Enric I. Canela
David a Vida Quotidiana ha escrit un article sobre educació: El veritable càncer de l’educació.
Amb la seva habitual claredat, indica que va ser bo que es publiqués l’Informe PISA 2006 i dóna algunes pistes de les causes del fracàs educatiu segons anàlisis més recents, però és extraordinàriament encertat connectar els mals resultats de l’educació amb la manca d’estímuls que ofereix el mercat laboral per adquirir formació. No és gens estrany que l’estat espanyol estigui a la cua d’Europa en productivitat i que aquesta creixi encara menys que Gràcia, país que té darrera i que a aquest pas aviat superarà a Espanya. Com bé diu productivitat, qualificació i formació estan estretament lligades, però qualificació ho està amb salari. Qualificació / formació no estan lligades a una diferència retributiva positiva o, si més no, la diferència és tan escassa que no motiva a l’estudi i porta a l’abandó. Per què esforçar-se si repartint pizzes guanyes com un llicenciat? O en alguns casos més.
David ho il·lustra amb l’informa REFLEX que acaba de publicar ANECA, en el seu apartat Estudis i prospectiva, i del que s’han fet ressò alguns mitjans donant algunes de les dades més significatives.
Es pot llegir Informe ejecutivo.El profesional flexible en la Sociedad del Conocimiento i els informes particulars dedicats a: estudiants, titulats, ocupadors i gestors educatius.
Val a dir que no ha participat cap universitat catalana, encara que no crec que això afecti massa a l’extrapolació dels resultats a Catalunya..
Tot i que millorable, l’estudi sembla molt ben fet i malgrat algunes agrupacions, marca unes tendències molt clares. Uns salaris mitjans bruts com aquests:
Són una autèntica vergonya:
Especialment quan es fa una comparació amb Europa:
Podeu, naturalment, veure gràfics de millora qualitat al document original.
Caldria una seriosa reflexió de cap on es vol anar. Ara bé, tinc la certesa de què això no pot millorar sinó augmenta la Formació Professional.
Hola,
Justament ara vinc de cal David. I dic el mateix que he escrit al seu bloc: sous millors per als professors i professors amb vocació.
Salut.
No puc més que està d’acord. Hi ha gent que encara cobra massa.
Hola Enric,
Moltes gràcies pels comentaris que has fet a la meva entrada. Ara bé, com va dir un amic meu (que treballa a Barcelona després de viure una dècada als Estats Units) bona part de la culpa del que ens passa amb els salaris la tenim els de la nostra generació per no plantar-nos i fer les maletes per anar a treballar a un altre país de la Unió Europea. Suposo que el baix nivell d’idiomes i l’escassa cultura de la mobilitat ( juguen en contra de les temptacions d’emigrar.
Hola David,
ÉS que és molt bona.
A la meva època la cosa era més dif´cil i ens casàvem joves, però si, una mica després veniu vosaltres i la cosa és diferent, Les llengües… assignatura pendent d’aquest país.
Hola,
Tornant a un tema recorrent: el dels pares que et diuen “a la meva època també era difícil”. En part tenen tota la raó del món, perquè es començava cobrant poc (o no cobrant res). Ara bé, al cap de pocs anys un ja s’havia fet amb un sou més o menys respectable i podia finançar-se pis, cotxe i amb una mica de sort una segona residència.
El problema que hi ha actualment és que molta gent ni tan sols pot aspirar a llogar un pis perquè encara que porti 10 o 15 anys al mercat laboral pot ser perfectament que guany menys diners en termes nominals dels que guanyava quan van començar.
I per mostra un botó: l’any 1995 jo cobrava amb una FI de la Generalitat 870 euros bruts mensuals (145.000 pessetes). Segons he llegit, l’import d’una FI és actualment de 950 euros al mes durant els dos primers anys. L’única diferència és que actualment no s’ha de pagar IRPF. Durant aquest període la inflació ha augmentat oficialment en un 50%, mentre que un becari de primer any està cobrant només un 8% més que fa dotze anys. El que em sorprèn és que encara quedi gent disposada a investigar en aquest país…
David,
Els salaris dels becaris són molt baixos. Els dos primers anys fa riure. Miraré a quant està, no ho recordo bé, però si a la vora dels 1.000 euros. L’únic que ha millorat és el tema de la seguretat social. En euros constants s’ha perdut.
I si molta gent es queda és perquè li fa mandra sortir i millor continuar a la universitat. Una mica bé marcat per les beques de madrid que sempre van una mica per davant. Per això dic que l’únic que en aquest moment està fallant estrepitosament en la política de recerca del govern de Madrid (aquí no fan res) és el ntema de la carrera investigadora.
Les oportunitats dels joves ara són menys que les de fan uns anys.