Enric I. Canela

La Vanguardia ha publicat diumenge i avui uns quants articles i una entrevista, en dos parts, amb els vuit rectors de l’ACUP. Sobre aquest tema ahir vaig escriure quatre entrades:

Avui n’he escrit quatre més

Com carregar-se la universitat i la recerca? És un article d’opinió meu, que ha merescut alguns comentaris, que he contestat llargament, els altres no són més que el que diuen els rectors a La Vanguardia i un article, jo diria que resposta, del conseller Huguet.

La conclusió de tot plegat és que tenim un sistema universitari en crisi. Que no s’equivoquin. Els rectors són prudents i fins ara han portat els seus greus problemes en silenci. Ara els han expressat, no crec que calgui anar més enllà, no crec que al país li convingui una universitat encesa. És molt fàcil que passi.

El Govern hauria de veure que el pacte amb la universitat és imprescindible. La universitat ha de retre comptes dels diners que gasta, de com els gasta i de l’acompliment dels objectius, però la primera cosa que cal fer és objectivar les coses i arribar als acords necessaris. Proveir a les universitats de les eines necessàries per desenvolupar els projectes, els seus que han de ser els del país.

El Govern hauria d’entendre que la vocació universitària passa per la recerca i si el Govern adopta una política d’externalitzar la recerca de les universitats, convertirà la universitat en una acadèmia i els millors universitaris fugiran. No ens interessa una universitat únicament docent, la universitat és docència i recerca.

Vinc dient des de fa temps que el Pacte per la Recerca i la Innovació ha de basar-se en l’adopció d’objectius. De moment taules de discussió però sense haver acordar quin és el objectiu en termes de PIB i qui els ha de proveir. I un cop fet això s’hauria de parlar amb els agents i definir les estratègies. Com es pot fer això sense la universitat?

El primer cop que vaig sentir parlar del Pacte vaig veure la cara dels rectors, estupefactes. No podien entendre aquesta fugida endavant.

Catalunya té un problema de competitivitat, té una economia excessivament basada en el turisme i la construcció, està ofegada en infraestructures. El que cal és urgentment apostar per l’economia del coneixement. I això no s’improvisa. Algú pot pensar que tindrem una economia del coneixement prescindint de les universitats.

Si us plau penseu en Catalunya.

6 respostes a “Universitat – Govern: cal un punt d’infexió”

  1. a 05 febr. 2008 a les 9:46 Dessmond

    Ha d’haver un canvi de cicle pel que tu demanes. Cal tenir un ascendent moral per afrontar el repte basat en l’economia del coneixement. Realment creus que el pot afrontar un govern d’un país, on el president ha de copiar d’una xuleta el contingut d’una miserable dedicatòria que vol estampar en un llibre de signatures?. Amb quina cara es pot reclamar una política basada en el coneixement?.
    Per fer la revolució cal nassos i ascendent moral, en comptes de conya marinera.

  2. a 05 febr. 2008 a les 11:29 David

    Petit gran problema: cap de les nostres màximes autoritats ni entén ni coneix el que és una universitat, entre altres coses perquè hi van passar de manera fugaç…

  3. a 05 febr. 2008 a les 11:49 Francesc Xavier Hernandez Cardona

    Perdoneu el to per avançat però de quant en quant cal una mica de teràpia… Cada vegada valoro més en Solà i en Mas Colell…
    Estem governats per rucs… En Huguet potser hagués estat un bon conseller d’industria a Corea del Nord… te un imaginari espantadís encallat en la industrialització del XIX… manyeria, cargols i tirafons… que li posin una ferreteria (per innovar)i ens deixi tranquils. Però… ha fet alguna cosa? no se? quelcom tangible? De la noia de Girona i el Moreno millor ni parlar-ne… El Pacte de Recerca es impensable, no es farà mai atès que primer cal voler pactar amb algú, i no ser sectaris… creieu-me no faran res, son ignorants, insegurs i desconfiats (contra els propis ntreballadors), els papers no es mouen de la taula… no tenen capacitat per gestionar el dia a dia… i, a més a més, el Martí Carnicé i el Maluquer se’n carden, els tenen a pa i aigua i els toregen com volen…
    Estem perduts… Si en Bosch Gimpera (que era d’ERC aixequés el cap).
    Xavi Hernàndez

  4. a 06 febr. 2008 a les 1:04 enriccanela

    Dessmond, David i Xavi,
    Voldria un briu d’esperança. Algú ha de posar seny i ordre. Potser el Zapatero doni instruccions i es posin a treballar perquè en això té les idees més clares. Certament, Mas-Colell i Solà en aquest tema tenien les idees clares, com les hagués tingut Balcells.
    L’única cosa que em fa pensar que el Pcte podria ser possible són Ollé i Arola. Arola el conec prou com per saber d’ell dues coses que s’estima Catalunya i la recerca. I no es pot dir que fos un mal rector. També tinc un excel·lent concepte de Joan Comella. No sé el paper que hi juga, però voldria creure que és per allà. D’ells espero alguna cosa, però hi ha una que no poden fer, és la que indico a l’article, decidir el percentatge del PIB que s’ha de destinar a recerca l’any X. I quin percentatge ha de ser públic i privat. Aquest hauria de ser l’acord parlamentari, el pacte amb majúscules. Després fem les taules que vulgueu.
    I si Xavi, Martí carnicé i Maluquer (Castells) decideixen. Està clar, però hi ha qui els mana i decideix.
    L’economia del coneixement és quelcom que cal sentir i intueixo que no està en l’ideari polític, més enllà d’en alguns papers. Podeu llegir l’argumentari que des del Cercle he passat als polítics. A veure que diuen.

  5. a 06 febr. 2008 a les 10:45 Ramon

    Xavier,

    Penso que la situació és suficientment interessant i de fons com perquè s’hagi d’analitzar des de la prespectiva de la descualificació personal, a l’anterior article de l’enric http://www.enriccanela.cat/index.php/2008/02/03/com-carregar-se-la-universitat-i-la-recerca/ aporto les dades que conec com per intentar analitzar la qüestió des de la prespectiva dels fets.

    Coincideixo que en Mas-Collell va ser un conseller que va marcar un punt d’inflexió al SUC totalment determinant (LUC,model de finançament infinitament millor que l’anterior que no existia, AQU,Centres de Recerca, IGSOC,…) realment per treure’s el barret, i recordem que la majoria d’accions les va fer amb l’oposició soterrada de les Universitats… institucions tant conservadores com sempre.

    El Solà en canvi va ser “un dels nostres”, va desmuntar les eines per impulsar una política des del Govern, per exemple l’IGSOC (ara que es parla de marca Catalunya), en programació s’aixecava de la taula i deia als rectors que quan es posesin d’acord li ho diguessin (ara que les unis volen que els hi diguin que han de fet), només va tenir iniciativa en la defensa del 3+2…

    En Recerca diria que la línia va ser continuista, com a mínim pel que fa als Centres que veig que aquí es qüestionen… En tot cas els resultats dels centres de recerca avalen sobradament aquesta política, el rendiment que se’n obté per cada euro invertit és molt superior al que s’inverteix en recerca a les Universitats, i la clau només està en els mecanismes de captació i selecció de personal, allunyada dels sistemes de coaptació de les unis… (inclús entre els centres hi ha enormes diferències entre els que provedien de la “cultura universitaria” CVC o IFAE dels de nova generació CRG o ICFO) tot i això no crec que s’hagi de plantejar com a sistemes alternatius, sinó complementaris, i que jo sàpiga tant la teva política com la de l’actual DGR és posar els mecanismes per articular bé la relació univ – centres.

    Bé, si llegiu els meus anteriors post veureu que penso que les universitats han d’exercir la seva responsabilitat i que no val només culpar el govern, un cop les previsions d’increment de la LUC s’han multiplicat per dos…
    Com carregar-se la universitat i la recerca?

  6. a 07 febr. 2008 a les 12:13 enriccanela

    Ramon,
    En primer lloc les meves disculpes per no haver contastat abans. Feina i un sopar del Cercle no m’han deixat el meu espai “d’escriptor”.
    Jo comparteixo el que dius pel que fa al Mas-Colell. El cas del Solà té clars i obscurs. Crec que va aconseguir mantenir bastant bé moltes de les coses que va fer en Mas-Colell. Em costa valorar aspectes que tu i el Xavi vareu debatre en aquest mateix bloc fa un temps.
    Si coincideixo amb tu en que es va carregar l’IGSOC i ara d’ha d0’inventar de nou, va carregar-se el programa “Estudiar a les Universitats de Catalunya” i ara s’està inventant com si fos nou.
    Va defensar a capa i espasa el 3+2, va perdre, vam perdre tots els que vam lluitar per això, també en Mas-Cullel.
    Com articular la recerca és un alytre tema. Crec que la política de centres està destruint les universitats. Ho veig dess d’un departament que obté molts recursos, el que més obté dels de la UB i no sé si de Catalunya.
    Les dades deuen ser públiques. Doncs des del departament veiem que l’actual política és un error, difícil de discutir en un bloc.
    El tema pel qual s’opta pels centres fora de la universitat està relacionat amb la governança. Cal canviar-la i això ho ha de fer el (els) govern (s).

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació