Enric I. Canela

Quin país estem construint? Els nous titulats escriuran els seus informes, els documents necessaris per fer la seva feina amb llenguatge de mòbil?

Publicava elSingularDigital: Les universitats catalanes denuncien que els seus alumnes escriuen cada cop pitjor i llegeixen menys

La presidenta de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), Anna Marina Geli, ha assegurat que els alumnes que s’incorporen a les facultats catalanes ho fan cada vegada menys preparats, sobretot en aspectes lingüístics i gramaticals. Segons Geli, els nous universitaris cometen més faltes d’ortografia i tenen menys comprensió lectora. “S’ha afluixat en lectura i comprensió escrita i oral” ha sentenciat la presidenta d’ACUP.

Geli ha assenyala la davallada del nivell d’“autoexigència” dels alumnes i la influència de la cultura dels missatges de text dels mòbils com a algunes de les causes d’aquest fenomen traient, alhora, responsabilitats al propi sistema educatiu. Els universitaris “cada vegada escriuen pitjor” i els costa construir un text “complet, amb ordre i de qualitat” ha afegit Geli.

D’aquesta manera, la representant de les universitats catalanes no ha volgut carregar tota la culpa de la situació actual a les escoles. Segons Geli, aquestes es veuen obligades a fer un “sobreesforç” impartint matèries no “tradicionals” com l’educació cívica, vial i alimentaria. “No es pot fer tot en aquesta vida i l’horari escolar és limitat” assegura Geli qui ha acabat remarcant que “l’escola lluita a contracorrent” per fomentar la lectura i l’escriptura correcte mentre que el sistema cultural actual “no es molt propici” per fomentar aquests camps.

Té tota la raó, ho veiem any rera any.

8 respostes a “Universitaris que no saben llegir i escriure”

  1. a 02 Feb 2008 a les 6:26 Joan Arnera

    Tema fonamental, aquest, Enric. La desastrosa preparació de l’alumnat que arriba a la universitat és un llast incomodíssim. També et diria que, de vegades, no tot el professorat universitari té prou interès (o prou principis) per a que el panorama canvii. Com és habitual, parlo de les carrers que conec, branca lletres, on no només els alumnes que hi entren tenen nivells pèssims, són igualment pèssims els dels alumnes que en surten… llicenciats. Cal molta més responsabilitat, de tots, alumnes, professorat, administració, per a entendre que tot això dificulta enormement el futur del país.
    Salut

  2. a 02 Feb 2008 a les 10:20 enriccanela

    Joan,
    Jo poso cada curs un perell de treballs de síntesi, 6.000 caràcters amb espais, als estudiants. treballs diferents per a tots. La part que més m’entreté és corregir faltes d’ortografia i paraules que no existeixen en català. Cal dir que els treballs en espanyol contenen menys faltes i estan millor escrits (gramaticalment). No és trist?

  3. a 03 Feb 2008 a les 10:46 Anna

    Enric, el tema de la qualitat del català és complicat, molt complicat. Ben cert és que els alumnes que arriben a la universitat no ho fan suficientment preparats. Així mateix, també és cert que la universitat no resol aquest problema en els anys que dura l’estada d’aquest alumne i que els titulats que surten al mercat laboral cada vegada tenen un perfil més paradoxal. D’una banda, ens escarrassem a definir competències transversals, instrumentals i un llarg etcètera, oblidant tot sovint les més bàsiques. Molts textos dels que s’escriuen en català, si fossin redactats en una altra llengua serien inadmissibles, gairebé ratllant l’analfabetisme. Però quina solució hi ha, quan els que se suposa que estimem la nostra llengua (i, en conseqüència, l’hauríem de respectar) acceptem un registre tan baix en els mitjans de comunicació públics, en els polítics, en l’administració, en tots els àmbits en general? I el que és més greu és que ho fem amb tota naturalitat.

  4. a 03 Feb 2008 a les 12:19 enriccanela

    Anna,
    El registre baix s’accepta de manera generalitzada, però trobo inadmissible que un estudiant de Biologia o de Bioquímica, català, en el darrer any de carrera, escrigui enfermetat, grassa (per dir greix) i coses d’aquest nivell. Ja no parlo de pronoms febles, on jo estic una mica fluix ja que vaig estudiar en espanyol, a casa meva es parlava espanyol per raons d’origen, i mai no l’he estudiat. M’empipa tanta ineptitud per part del “sistema”.
    La universitat no ha de resoldre les mancances d’aquest tipus. Un estudiant que després d’estudiar català a primària i secundària, a Catalunya, i de parla catalana, que en un treball de carrera escriu així… De qui és el problema? S’ha baixat el nivell d’una manera inacceptable.
    TVC parla un català que fa pena. Escoltar segons quins presentadors que surten cada dia fa pena. El d’esports, que haig de suportar més temps del que voldria, a més de pensar-se que fa gràcia, destroça la llengua.
    La solució està a les escoles. Consti que ho dic tant per al català com per a l’espanyol. La competència lingüística s’ha de tenir abans de començar el batxillerat. Després si es creu oportú, ja analitzaran els texts de Ramon Llull

  5. a 03 Feb 2008 a les 3:37 Anna

    Totalment d’acord en trobar-ho inadmissible. La referència a que la universitat tampoc té la solució només és un punt per a la reflexió: amb quins mecanismes compten les etapes d’ensenyament de primària i secundària. Realment, se’ls hi permetria no donar pas a cursos superiors a aquells alumnes que no assolissin uns nivells mínims de competències escrites i capacitat lectora? Pensem en com és de elàstic allò de “progressa adequadament”. És cert, la solució està a les escoles, però mentre no puguin executar mecanismes adequats, com ho fem? Els que tenim fills en edat escolar som conscients de com ha arribat a baixar els nivell en les darreres dècades.

  6. a 03 Feb 2008 a les 4:12 Anna

    Esmeno, ja que estem en el tema: “com és d’elàstic”, amb apòstrof!

  7. a 03 Feb 2008 a les 6:03 enriccanela

    Anna,
    No podem fer res fins que no es donin els mitjans a les escoles per endreçar això. Això de perogressa … Un drama de proporcions enormes. Són poc conscients del que estan fent per al país.

  8. […] reducció del pensament, la vociferació dels indocumentats, ens han fet tornar a l’edat mitjana. La majoria dels estudiants universitaris no saben redactar un text amb cap i peus. Els batxillers escriuen en un català miseriós i amb ortografia creativa. Dels alumnes que acaben […]

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació