Enric I. Canela

L’oferta i la demanada mana. És el que es pot extreure d’un article que m’ha recomanat Ramon Sangüesa. L’article és d’El País: Llicenciats cada vegada més barats.

La Universitat forma mà d’obra cada vegada més barata. Els titulats universitaris, siguin enginyers, mestres, economistes o educadors socials, cobren cada any que passa salaris més baixos i signen un major nombre de contractes temporals.

Les dades concretes els aporta un estudi de la Universitat de La Corunya. Entre 2000 i 2006, el percentatge de recent llicenciats que van ingressar més de 1.200 euros mensuals en la seva primera ocupació va descendir del 41% al 29% i el d’aquells que es van estrenar com a treballadors eventuals, becaris o en pràctiques va créixer del 75% al 85%.

L’estudi confirma la caiguda dels salaris universitaris fins i tot entre els habituals privilegiats del món laboral. El 67% dels arquitectes i enginyers superiors que es van graduar en 2006 va assolir una primera ocupació amb un sou superior a 1.200 euros, mentre que una nòmina així era la qual percebia pel seu treball el 86% d’aquests tècnics tot just sis anys abans. En aquest temps, el nombre de titulats en Empresarials i Dret que reben aquests diners en la seva estrena com assalariats ha passat del 55% al 35%.

L’empobriment econòmic dels titulats universitaris és una de les conclusions del seguiment realitzat per la Universitat corunyesa als seus llicenciats des del curs 1999- 2000.

Mes endavant diu:

La directora de l’estudi, la professora María Jesús Freire, afirma que aquesta caiguda dels salaris dels llicenciats és extrapolable a tota Espanya. Les quantitats que cobren en la seva primera ocupació varien en grans ciutats com Madrid o Barcelona, però no gaire.

En un altre punt:

Els titulats en estudis de lletres, en Sociologia i en Psicopedagogia són els que més pateixen en el mercat laboral. Només un 57% d’aquests llicenciats assoleixen una ocupació als sis mesos de sortir de la universitat, enfront del 92% dels enginyers i arquitectes o al 76% dels graduats en Econòmiques, Empresarials i Dret. La majoria (57%) no arriba si més no a mileuristes i la seva insatisfacció amb la vida laboral queda palesa en una dada: el 70% dels quals treballen està buscant altra ocupació, un percentatge de descontentament que en les carreres tècniques cau al 35%.

Un fenomen que segons l’enquesta afecta més a les dones.

Malauradament aquest és el resultat de la extensió universal de l’ensenyament universitari.

8 respostes a “El salari dels universitaris”

  1. a 13 Feb 2008 a les 8:02 Elies

    Jo no extrauria conclusions d’un estudi d’una única universitat. Avui mateix l’ANECA ha fet públic un estudi sobre la inserció laboral, amb 48 universitats. No l’he mirat encara. Només per una cosa que m’ha fet ràbia, i és no trobar la llista de les universitats que hi han participat. Perquè… aquí a Catalunya l’AQU ha fet uns estudis molt interessants, i ara, justament ara, n’està fent un altre amb graduats i amb doctors.

  2. a 13 Feb 2008 a les 8:04 David

    Enric,

    Discrepo de la conclusió a l’anàlisi. La culpa no ha estat l’extensió universal de l’ensenyament secundari, sinó el fet de què la força laboral ha crescut en feines per a les quals un no necessita tenir cap tipus de qualificació, unida a una certa “cultura de l’excel·lència” consistent en preocupar-se unicament per les estrelles.

    La conseqüència de tot això és que, en el període 1995 a 2002 (només hi ha dades comparables per aquests dos anys), les úniques ocupacions que han vist com el seu salari no creixia en termes nominals han estat les dels professionals científics i tècnics (lligades a carrera universitària). Fins i tot els dependents de comerç o els cambrers han vist incrementar el sou en termes nominals. En canvi, s’ha disparat el diferencial entre les remuneracions dels assalariats directius i la dels assalariats professionals tècnics i científics, i se situa en el 50%, un nivell que no pot justificar-se per les diferències de qualificació requerida (que són reduïdes). La conseqüència de tot això és que els professionals superiors no directius són els pitjor pagats d’Europa.

    La gran sort que tenen les empreses és el baix nivell d’idiomes i la manca de cultura de la mobilitat. D’altra manera hauríem assistit a una fugida en massa de professionals qualificats a d’altres països on cobrarien 3 o 4 vegades (i no exagero), el que s’està cobrant per aquí.

  3. a 13 Feb 2008 a les 8:53 enriccanela

    Elies,
    Ja he estat mirant algunes coses de l’anàlisi REFLEX. El de l’AQU està força bé. El que van publicar.
    L’ANECA és, com deies l’altre diua, hermètica.

  4. a 13 Feb 2008 a les 8:57 enriccanela

    David,
    Jo deia de l’ensenyament universitari. M’explico. S’ha potenciat l’universitari i no l’FP. La feina d’FP, a preu d’FP, la fan universitaris. Fins i tot algunes per a les que no cal cap qualificació.
    El tema de les estrelles, el comprateixo. I també que els assalariats professionals no directius cobren sous que fan riure.
    Els assalariats directius cobren molt, però la gran majoria no. Les dades de l’anàlisi REFLEX de l’ANECA són força interessants. Ara el penjaré.

  5. a 13 Feb 2008 a les 10:13 David

    Comparteixo el comentari sobre la FP. Una part del problema d’aquest ensenyament és el seu biaix excessivament teòric. A Àustria han desenvolupat un sistema de formació professional basat en l’aprenentatge al lloc de treball i complementat amb l’assistència a classes. Aquí, en canvi, volem que l’aprenent vagi a classe i al final, després de marejar-lo un parell d’anys amb un munt de maries, tindrà unes petites pràctiques.

    A més de la subocupació, un tema que trobo especialment preocupant és que gent que està desenvolupant tasques qualificades de responsabilitat estigui cobrant salaris ridículs en comparació a d’altres països avançats. He llegit un cas d’un enginyer de mines que es dedica a fer de cap d’obra amb la responsabilitat que això comporta, per 1.500 euros al mes (suposo que bruts i amb les extres prorratejades). I així podríem continuar ad infinitum…

  6. a 13 Feb 2008 a les 11:52 enriccanela

    David,
    L’FP alemanya, suposo que deu ser com l’austríaca, fa coses de les que diu. La cosa és que els alemnays ja van començar a fer això fa 100 anys. Van pensar en la seva indústria.
    El tema dels salaris del la gent que fa feines de responsabilitat és penós, però aquí si que és purament la llei del mercat.

  7. a 15 Jul 2009 a les 9:45 Amina

    necessito saber quan sol cobrar un enginyer quan va a una obra major, i si el que cobra va en conjunt amb les llicències, els treballadors, les assegurances, la obra en concret… Si us plau si em podeu conestar. Salutacions. Amina.

  8. a 15 Jul 2009 a les 10:25 enriccanela

    Amina,
    No tinc la més mínima idea. Em sap greu. No sé si David Rodríguez. Ell te un bloc Economing i està més fivcat en aquestes coses.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació