa «Acadèmia», que dóna nom al procés objecte de les denúncies.

A aquesta acusació, es respon des de l’agència que són àrees on l’especialització és extrema i que, en tot cas, les designacions les fa el Consell d’Universitats.

Àrees de coneixement

Els professors lamentaven també que els currículums dels membres de les comissions no fossin publicats en la web de la Aneca com era preceptiu, però ahir van aparèixer en la xarxa. El retard va ser justificat que havien de ser consultats prèviament els interessats per preservar les seves dades.

Les comissions que avaluaran als candidats a obtenir l’acreditació constaran de set membres, encara que en la pràctica seran nou o deu. Haurà dos tipus de comissions -una per a catedràtics i altra per a titulars d’Universitat- per cada àrea de coneixement (Art i Humanitats, Ciències, Ciències de la Salut, Ciències Jurídiques i Socials i Enginyeria i Arquitectura).

Comentari personal: Tinc alguna idea de com ha anat el procés, conec a la Dra. Rauret i crec bastant desafortunades les crítiques. Llegits el noms dels membres, fins allà on conec, hem semblen digníssimes persones. A més cal recordar que són voluntaris. Ah! Soc de ciències i se m’escapa el que pugui passar a altres àrees.

A més, voldria recordar que aquest procediment només serveix per acreditar, és a dir, donar via lliure per tal que una universitat pugui admetre, a través d’un concurs en el que la universitat gaudeix de completa autonomia, al candidat acreditat. En cap cas dóna la plaça.

No acabo de veure l’opacitat per en lloc. M’agradaria saber com actuen als seus departaments o grups molts dels que es queixen. Evidentment no tinc la més mínima idea d’on surt la queixa.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació