Enric I. Canela

Miquel Molina a La Vanguardia, al peu de l’entrevista amb tots els rectors, escriu: Cinc segons de silenci.

Cinc segons és el temps que va transcórrer entre la pregunta formulada per La Vanguardia i les paraules de resposta sortides dels llavis de la rectora de la Universitat de Girona, que va ser qui va obrir el foc. Als rectors se’ls preguntava per l’opinió que els mereixia la gestió del conseller Huguet, el seu interlocutor en l’Administració. I el silenci que va seguir va ser espès.

Era d’esperar. El dels dirigents universitaris no és un col·lectiu habituat al megàfon i la pancarta. Malgrat sentir-se sovint desatesos pels actuals responsables d’Universitats, els rectors havien canalitzat fins a ara les seves queixes a través de prudents comunicats, quan no directament des de l’anonimat.

I les reunions que celebren en l’associació d’universitats són a porta tancada, així que aquesta era la primera ocasió en molt temps que se’ls convidava a pronunciar-se conjuntament, amb noms i cognoms, sobre un assumpte delicat: l’abandó que pateixen per part del Govern, que tantes vegades havien denunciat en privat. La cap de premsa d’una universitat, de memòria, es remetia a un debat organitzat per El País fa una quinzena d’anys per a trobar un antecedent d’una posada en comuna d’idees similar entre rectors.

Però va obrir el foc Anna Maria Geli, de la UdG, i ja no va haver marxa enrere. Els rectors, en principi distanciats per la seva diferent sensibilitat ideològica i pels conflictes d’interessos que sovint enfronten a les seves universitats, van convergir de forma insòlita en la seva crítica a la falta de lideratge polític.

Una vegada acabat el debat, i ja de forma distesa, algú entre els assistents va comentar que li constava que la conselleria estava molt al corrent de la iniciativa de La Vanguardia i que la veia amb preocupació. No li falten motius per a l’alarma al megaconseller Huguet, les atribucions de la qual comprenen des de l’excel·lència universitària fins a les bones vendes dominicals de la ceràmica de La Bisbal. Els rectors ja han trencat un plat.


Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació