Enric I. Canela
Jo vaig ser educat en col·legis religiosos. Vaig fer el que era la primària aleshores al col·legi de Lourdes, de monges filipenses, i la secundària als escolapis de Balmes. Molta religió i molta missa.
Actualment no soc religiós practicant, però no tinc res contra la religió catòlica ni contra cap altra religió que respecti la llibertat individual i no imposi res.
Quedi clar doncs que no odio a l’església catòlica. Reconec que molts capellans van fer molt per la transició en l’última etapa de la vida del dictador i en els primers anys de la democràcia. També recordo l’actuació de l’abat Aureli Maria Escarré. No puc oblidar que una important part de l’església espanyola va ser còmplice dels assassinats del dictador. L’església espanyola, com la catalana està plena de clarobscurs, com moltes institucions actualment plenes de vida i influència.
Res però fa que l’Estat espanyol aconfessional hagi de mantenir un antidemocràtic Concordat amb la santa Seu, que naturalment esta fet en el nom de la Santíssima Trinitat. Ho dic en aquest moment en què les catacumbes religioses espanyoles, és a dir la veu de la Conferència Episcopal Espanyola, s’han atrevit a ficar-se en la vida política amb un impresentable manifest partidista.
Cal denunciar d’una vegada per totes el Concordat. Ah! I l’església catalana ha de tinir el valor de separar-se d’una vegada d’aquesta església caduca que governa l’Espanya catòlica.