Enric I. Canela
Reprodueixo un article publicat a El Periódico d’ahir. Tanmateix no em vull limitar la reproducció. No sé a qui s’ha d’atribuir la frase poc afortunada que ara destacaré, si al diari o a algun representant del Govern.
La frase que titllo de poc afortunada no és falsa, però és tendenciosa, el que l’ha pronunciat o escrit o vol confondre a l’opinió publica per conduir una determinada política o no té ni la més mínima idea del que necessita el país o vol un titular. Tan m’és quina sigui la bona.
La frase diu:
El professorat de les universitats públiques catalanes ha crescut un 17% des del curs 2001-2002 fins al 2005-2006, i ha passat dels 11.625 docents als 13.694. Durant el mateix període l’ingrés de nous alumnes a les aules universitàries ha caigut al voltant d’un 1%.
Ho diu en un context en el que no sé que pretén demostrar. Què sobren professors? No ho diu, una cosa és racionalitzar i l’altra és no tenir ni idea de què es parla.
La majoria de les universitats que estan en els millors llocs dels rànquings internacionals tenen un nombre d’estudiants per professor inferior, el que passa és que els professors universitaris, a més d’ensenyar a classe, fan recerca. El que cal és exigir l’adequat rendiment, que en molts casos no es dóna. Amb això no vull dir que no hi hagi determinades circumstàncies en les que cal actuar. Alguns ensenyaments mal dissenyats sense estudiants on, naturalment, sobren professors per a la docència.
Em sembla bé que es potenciï la racionalització, però no amb el contingut de l’explicació. Les generalitzacions no m’agraden. El problema no és la relació estudiants : professor, és una altra.
L’article: Les universitats rebran una prima si racionalitzen la plantilla
El professorat dels centres públics ha crescut el 17% des del 2001
Les universitats que aconsegueixin redimensionar la plantilla de professorat per adaptar-la a les necessitats canviants de la seva oferta d’estudis rebran, a partir d’aquest any, un finançament addicional. La Conselleria d’Innovació, Universitats i Empresa ha previst destinar 10 milions d’euros a aquest concepte durant l’any 2008, una quantitat que creixerà fins als 15 milions l’any que ve i se situarà en els 20 milions el 2010.
Aquest estímul econòmic figura dins dels 89 milions d’euros que, l’any 2008, es dedicaran al finançament variable per objectius, una quantitat que es vol doblar en un termini de dos anys fins a col·locar-se en els 175 milions. Els diners que reben ara les universitats públiques catalanes en funció de l’acompliment de determinats paràmetres no arriben al 15% de les transferències corrents.
Acords amb el professorat
La mesura que ara s’inaugura per racionalitzar les plantilles de determinats estudis pretén que les universitats, malgrat les limitacions que imposa, per exemple, la regulació laboral del funcionariat, siguin capaces de reassignar llocs de treball a partir de la recerca d’acords amb el professorat a qui es pugui recol·locar en estudis afins.
El professorat de les universitats públiques catalanes ha crescut un 17% des del curs 2001-2002 fins al 2005-2006, i ha passat dels 11.625 docents als 13.694. Durant el mateix període l’ingrés de nous alumnes a les aules universitàries ha caigut al voltant d’un 1%. Els desajustos més greus es detecten en uns quants estudis que estant sent sol·licitats per molt pocs alumnes d’una forma ininterrompuda durant els últims anys.
La Conselleria d’Innovació, Universitats i Empresa ha començat a exigir a les noves propostes d’estudis presentades per les universitats que prevegin establir “mecanismes que permetran eventualment una revisió de la titulació si es produïssin canvis significatius en la demanda social o de matrícula per part dels estudiants”.
Es tracta de concretar diferents fórmules que possibilitin la reducció de places d’oferta, propostes de diversificació dels estudis o fins i tot per abordar com s’elimina la titulació si fos necessari, tot això per evitar en el futur els desajustos entre els recursos humans de què disposen els centres i les necessitats que sorgeixin.
M’ha sorprès -bé, de fet ja no em sorprèn res- la frivolitat amb què s’ha “despatxat” aquest tema. D’on surten aquests números? de què s’està parlant, de professors persones físiques o equivalents a temps complet? Sap la conselleria en quines àrees “sobren” professors i s’han de racionalitzar, és a dir, reconvertir, cap a àrees “deficitàries”? És això tècnicament, que vol dir científicament possible? I, com bé dius, Enric, el repte és el tema de la recerca, la dedicació a la recerca i la producció científica. Però tampoc en aquest camp es pot posar el carro davant dels bous.
Elies,
Si que tenen dades. UNEIX dóna moltes i es coneixen prou bé. Jo me les he mirat sovint. Els serveis tècnics tenen una magnífica informació. És cert que hi ha llocs amb unes xifres bones i podrien fer moltes coses. El problema é que no fan ni recerca ni res.
El tema és el retment de comptes. Per això m’indigna la frase del departament. No es pot dir perquè predisposa contra les xifres, és a dir els recursos, sense que doni cap senyal de millora del sistema.
Com bé dius, no es pot posar el carro davant dels bous.
o i tant, Enric, que conec l’UNEIX. No volia dir assenyalar la font en aquest sentit. Em referia a que de la notícia no em queda clar -ja ho miraré demà- si el que han comptat són professors persones físiques o professorat equivalent a temps complet. Crec que és evident que en aquests anys s’ha incrementat el nombre de professors, però tenint en compte la diversistat de tipus de contracte, i en molts casos els associats a temps parcial que hi ha, bé podria ser que els números fossin diferents. Ho haig de mirar.
Elies,
pel que recordo, han crescut ETC però no crec que les proporcions siguin les que dón el comunicat. La UB té més de 4.000 professors, però ETC no arriba a 3.000.