Enric I. Canela
Dilluns 21 uns quants membres del Cercle per al Coneixement – Barcelona Breakfast ens vàrem reunir en un dinar col·loqui amb en Jordi Sánchez, Director de la Fundació Jaume Bofill per tractar sobre l’educació a Catalunya. També, gràcies al grup Cercle per al Coneixement que em creat a la xarxa Facebooks vam poder gaudir dels amics blocaires Xavier Mir i David Rodríguez.
Jordi Sánchez ens va exposar quins són, segons el seu criteri, derivat del seu coneixement, i, lògicament, dels informes de la Fundació, els principals problemes de l’educació a Catalunya.
Segons Jordi Sánchez és necessari augmentar la inversió pública en educació, superar les percepcions negatives de l’escola pública que generen una segregació social cada cop major entre els que envien els fills a la concertada i els que acaben al centre que els toca per assignació, incidir en la formació professional i la continuada per superar l’abandonament dels estudis entre el jovent, i donar solucions a la situació de desmotivació del professorat, com per exemple, ampliant la carrera docent. Sorprenentment són dels que més cobren de l’OCDE.
Durant el dinar, sense dir-ho explícitament, ens va avançar alguna de les conclusions de l’estudi que, segons hem sabut dimarts, la Fundació Bofill va encarregar fa un any i mig per conèixer la situació del professorat a Catalunya
Aquests estudi que es el primer que es fa per saber en quines condicions estan treballant i quin és el grau de satisfacció dels docents.
Segons 3cat24.cat l’enquesta, feta a 4.600 docents de Catalunya, desmunta la imatge del professor cremat.
Un 80% diu que està satisfet amb el seu treball a l’aula. Però el que l’informe de la Fundació Bofill sí que revela és que durant la carrera, els professors perden la il·lusió perquè gairebé no tenen cap perspectiva de progressar professionalment.
El que més els satisfà de la seva feina són les condicions laborals. Un 73% està content amb l’horari i les vacances que fa. En canvi, només un 25,5% està content amb les possibilitats de millorar el seu sou i d’adquirir més prestigi professional.
La relació entre el nombre d’alumnes i el de professors que hi ha en un centre, el que es coneix com a ràtio, és força bo, comparat amb els altres països de l’OCDE, però en canvi les aules estan massa atapeïdes. La raó: aquí els professors són dels que menys hores de classe fan de tot Europa.
L’informe conclou que estem funcionant amb un model del segle XIX, quan la realitat del segle XXI és molt més complexa. Les recomanacions que fan van molt en la línia de la llei d’educació que prepara el conseller Maragall i que ja ha provocat l’oposició dels sindicats: molta autonomia dels centres educatius per, fins i tot, decidir quin perfil de mestre necessiten en cada cas.
Sobre aquest temes hi ha hagut avui força comentaris i articles. Molt clar El País que titula Els docents catalans, entre els millor pagats i els quals menys temps passen amb els seus alumnes. Aquest diari emfasitza en negreta: “No hi ha cap país de l’OCDE en el qual el professorat faci menys hores de classe“. La Vanguardia destaca més o menys el mateix. Demà seran titulars de premsa.
David Rodríguez publica La feina de ser mestre on analitza l’enquesta. Diu: El sistema funcionarial vigent a l’escola pública és un dels grans problemes per a motivar correctament els mestres. Caldria fer una reflexió sobre si el sistema actual fa més mal que bé, fins i tot als suposats beneficiaris del sistema (els professors). Aquest és un dels punt que va ser motiu de debat el dinar del Cercle.
Mentre Artur Mas des de Finlàndia reclama un seguit de mesures entre les que destaca la seva voluntat de pactar amb el PSC el model educatiu per evitar ‘la crosta d’ERC i Iniciativa’.
David de las Heras, que està publicant últimament molts articles de contingut sobre el tema de l’educació, enriqueix els debats amb una proposta sobre les hores de batxillerat. Poc puc dir en tot això més enllà de insistir en la necessitat que els alumnes de ciències facin matemàtiques.
Des del Cercle creiem imprescindible fer arribar aquestes qüestions als poders públics del país per tal d’evitar que la situació d’estancament incideixi en el futur en una realitat laboral que requerirà de professionals especialitzats i qualificats que el sistema educatiu actual no està generant. Majoritàriament crèiem que la millor manera d’encarar la reforma no és a través d’una vaga com la que preparen per al dia 14 de febrer.
A veure si el pròxim debat i puc partipar jo. En tinc moltes ganes. Molts cops amb les meves idees em sento sol, perquè denoto molta indiferència en aquest món global. No veig debat veig buidor, no veig interiorització veig solitut. Però la Xarxa ha de seguir fer pont amb tots els que creïem que un canvi es possible. Buff que filosòfic. Ara vaig estudiar el document últim de la fundació. A veure que en trec.
Aviat, el 12, vindrà el Melgarejo a dinar al Cercle, pots intentar venir. Després farem alguna cosa més, sonada. Ja t’ho comentaré. A través de la xarxa, podem fer xarxa.
Records
T’agraeixo la possibilitat d’haver pogut assistir a aquest col·loqui i de conèixer de primera mà les activitats del Cercle per al Coneixement. El nostre futur com a societat pivota sobre tres potes: infraestructures, educació i innovació. Per això és important que la societat civil reflexioni sobre aquests temes, amb dades objectives i fugint del tòpic. Cal felicitar la vostra iniciativa, i em penso que tindreu ben aviat un soci més al Cercle.
David,
M’alegraria molt que entressis a l’associació. Ara estem preparant un document de cara a les visites dels candidats. Quan el tingui farem difusió. Ens cal aprofitar els estudis que apareixen. World Economic Forum, PISA, Bofill, ranquings, etc. i plantejar preguntes concretes. A veure que diuen els candidats, explícitament demanem que posin respostes als programes.
Estic molt content de què a través de la xarxa puguem fer créixer la mobilització.
ui ui a veure si t’emportes dos davids, tinc el 12 lliure. a veure si puc baixar i no em surt res. Es que és un secret, però dintre de tres mesos amb caso i tinc molts compromisos.
David,
Felicitats per l’esdeveniment. El Melgarejo té coses a dir i els debats són interessants.