Enric I. Canela

Publicat a Tecnonews el 23 de gener de 2008

Ara que estem en període electoral convé recordar als partits politics quines són les principals accions que haurà d’abordar el nou govern que es constitueixi després de les eleccions, si realment aquest vol que s’acompleixin els objectius de Lisboa i no vol que Espanya quedi relegada a ser un dels països de la cua d’Europa.

El camí emprés pel govern espanyol en els darrers tres anys en l’àmbit de la recerca i el desenvolupament apunta en la direcció correcta, tanmateix, atès l’endarreriment en el que es troba l’Estat en relació als països més desenvolupats, la velocitat no és l’adequada. No podem oblidar que altres països europeus, especialment aquells que han de ser el nostre referent, també es mouen i no ho fan precisament de forma lenta. Tal com deia Lewis Carroll, cal córrer molt per romandre en el mateix lloc.

En el rànquing 2007 elaborat pel World Economic Forum, Espanya es troba en un discret 28è lloc en l’Índex Global de Competitivitat. Si s’analitza el detall de les dades, es pot veure que Espanya ocupa el lloc 69è en qualitat en l’educació en matemàtiques i ciències; el lloc 52è en qualitat del sistema educatiu, el lloc 49è en qualitat de les institucions de recerca científica, el lloc 48è en despeses empresarials en R+D, i el lloc 45è en col·laboració universitat – empresa.

Aquestes dades posen de manifest on rauen els principals problemes que afecten a l’R+D estatal i també il·lustren quines són les vies per posar-hi solució. Hi ha dos àmbits clarament diferenciats sobre els que cal actuar. El primer és sobre la recerca pública i el segon sobre la recerca i desenvolupament empresarial.

Pel que fa a la recerca pública, si és té en compte que la part més important s’efectua a les universitats, és imprescindible modificar el model de govern i augmentar l’autonomia de les universitats en la línia del que apunta l’Informe del Grup Bruegel: Why Reform Europe’s Universities?

Per altra banda, a més d’apostar per potenciar els sectors estratègics, cal continuar promovent la recerca no dirigida, donar finançament estable per als grups consolidats, fomentar la formació de grups de més dimensió, augmentar el nombre de beques, d’investigadors i de tècnics, i crear una carrera científica estable i amb incentius de millora.

Les dades de l’últim informe d’Eursostat sobre R+D indiquen que els recursos destinats per part de les empreses a la recerca i el desenvolupament està molt allunyat dels que destinen els països europeus més desenvolupats. En aquests últims anys la política del govern espanyol ha anat exactament en contra del que calia fer per incentivar-la. Només cal recordar la darrera reforma de la Llei d’Impost de Societats en la que es van reduir les desgravacions fiscals per R+D+i. És evident que no només s’ha de recuperar la situació anterior a la citada reforma sinó que s’han d’introduir nous incentius fiscals per a les empreses que realitzin R+D+i.

En general, amb previsible efecte sobre la recerca pública i privada, s’ha d’estimular als estudiants per tal que facin carreres de ciències experimentals i enginyeria tal com apunta la Unió Europea. El descens de vocacions en aquestes disciplines a la Unió Europea és general, però a Espanya la situació és bastant més greu.

La llista i discussió seria llarga i aquestes només són algunes pinzellades que posen de manifest que la situació és difícil i que el nou govern no s’hauria d’adormir. Les decisions hauran de ser ràpides i contundents.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació