Endarrere a pas ràpid


Enric I. Canela

No anem bé. Llegia l’article l’atractiu de Madrid que avui publica l’AVUI.

Explica que Catalunya ha perdut en un any 75 empreses entre les 5.000 més grans de l’Estat. Com és ben sabut, els grups grans estan ubicats gairebé sempre a la capital espanyola i entorn, ja que les companyies valoren la proximitat als centres de decisió.

Com fer per tal que Catalunya guanyi capacitat decisòria?

5 respostes a “Endarrere a pas ràpid”

  1. a 10 febr. 2008 a les 3:41 Manel des de l'exili

    La resposta es:
    1) Aconseguir la independència
    2) Afavorir la recerca, sobretot la que te possibilitats pràctiques per l’empresa.
    3) Polítiques que afavoreixín la creació de noves empreses, però tambè que es juntin les mitganes empreses per formar de més grans per poder afrontar amb garanties la globalització.
    4) Promocionar (recursos i estratègies) la millora de l’educació dels joves
    5) Dotar d’infraestructures tant tecnològiques com de transport per a tot el territori per crear clusters i vivers d’empreses distribuit per sectors a on Catalunya pot tenir més possibilitats d’exit.

    En fi, moltes coses es poden fer en paral.lel però si no tenim la independència hi ha poques possibilitats d’exit perquè ja es prou dificil lluitar contra la globalització com per a més a més tenir un Estat en contra com és Espanya, a part de la manca de recursos i polítiques que Catalunya no té per culpa de no ser independent.

  2. a 10 febr. 2008 a les 5:31 Salvador

    Ben poca cosa es podrà fer mentre tinguem aquesta rèmora anomenada Espanya.

  3. a 10 febr. 2008 a les 6:24 enriccanela

    Manel i Salvador
    Està clar que la inependència és l’únic que ens pot fer recuperar. Les altres coses s’han de fer, però, com bé apunteu sense llibertat no podrem. L’Estat que tenim no té altre objectiu que espoliar Catalunya i afavorir Madrid.

  4. a 10 febr. 2008 a les 9:53 David

    Acceptant la premisa de què el nostre principal competidor a l’hora d’atraure empreses juga amb les cartes marcades, també cal dir que bona part de la pèrdua d’impuls la tenim nosaltres mateixos. Hi ha hagut innombrables casos en què la pèrdua de centres de decisió ha estat deguda principalment a l’estretor de mires de la nostra societat. I quan parlo d’estretor de mires no em refereixo a expandir-se “por territorio nacional”, sinó a la manca de reflexos i la cerca del benefici immediat a costa de l’estratègia de futur.

  5. a 10 febr. 2008 a les 10:03 enriccanela

    David,
    Em consta que la manca de decisió a l’hora d’assignar terrenys, discussions estúpides sobre ubicacions han fet malbé moltes oportunitats.
    I no parlo d’impostos i ajuts.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació