Enric I. Canela

Consumer d’Eroski publica una entrevista amb Eulalia Pérez Sedeño. Directora de la Fundación Española para la Ciencia y Tecnología, FECYT.

És una entrevista interessant, parlant d’arribar al 3% del PIB en R+D i com tenir més investigadors, apareix la pregunta:

Com es pot assolir aquesta meta quan les expectatives que té un jove investigador són una precarietat laboral alta, sous baixos i reconeixement social que fa riure?

Això és pot solucionar si es pensa en una carrera científica bé pensada. Creo que el problema que tenim en aquest país -jo no sé si és el cas de tots els becaris- però molta gent pensa que tenir una carrera científica significa ser funcionari. I això no passa en cap altre país europeu, és una xacra que duem penjada al coll. No es tracta que tots els investigadors siguin funcionaris o arribin a ser-ho, el que tu no pots és tenir a gent treballant fins als 40 anys amb un sou de becari i a les 40 anys, a sobre, dir-li que se’n va al carrer. Però si aquesta persona està treballant amb un sou digne, bo, adequat al treball que fa, als 40 anys se li pot dir: “no seràs fix en la vida, però, com en altra empreses, estaràs amb contractes revisables cada cinc anys, si t’interessa segueix i sinó no Així haurà de tot, qui si i qui no. Jo crec que aquest és un dels problemes, no tenir una carrera científica establerta en el sentit de saber els passos que es van a donar i saber que vas a tenir un sou adequat.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació