Enric I. Canela

Després d’uns dies a Las Palmas en unes Jornades sobre Finançament de les Universitats Públiques de les que ja vaig parlar, ja torno a ser aquí.

Una de les notícies que tenia guardada per reproduir és del Correo Digital del País Basc. La notícia m’ha sorprès molt, el primer paràgraf de l’article dóna idea que les agències autonòmiques avaluaran les titulacions en lloc de l’ANECA. No és el que diu la llei recentment modificada. Potser s’ha arribat a algun acord que ara per ara no conec. Si l’agència basca avalua, la catalana, amb molta més tradició i prestigi, recordem que fou la primera de l’Estat i també membre abans que l’ANECA de l’ENQA, també ho haurà de fer. Si és així, magnífica notícia.

Traducció de l’article:

Les tres universitats d’Euskadi (UPV, Deusto i Mondragón) hauran de retre comptes cada sis anys, a partir del curs 2009/2010. I hauran de fer-lo davant l’Agència d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació del Sistema Universitari Basc (UNIQUAL), constituïda al 2004 i adscrita al Departament d’Educació del Govern basc. UNIQUAL és un dels onze organismes de control -creats en les comunitats autònomes amb competències transferides en la matèria- que estan collant les universitats. A la resta d’Espanya, aquesta funció corre a càrrec de ANECA (agència de qualitat amb projecció estatal, dirigida pel ministeri). L’objectiu de totes és aplanar el camí cap a l’Espai Europeu d’Educació Superior. Allà, segons la Declaració de Bolonya subscrita en 1999, no tindran cabuda els apunts groguencs que passen de mà en mà des de fa dècades, ni alumnes que no obren la boca en classe, ni tampoc professors que per norma suspenen al 90% de l’alumnat.

A l’Espai Europeu d’Educació, prevaldrà la renovació contínua, l’eficàcia i, sobretot, el control de l’ensenyament. És o no la més adequada? Disposa la universitat dels recursos necessaris per a oferir-la? S’ajusta a les demandes de la societat? Són preguntes que no es quedaran en l’aire: cada sis anys rebran una resposta contundent de la mà de UNIQUAL. No hi haurà retorn: si l’examen global de la titulació de grau (els quatre cursos que substituiran a les diplomatures i llicenciatures) és negatiu i no hi ha manera d’esmenar les deficiències, aquests estudis desapareixeran. Una mesura insòlita en el panorama espanyol, perquè fins a ara les carreres es perpetuaven sense control algun. «El Ministeri era el que proposava, gairebé en la seva totalitat, el contingut; després els donava el vist-i-plau i no hi havia seguiment, no es constatava si realment s’havia implantat el que s’havia proposat», apunta Nekane Balluerka, vicerectora de Qualitat i Innovació Docent de la UPV.

Res a veure amb el que s’aveïna: amb la nova legislació, les universitats s’encarregaran del disseny de les seves pròpies carreres segons l’esquema europeu, que dividirà les titulacions en graus (de quatre cursos), màsters d’especialització i doctorats. També tindran plena llibertat per a oferir el ventall d’estudis que considerin més oportú. Això sí, al cap de sis anys, hauran de sotmetre’s a l’examen de UNIQUAL i demostrar que estan complint bé amb el seu treball.

«Del que es tracta és que l’alumne desenvolupi unes competències, que actuï i sigui capaç, més tard, d’inserir-se en el món laboral i en la societat», explica Joxe Mari Aizega, vicerector acadèmic de la Universitat de Mondragón. El marc de la Declaració de Bolonya promou el dinamisme acadèmic i també la mobilitat per Europa, una meta assolible quan es rep impuls des de tots els fronts. Per aquest motiu Nekane Balluerka, de la UPV, deixa un avís per a navegants: «Tots estem molt implicats, ens consta que el Govern basc aposta fort per aquest canvi i només esperem que els fons per a les beques, que permetin desplaçar-se als alumnes pel continent, no es quedin curts ».

El pes polític

A nivell nacional no haurà cap entitat que supervisi l’activitat universitària a Euskadi? No, si que existirà: ANECA (l’agència d’àmbit estatal i seu a Madrid) serà la responsable de l’aprovació prèvia de l’esquema de la titulació de grau, és a dir, dels deu punts bàsics on, entre altres qüestions, es farà constar l’interès d’aquests estudis, els mitjans materials i humans que es disposa, així com els resultats que preveuen obtenir, tant el percentatge de graduats com d’abandons de la carrera. El termini de lliurament de la primera tanda d’aquestes fulls de ruta es va obrir dimarts passat i es tancarà el 15 de febrer, pel que les titulacions de grau que rebin l’aprovat de ANECA ja podran impartir-se el curs que ve.

A Euskadi, després d’aquest primer vistiplau de ANECA, les regnes de l’educació superior quedaran en mans de UNIQUAL, concretament en mans del seu òrgan màxim: el consell d’administració -encapçalat pel conseller d’Educació-, del que formen part tres persones nomenades pel conseller, el director de UNIQUAL (triat a proposta del conseller), tres personalitats designades pel lehendakari, cinc pel consell Basc d’Universitats (presidit pel conseller) i els rectors de la tres universitats d’Euskadi (UPV, Deusto i Mondragón).

Entre les funcions d’aquest òrgan de govern de l’agència basca de qualitat, destaca la seva intervenció en l’elecció dels integrants dels comitès que avaluaran les titulacions de grau cada sis anys; sense l’aprovació del consell d’administració, no poden tirar endavant les propostes de candidats que donarà la comissió d’experts de UNIQUAL, un grup de 16 persones presidit pel director de l’agència basca, en el qual hi ha tres especialistes del sistema universitari basc escollits pel conseller d’Educació i altres dotze nomenats pel consell d’administració (dels quals sis pertanyen a l’àmbit basc).

Sigui com sigui, a l’hora de controlar la qualitat de l’ensenyament, el pes de la ideologia resultarà mínim segons el parer de José María Salbidegoitia, responsable del professorat de CCOO a la UPV: «El determinant són els barems que es vagin a manejar a l’examen, perquè, ja se sap, sempre hi ha marge per a la interpretació en un sentit i altre; ara bé, no crec que es vagin a utilitzar per afavorir a unes carreres o altres per les tendències polítiques…». Des de ELA, tampoc se li dóna importància a la composició de UNIQUAL, les seves inquietuds van per altres rumbs: «Ens preocupa el rumb que està prenent això; si només s’enfoca amb vista als interessos del mercat i la rendibilitat, s’acaba instrumentalitzant l’ensenyament, per això les Humanitats estan sofrint tant en l’actualitat…».

Alemanya, a la cua

Aquesta posada al dia a les universitats toca molts pals (continguts, metodologia, recursos, avaluació interna de l’activitat docent…) i apunta cap a la convergència europea encara que no tots els països vagin, ni moltíssim menys, al mateix ritme. Els més avançats són els països nòrdics i de l’Est, molt interessats en treure profit del seu bilingüisme i acumular experiència més enllà de les seves fronteres; a més de tenir l’avantatge de contar amb un alumnat més reduït. Uns altres com Alemanya, amb un col·lectiu estudiantil ingent i unes infraestructures molt consolidades, estan suant sang per a adaptar-se als nous temps.

En aquest panorama, totes les comunitats autònomes han premut l’accelerador i esperen arribar a 2010 sense res pendent. Encara que, com recorda Conquilla Espinosa, secretària federal d’universitat de FETE-UGT, «tot allò relacionat amb l’Espai Europeu d’Educació Superior no té rang de directiva europea, és només una recomanació». És a dir, no es tracta d’una imposició des de Brussel·les, sinó d’una pauta que s’aconsella pel bé de tots. De tota manera, a Euskadi les tres universitats s’han posat les piles i, si res no es torça, esperen superar el repte amb nota. En UNIQUAL, es treballa des de les set i mitja del matí per a aconseguir-lo.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació