Enric I. Canela

El divendres escrivia l’entrada: La bioincubadora del PCB i l’estrany comportament del departament responsable d’universitats i recerca i deia aleshores: Un aspecte sorprenent que explica La Vanguardia. Diu, entre els assistents de l’acte va sorprendre l’absència dels alts càrrecs del departament d’Innovació, Universitats i Empresa que dirigeix Josep Huguet. Potser és que tots tenien feina. Devien estar convidats. Potser tornem a tenir soroll de sabres. Cal no perdre’s les notícies. El Govern no acaba d’encertar-la amb les universitats i la recerca. Jo diria que hi ha una enfrontament implícit entre el Govern (o el departament) i l’ACUP.

És ara evident que La Vanguardia parlava amb coneixement de causa. Avui llegim en aquest diari tres coses dedicades a les universitats públiques catalanes. Un petit editorial, un article d’opinió i un llarg reportatge amb els rectors. Ho reprodueixo tot en diferents entrades per agilitar la lectura i en aquesta entrada dono la meva opinió (Guerra entre el Govern i les universitats públiques; Huguet amoïnat per la guerra amb els rectors; Els rectors parlen de la insultant política del Govern cap a les universitats)

La universitat i la recerca no són una prioritat del Govern de la Generalitat, no ho és del seu president que és l’autèntic responsable d’aquest desgavell. Vam ser molts, els rectors també, naturalment, que vam dir amb més o menys contundència, però si unànimement que carregar-se el DURSI era un error, un gran error , i que pagaríem les conseqüències. Aquest és un error estratègic per al país, però a més és un error polític per a qualsevol governant, ignorant de la força de les universitats.

El president Montilla no sap que lluitar contra les universitats, especialment si estan unides és una gran equivocació. Els rectors, potser pel nom, tenen un comportament eclesial (no confondre amb el comportament paranoic de la Conferència Episcopal espanyola). En silenci van actuant, són prudents, governants que no aixequen gaire la veu, que a vegades són titllats d manca de contundència, però avancen poc a poc. No en va la universitat és una institució de més de cinc cents anys que ha sobreviscut guerres, catàstrofes i governants ineptes.

El president Montilla, per raons absolutament tacticistes i per un desconeixement profund del que és la universitat i la recerca i la seva importància per al país, va muntar el que tenim, i no va saber situar a la universitat i la recerca en un lloc adequat en l’estructura orgànica del Govern. S’ha volgut justificar la incompetència amb explicacions d’estratègia de país. Paraules buides i equivocades.

El Govern ha arribat a incomplir els compromisos contrets. Els compromisos signats amb les universitats. El Govern ha claudicat i no ha defensat com calia les seves competències davant de Madrid en els moments clau, còmplice el PSC de les ànsies jacobines del PSOE. El Govern, amb el pressupost d’aquest any, ha donat un fort cop a la recerca de Catalunya i ho vol maquillar amb un Pacte per la Recerca i la Innovació, però qui dia passa any empeny, cada dia pitjor.

Ho diuen persones no sospitoses de pertànyer a l’òrbita de la “crosta convergent”, mare de tots els mals del país. La universitat no és una prioritat. Entre els governants i la gent ben informada del món universitari és un clam, el desgavell és històric.

Coincideixo plenament amb el que diuen els rectors, jo encara seria més dur. Només discrepo en un punt de tota l’entrevista. Diu Grau: Retem comptes. No, ningú no ret comptes. I això també és culpa del Govern.

D’una vegada per totes, cal reformar el Govern i crear un departament que es faci càrrec de la Universitat i de la Recerca.

9 respostes a “Com carregar-se la universitat i la recerca?”

  1. a 03 febr. 2008 a les 5:23 Elies

    Comparteixo totalment el teu diagnòstic, Enric. Jo també potser seria més dur, però l’acord entre tots els rectors, i, com bé dius, malgrat la seva prudència, deixa ben clara la situació de crisi, l’excepcional crisi que patim.

  2. a 03 febr. 2008 a les 6:05 enriccanela

    Elies,
    No es pot entendre el que està fent aquest Govern. Ho hauria d’escriure amb minúscules. L’única cosa que els importa és repartir-se els seients.
    Alguna pobre gent de l’ex-DURSI veu compungida el desastre en el que han convertit una cosa que prometia.
    Un Govern progressista, d’esquerres i ecologista, i no sé que més. El que és aquest Govern és una bomba d’efectes retardats

  3. a 04 febr. 2008 a les 5:15 Ramon

    Les Universitats tenen:
    1.

  4. a 04 febr. 2008 a les 5:29 Ramon

    Cal valorar si la gran crítica a la generalitat és realment incapacitat del govern o posa de manifest precisament la incapacitat del govern intern de les universitats. Vegem que les Universitats tenen:

    a) Marc de finançament acordat i celebrat amb la signatura dels Rectors fins el 2010(atenció, acte realitzat a mitjans d’octubre del 2006, dies abans de les últimes eleccions).

    b) Marc d’inversions definit fins el 2013 (després de 8 mesos d’estira i arronsa públic, però que en tot cas incrementa molt l’anterior pla, més d’un 40%, quan les Universitats ja han parat de creixer)

    c) Objectius del sistema Universitari (Docencia, recerca i gestió) en base als quals s’assignaran els increments dels fons.

    d) Criteris de programació universitaria (aprovats per consens al CIC)i demandes de l’administració de quins àmbits hi ha major demanda social i cal respondre (medicina, magisteri, infermeria …etc).

    No es pot dir que el marc no estigui definit. On està l’autonomia de les universitats? No els hi toca a cadascuna definir la seva posició, i definir-la també conjuntament?
    És serios queixar-se de manca de recursos un any després de signar-los?
    El problema és que efectivament no hi ha recursos si es vol deixar tot com està ara, hi ha recursos si s’és capaç de reorientar l’oferta, reequilibrar les plantilles (en àmbits del coneixement molt excedentaries), si s’és capaça de fixar prioritats …etc.

    Però això ja sabem, que amb el model de governança actual és molt difícil, i poder la solució més senzilla és culpar a fora…

    La veritat, la situació és molt interssant, però em sembla molt simple només parlar de si hi ha o no hi ha DURSI… cadascú ha d’assumir realment la seva responsabilitat, i les Universitats, si volen passar per institucions madures i mereixedores de la confiança dels ciutadans també.

  5. a 04 febr. 2008 a les 9:20 Elies

    El problema que denuncien els rectors és la concreció, o millor dit, la no-concreció o concreció clarament defectuosa del que s’acorda.

    De totes aquestes millores que es proclamen… encara no n’ha arribat ni una. La lentitud exasperant i la manca de rigor en l’establiment de criteris vàlids és un llast terrible que, si no s’hi posa un remei miraculós, llastrarà el nostre sistema per molts anys.

    És evident que això pateix d’aquesta visió “redemptora” de molts polítics que es pensen que ells “salvaran” la universitat, sí, aquesta maquina de gastar calers, incompetent i decimonònica, que viu d’esquenes al país i a l’empresa. Per favor!

    I encara més, les filtracions a la premsa de notícies, que potser emparades en objectius legítims, reflecteixen clarament improvisació i falta de reflexió i realisme.

    No, les universitats no tenen por de res. I massa aguanten mentre el Ministeri saqueja competències autonòmiques amb total impunitat i des del Departament ni tan sols s’obre la boca.

    L’única por és que la incompetència del govern aboqui les universitats al col·lapse.

  6. a 04 febr. 2008 a les 11:49 enriccanela

    Ramon,
    a) El marc acordat de finançament està molt bé, la prova és que de moment no s’ha acomplert el primer termini. Es devia signar com a acte electoral. Castells – Del Pozo. Al pressupost del 2008 ja no surt el que hauria de sortir. Ara paraules que volen al vent.
    b) Un pla d’inversions que tapa alguns problemes, com una facultat d Farmàcia que no passaria cap inspecció de bombers, una de Belles Arts que cau. Ha acabt de créixer? Es veu que les instal•lacions de recerca són suficients per a aquest país? No les han de tenir les universitats? Aquest és el gran error del Govern (bé un els grans errors)
    c) Objectius del sistema Universitari (Docència, recerca i gestió) en base als quals s’assignaran els increments dels fons. Algun indicador està bé, però la paraula indicador vol dir que indica. Un exemple: un indicador és quan s’engreixa el nadó i no quantes vegades pren el pit.
    d)Els criteris de programació poden ser raonables. Voldria veure com això acaba d’aplicar-se.
    Jo crec que el marc no està definit. La primera cosa que calia fer, fa temps és endreçar el tema financer. Jo mai no he dit que el sistema de govern de les universitats funcioni.
    Per altra banda és evident que cal queixar-se per manca de recursos després de signar, per dues raons, una perquè no s’han acomplert els compromisos i dos perquè no estan fets en ¡base a cap model. És un acord incrementalista i no basat en res.
    Reorientar les plantilles és un problema d’anys. No sé com s’orienta un catedràtic de 50 anys d’economia a fer física. Més encara, la majoria dels sistemes universitaris tenen una relació estudiants ETC / professorat ETC molt millor que la d’aquí. Consti que no dic que no s’hagi de fer i que no hi hagi desequilibris.
    Sobre la governança, no he vist encara que hagi hagut cap demanda a un president de consell social per tal que doni comptes dels pressupostos aprovats. La llei de pressupostos de la Generalitat obliga a aprovar el capítol I abans de l’aprovació del pressupost de les universitats. A qualsevol persona normal se li acut que això vol dir al novembre. Es fa. Jo sé que se li ha dir a algun president del consell social, des del departament, que no es compliqui la vida i tiri endavant.
    I evidentment el problema no és si hi ha no DURSI, aquest és un símptoma d’una malaltia, la manca de prioritat de la universitat en l’agenda del Govern. I aquesta és la malaltia. Quantes vegades ha anat la comissionada a la reunió del Consell de Govern? Incompliment del que va acordar el Parlament.
    Naturalment de tot aquest conjunt de lletra no s’ha de deduir un atac a la comissionada, és un problema del Govern.

  7. a 05 febr. 2008 a les 12:00 enriccanela

    Elies,
    Naturalment el problema és la manca de concreció dels acords, bla, bla, bla, discursos però després no hi ha cap política amb nord.
    Com he dit en l’anterior comentari els indicadors han d’indicar i els criteris marcar el camí obligat a seguir. Jo veig poca cosa. És natural que els rectors hagin optat per un Llibre Blanc per substituir la política del Govern i per fer la Universitat de Catalunya. És la política de la substitució.
    I tens raó, molt parlar de millores, però, on són?
    Si esperen salvar la universitat dient que som uns incompetents, van arreglats, poden ofegar-la, però no l’arreglaran. Molta gent de dins la universitat, els rectors catalans els primers volen resoldre els problemes que té, però amb aquesta col•laboració…
    I no em facis parlar de l’espoli consentit de les nostres competències. Ja van començar amb la llei de la dependència (que és el contrari d’independència), i després en els temes d’educació, tots com xais. Arriba el tema de la universitat, les titulacions i què. Cert que hi ha hagut reacció al final i cal agrair l’esforç fet per Blanca Palmada per tal que així sigui, però em sembla que està més sola que l’una.
    I si la por que tenim és que ens aboqui a la ruïna, bé a nosaltres no que cobrarem igual sinó a la universitat coma institució i a Catalunya, la Catalunya que tan es posen a la boca però a l’hora de defensar-la no encerten ni una. Amb aquests amics no calen enemics.

  8. a 05 febr. 2008 a les 11:03 Ramon

    Matitzem, posem dades i mirem que s’ha de fer enlloc de grans crítiques.

    a) Finançament. Ningú ha dit que no s’hagi de complir. Pel 2008 l’acord preveia una dotació global de 838 M€, 90,9 M€ per sobre del que previa la LUC amb el se famós increment del 30%. Castells va proposar endarrerir (que no eliminar) 50, finalment que jo sàpiga finalment s’endarrereixen 17 M€. Certament és un incompliment, pero un 2% és determinant?.

    b) El Pla d’inversions acordat té la major anualitat promig en euros constants 2007 des del PIU 1986-1994, 90,7 M€. Certament poder he estat excessiu quan he dit que les Universitats han parat de creixer (en estudiants segur) però no es pot comparar amb els períodes d’expansió del sistema Universitari. Ho he trobat en un document molt ben treballat de la UAB http://www.uab.es/servlet/Satellite?blobcol=urldocument&blobheader=application%2Fpdf&blobkey=id&blobtable=iDocument&blobwhere=1194422480666&ssbinary=true

    c) El model de distribució de la millora per objectius ha de ser necessariament simple a nivell global però consistent. Després a nivell de cada Universitat es poden fixar objectius i indicadors més específics.

    Ho estan treballant, jo només conec la primera proposta però us poso l’exemple de l’esquema proposat. En primer lloc s’agrega als fons addicionals pactats a l’octubre del 2006 altres fons que fins ara anaven condicionats a despesa (com els 10 M€ del programa de foment a la recerca, els contractes programa o els convenis amb la DGR (ex CIRIT))
    Una de les grans crítiques del model de distribució actual es que no es tenen en compte les despeses induïdes de recerca (la UB n’ha fet bandera amb raó). Ara es proposa distribuïr un 40% dels fons addicionals funció de la recerca, això representa anar de 35,6 M€ el 2008 a 69,7 el 2010. Fins ara el total d’overheads de les Universitats era de 17 M€.
    Per distribuïr aquests fons, es proposa un 40% en funció del volum dels projectes competitius, un 30% en funció dels overheads de convenis (fet que estimula a les Universitats a revisar la seva política de canons interns) i 30% en funció de trams (que es la variable que ja s’emprava al model de finançament). Una universitat que tingui un gran volum de recerca, o de transferència, no veurà recompesats els seus costos indirectes?. Insisteixo que fins ara recaptaven per overheads 17, ara és múltiplica *2 i fins *4,5 aquests imports.

    Amb l’assignació a cada universitat es poden acordar alguns indicadors específics, com patents (que crítica poder amb raó en Marius), publicacions …etc. però atenció que aquestes no són les variables de distribució entre universitats (que jo sàpiga és clar).

    d) La programació és la clau i la política de plantilles que se’n derivi també. En referencia al que diu l’enric, el rati ETC/PDI TC el curs 2004-05 era de 10!!, ara ja deu ser molt menor pero el DURSI (perdó CUR) no les publica. Aquest rati, que és el principal motiu del problema de Cap1 de els Universitats vol dir, com sabem els que estem a les universitats, una gran quantitat d’ensenyaments amb quasi tants estudiants com professors i altres escanyades… (és allò de les dues vaques de l’estadística).

    I crec que això és el que les Universitats es veuen incapaços de gestionar,i enlloc de fer una proposta de racionalització, i posar sobre la taula quins són els problemes de reequilibri de plantilles per la seva rigidesa que obligui a l’administració a donar resposta, prefereixen tirar per elevació i parlar de grans variables de % de PIB o del pressupost de Suècia. Tothom voldria estar a Suècia per alguns temes, pero els Rectors són gestors del pressupost d’aquí, no del pressupost d’allí, i com a gestors havien de gestionar en el context en que estan… és la mínima responsabilitat que exigim a qualsevol, no?.

    Tot i això atenció, als quadres de l’estudi de finançament del CU en que tu enric vares participar, la despesa per estudiant a la UE19 era de 9.872 US$ l’any 2003 i en els cuadres del professor Casasnovas de llibre blanc fixa a Catalunya l’any 2004 una despesa de 9.892 US$ l’any 2004!!.

    Mai la Administració ha decidit de forma unilateral qui fa que, sinó que ha proposat uns criteris en base els quals les universitats han fet les seves propostes i s’ha arribat a un acord. Ara és el mateix, però algunes universitats com la UB han aixecat la reivindicació de que els hi diguin que han de fer (insisteixo, autonomia?)poder per incapacitat d’abordar internament aquest debat.

    Us poso un exemple, que fixa aquest objectiu. En els criteris de programació es diu que les noves titulacions han de programar-se per una entrada de 80 i excepcionalment per una entrada de 30. Que han de fer els Rectors en aquest marc? Esperar que els hi diguin que tanquen? (posició còmoda) o treballar cooperativament per dir com organitzen filologies, geografies, estadístiques, enginyieres tècniques agrícoles …etc i proposar una solució racional com a sistema? i també posar sobre la taula quins problemes d’excedents de plantilles això representa i com es poden abordar?

    Bé m’he extès massa, però insisteixo, la situació ara és molt interessant, i evidentment l’únic protagonista no és el govern, més aviat a mi em sembla el contrari, i la resposta pública que veig, la veritat no m’agrada gens, la trobo francament inmadura.

  9. a 07 febr. 2008 a les 1:07 enriccanela

    Intentaré matisar tot. No sé si estaré encertat i, naturalment, no estic tan ficat en les dades internes com per poder discutir algunes coses amb certesa. Opinaré.
    a) Finançament: Jo no sé si s’acomplirà o no, però m’hauries d’explicar com es pot fer legalment un pressupost d’una universitat amb recursos que no estan en el pressupost de la Generalitat. Dius que una part hi són. No sé aleshores perquè els rectors (i gerents) insisteixen en què no hi són. Ho han tornat a repetir després de l’entrevista amb l’Huguet, la Palamada i l’Aloy. M’ho haig de creure.
    b) El Pla d’inversions: estic d’acord en què les universitats han parat de créixer en estudiants, però tenen uns dèficits importants. Jo crec que algunes construccions s’han fet amb massa luxe. Tornem a parlar de governança, però tampoc es van estar de res en els edificis que en època de CiU construïa directament l’antic CUR. El problema és que es van fer edificis nous, però no es van condicionar els vells. M’havia cansat d’insistir en això. Es donaven recursos per ubicar els estudiants i professors en època de creixement però res per reformes. Què va passar?, que van quedar massa edificis deteriorats, els més antics i això està pendent. Les necessitats d’espais de recerca són incomparablement superiors. A més mai no han hagut recursos per als manteniments. Inauguració, deteriorament i instal•lacions noves. Ningú en aquest país s’ha posat a analitzar realment els costos d’una universitat. I naturalment el document que cites és impecable, parla de xifres invertides però no de necessitats.
    c) Dius que el model de distribució de la millora per objectius ha de ser necessariament simple a nivell global però consistent. Després a nivell de cada Universitat es poden fixar objectius i indicadors més específics. Clar que si, però han de ser objectius que es puguin complir. Per exemple, com indico a l’article El dèficit econòmic de les universitats,que he publicat avui, no és possible demanar estabilitat pressupostària a partir d’un dèficit.
    Alguns dels indicadors estan bé, altres són discutibles. Accepto que és una proposta i que caldrà veure com acaba això.
    Completament d’acord en què el model de distribució actual es que no es tenen en compte les despeses induïdes de recerca. Ja vaig començar a introduir aquesta discussió amb el conseller Laporte i poc a poc s’ha introduït alguna cosa. En el document que vam elaborar a la Comissió de Finançament del Consell de Coordinació Universitària, el tema va quedar explícit. Jo calculo que les necessitats actuals de les universitats catalanes per cobrir les despeses induïdes, properes i llunyanes, hauria d’estar al voltant dels 58 milions d’euros, per tant la quantitat està bé. Quan als indicadors les coses estan mig bé (opinió personal). El primer indicador, un 40% en funció del volum dels projectes competitius, està bé. El segon és discutible, un 30% en funció dels overheads de convenis. El problema no és estimular a les universitats a augmentar els overheads dels contractes. El tema és que en la majoria de convenis el que es fa és vendre a preu de saldo la relació universitat – empresa. Als països anglosaxons això funciona, és una altra cultura, però a Europa continental no. El que cal encara és ajudar a les empreses a fer els contractes. Si s’augmenta el preu es perdran contractes. No sé, la meva experiència és aquesta. El tercer indicador, un 30% en funció de trams (que es la variable que ja s’emprava al model de finançament), el veig molt neutre. Naturalment una universitat que tingui un gran volum de recerca o de transferència veurà recompensats els seus costos indirectes.
    Ara bé, a banda d’això, com es fa al regne Unit, jo soc partidari de l’avaluació per parells, ben feta és clar. No em serveix el volum de publicacions, etc. Crec que el fons per fer política de recerca ha de dependre de la qualitat.
    d) Sobre la programació. També estic d’acord en què la programació i la política de plantilles és clau. El rati ETC/PDI TC el curs 2004-05 era de 10. La ràtio actual deu ser semblant, però aquest no és el problema. A les universitats “bones” el ràtio és similar, en algun cas menor, però la docència no la donen només els professors, existeix el personal de suport a la docència. No en tenim i paguem sou de catedràtic per ensenyar a plegar paper de filtre. Despesa inútil. Cert que en alguns ensenyaments hi ha gairebé tants estudiants com professors i que en altres manquen. Al meu departament les hores reals de mitjana, comptant desgravacions de càrrecs i encàrrecs, està a 220, rebaixem a 210 gràcies als becaris. No sobra gaire i com he dit som els que més ingressem per recerca. La pregunta és com el rector pot moure un professor d’empresarials, funcionari jove, i posar-lo a Bioquímica. Està bé sobre el paper, però seguirà així fins que d’aquí 20 o 30 anys es jubili. Mentre dèficit? Totalment d’acord en jugar al reequilibri, però amb quines eines? Amb quina autoritat? Els rectors no tenen eines per gestionar. I aquesta és una responsabilitat del govern i si no ho arregla haurà de pagar per no millorar res. Consti que estic d’acord en exigir responsabilitats. Ho he dit sovint.
    No he vist els quadres del Guillem, però si els altres és clar. Segons les dades de l Sindicatura de Comptes al 2004 em surten 7.905 euros de mitjana. No sé anar més enllà.
    No sé que diu la UB respecte a l’autonomia, però si que penso jo. L’autonomia és per fer com es cregui convenient allò que ha decidit el poder públic, A Catalunya entenc que el Parlament. Jo no veig cap raó per la qual la “comunitat universitària” hagi de decidir el que li convé al país. Això és una animalada de la mida de Júpiter. Altra cosa és com es gestiona el canvi, però no hi ha més camí que abordar-lo.
    Jo discrepo de l’objectiu que les noves titulacions hagin de programa-se per una entrada de 80 estudiants. M’agrada més parlar de cost de l’ensenyament en funció de paràmetres pactats. A mi que m’importa el nombre d’estudiants que entren en un ensenyament? El que m’importa és els que hi ha per assignatura que és que em costa diners. ÉS fer bé el model de costos referencials i ja està. Justament estic explicant a la Comunitat de Madrid el sistema. Estan interessats. Els rectors no han d’esperar res. El tema simplement és que es facin propostes i discutir costos. Aviat acabaríem.
    I a mi tampoc m’agrada gens el que està passant, però crec que el Govern fa temps que s’equivoca i com he dit sovint, no m’estic referint a Blanca Palmada.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació