- Enric I. Canela - http://www.enriccanela.cat -

Notícies de la premsa d’Universitats, Recerca i TIC del 26, 27 i 28 de gener

Enric I. Canela

El Punt [2] publicava dissabte un article d’Andreu Freixes, professor de Llengua catalana i literatura. L’article diu que si es vol millorar la competència dels estudiants costa d’entendre la reducció d’hores de català. Em sembla que discrepo profundament de la tesi de l’article. Em voldria remuntar a l’època en què alguns estudiàvem, fa ja bastants anys. Hi havia una cosa que es deia batxillerat. Es començava l’any que complies els 10 anys. Prèviament hi havia l’ingrés de batxillerat. Hi havia 6 cursos de batxillerat. Els quatre primers comuns i els dos últimes de ciències o lletres. Al final del 4t i al final del 6è teníem una revàlida. I després del 6è el preuniversitari. Si tot anava bé l’any que complies els 17 entraves a la universitat. En aquells temps la llengua, s’estudiava, gramàtica aleshores, amb molta lectura i redacció, horribles dictats; tot això es feia els quatre primers anys. Després venia la Filosofia i la Literatura, comunes. No es feia llengua a 5è i 6è si feies ciències. Crec que l’elecció de Maragall és correcta. El que cal és ensenyar correctament en els cursos d’ESO, fins als 14 anys. Si seguim així, al final caldrà allargar la bàsica fins als 32.

El diumenge al mateix diari [3] un professor de Física, Julio D. Pérez Tudela, feia una anàlisi diferent. Feia una proposta constructiva, els físics corregint ortografia i els filòlegs ensenyar a llegir texts científics. Això es diu consens. Si, però no. Als 14 anys s’ha de saber llegir i escriure. Si no sé sap és que el sistema, tots plegats, ha fallat. I cal deixar-se de bajanades. I no va pels articulistes anteriors.

El País [4] no es pot estar d’entrar en el tema, amb aquella visió espanyolista que el caracteritza, i titula: Més anglès que castellà?, després ja diu: més angles que català i espanyol, etc. però per atreure lectors ultraespanyolistes és millor el primer titular. Evidentment tornen a caure en el mateix error, oblidar que català i espanyol és cosa de l’etapa anterior. En general els entrevistats ho veuen clar, un de Sevilla no tant.

I El Periódico d’avui ens acaba d’animar. La meitat dels nens catalans de 10 anys fracassen amb l’escriptura [5]. Aquest és el vertader problema. Als 10 anys, i abans, és on està el problema i no als 15. Diu que les dades formen part dels primers resultats de les proves de competències bàsiques en l’àmbit lingüístic a què van ser sotmesos 3.276 alumnes de quart curs de primària de 153 centres catalans el curs 2006-2007, any en què uns 63.000 nens estaven matriculats en aquest nivell. Esperarem a veure que diu l’informe. El Periódico complementa aquets article [6] amb dues opinions: Jordi Sánchez, director de la Fundació Jaume Bofill, i Rosa Cañadell, professora i portaveu d’USTEC.

El País [7] publicava dissabte un article polèmic. Internet gratis, un dret? La cosa ve de la promesa de Chaves d’establir una connexió gratuïta a cada llar andalusa sense cost. La veritat és que tremolo. Crec que Internet, poder accedir a Internet, és un dret, és a dir si que tothom ha de poder accedir a un cost just. Això vol dir que pel fet de viure en una determinada zona del país no em vegi penalitzat. També que el preu sigui comparable, en la seva opció “normal” a la d’altres països competitius (o més competitius que Catalunya). No crec que el Govern m’hagi de pagar Internet, com tampoc el telèfon. L’electricitat és un dret universal, no? No la pago? Dic que tremolo perquè cada vegada que Chaves o el retirat Rodríguez Ibarra han promès alguna cosa l’hem acabat pagant nosaltres.

Carmen Chacón deia al plenari socialista dissabte (El Mundo de diumenge [8]) que al 2015 Espanya se situarà entre els deu primers països amb recerca científica i innovació tecnològica. Déu l’escolti. Haig de dir, però, que soc bastant optimista en aquest punt. Crec que la primera part serà certa, però dubto de la segona. El govern espanyol ha fet bastant bé els deures en la inversió en recerca, ho està fent, encara manquen coses, però no en potenciar el desenvolupament i la innovació.

Expansión [9] d’avui parla de la transferència de resultats, de la creació d’empreses. De fet parla de la UB, de la Fundació Bosch i Gimpera, centre de transferència de tecnologia de la UB, i de l’AVCRI, eina creada per valoritzar la recerca de la UB i els seus satèl·lits. Interessant article per conèixer algunes de les claus del que fa i intenta fer la UB en aquest àmbit.

El País [10] clava una bufetada als webs de les universitats espanyoles. No són bones quant a l’accessibilitat, és a dir la facilitat d’ús per a aquelles persones amb discapacitats. I jo la segona. La majoria són una autèntica desgràcia. Estan ideades perquè sàpiguen navegar els que les han construït. La resta de mortals no en sabem. Els que les fem servir poc a poc anem aprenent i, si tenim memòria, després podem navegar.

Expansión [11] de Catalunya ens diu que manquen enginyers informàtics. Problemes de planificació de l’ensenyament secundari. Si els estudiants no saben matemàtiques difícilment seran enginyers informàtics. Miracles a Lourdes. No podia ser altrament, La Vanguardia [12] diu que els docents demanen més hores de matemàtiques. A Finlàndia s’estudien més per afavorir les carreres de ciències (i les enginyeries, es clar). Si la cosa és molt fàcil, repartir 30 hores és senzill. El problema és que tots els professors estiguin contents. La millor fórmula sempre és copiar, adaptades a la situació, les coses que funcionen. No cal ser creatiu. A mi, em manca llatí a l’ESO i més Filosofia al batxillerat.

I La Gaceta de los Negocios [13] ens porta al passat. Pilar del Castillo dient que l’actual sistema educatiu està premiant la mediocritat. La culpa de la LOGSE. No senyora, la culpa és de les senyores i senyors diputats que no van saber en aquells anys donar prioritat a les coses importants. La culpa és de tots plegats i és una animalada anar-se’n tirant els plats pel cap per esgarrapar un vot. Si que li dono la raó amb això de l’educació per a la ciutadania. Em sobra. Jo com que ja vaig patir una cosa que es deia Formación del Espíritu Nacional que no està gaire allunyat d’això, soc enemic d’aquestes coses, però no perdré cinc minuts en discutir-ho, el PSOE ens vol educar i ja està. Jo crec que la millor manera és mirar a la televisió el comportament dels diputats a la Cambra per aprendre educació.

El Economista [14] diu que la Fundación Genoma España en el Campus Bioances està ajudant a crear empreses biotecnològiques.