Enric I. Canela

El Periódico publicava el dia 26 de febrer de 2008 un article d’Eliane Ros des de París. L’article m’ha semblat extraordinàriament interessant i per això el reprodueixo. El francesos tornen als mètodes tradicional d’educació Fins i tot eliminen aquesta cosa que en deien Educació cívica i posen Moral. Deixen de banda tots aquests experiments que han deteriorat el seu sistema educatiu. Com que als espanyols els agrada tant copiar als francesos, albiro una esperança. Com podeu imaginar comparteixo el contingut del que diu aquest article.

L’escola francesa enterra les tècniques modernes d’educació

  • El pròxim curs es recuperarà l’antic manual de gramàtica i l’ensenyament cronològic de la història
  • El 35% dels estudiants acaben el primer cicle sense haver adquirit coneixements bàsics

Tornar a l’aprenentatge dels coneixements bàsics mitjançant els mètodes tradicionals. Sota aquest credo, el Govern francès ha culminat la reforma del programa escolar d’educació Primària (de 6 a 10-11 anys). Primer va ser el sistema sil·làbic –l’ema amb la a, ma–, que ha desterrat el global per aprendre a llegir; després la tornada de l’ortografia, el càlcul mental, la disciplina, les notes de conducta… i, a partir del pròxim curs, el retorn dels cursos de gramàtica, l’augment de l’esport i l’assignatura de moral en comptes de l’actual educació cívica.

S’ha acabat l’ús de termes abstrusos per designar els components d’una frase. Tornada al subjecte, el verb i el predicat. Ja no hi haurà més acusatius a les aules franceses. El complement directe i l’indirecte estan formalment de tornada, encara que alguns professors no han arribat a desterrar-los mai del tot. En la reforma empresa el 1996, els cursos de gramàtica amb tots els ets i uts van ser substituïts per classes en què l’aprenentatge de l’estructura del llenguatge es portava a terme a partir de la lectura de textos. La matèria es va rebatejar com a Organització reflexiva de la llengua i es va desmarcar de l’ensenyament tradicional en la convicció que aquest feia poc atractiu l’estudi i motivava cert rebuig per part dels alumnes.

Ajuda de pares i avis

Per què tornar ara a les velles receptes? França ha descobert amb horror que el 25% dels alumnes arriben a l’institut amb problemes d’expressió oral i escrita, dels quals el 15% manifesta greus dificultats en el domini del llenguatge. I les autoritats educatives han arribat a la conclusió que “no es pot economitzar en l’aprenentatge quan es tracta de la llengua, s’han d’aprendre i memoritzar les regles”. Alguns experts consideren que la reforma servirà, sobretot, perquè els pares i especialment els avis –que moltes vegades són els que són presents a l’hora de fer els deures– puguin ajudar els nens en les tasques escolars.

Una altra novetat destacada de la reforma ideada per Nicolas Sarkozy és que els alumnes faran a partir d’ara una hora més d’esport a la setmana. No es tracta només de millorar la forma física dels estudiants, sinó també d’assentar bé aquells valors inherents a l’esport, com poden ser la cultura de l’esforç i la superació d’un mateix.

Cultura del resultat

Després de descobrir que el 35% dels escolars acaben el primer cicle sense haver adquirit coneixements bàsics, l’objectiu de la reforma consisteix a centrar-se en els aspectes fonamentals. És a dir, en el domini de la llengua, “reforçar” el càlcul mental i tenir clars determinats conceptes. La història, per exemple, s’haurà d’explicar de forma cronològica. “S’ha d’assumir que l’escola no es pot ocupar de tot, no pot respondre a tots els problemes de la societat actual, des de l’educació sanitària fins a la seguretat viària”, assenyala Claude Lelievre, professor d’Història de l’educació.

Més controvertida entre el professorat és la introducció de la cultura del resultat. No només els alumnes seran avaluats amb més assiduïtat –les notes de conducta són mensuals–, sinó també els centres, que seran classificats en funció de les taxes d’èxit o fracàs dels seus alumnes. Perquè aquest sistema deixi el mínim d’alumnes endarrerits a la cuneta, els centres hauran d’impartir cursos de recuperació durant les vacances.

4 respostes a “Tornem a l’educació tradicional?”

  1. a 01 març 2008 a les 10:06 Ramon Sangüesa

    M’agradaria la notícia si veiés que els francesos qüestionen el mètode actual anant endavant no tornant enrera.

    A Citilab ensenyem la nova gramàtica:
    http://www.citilab.eu/oferta-cursos-permanents-citilab

    És molt gratificant veure xavalets capaços de fer el que a l’escola no poden i comprovar quines característiques i capacitats tenen.

    http://fluxchange.typepad.com/ramonsanguesa/2008/01/chavals-con-fut.html

    Salutacions cordials

  2. a 01 març 2008 a les 11:03 enriccanela

    Ramon,
    T’hauré de donar la raó en la literalitat. Jo he fet una lectura no,literal. Per exemple, m’agrada molt el canvi en la gramàtica. Recordo la facilitat amb que s’aprenia la gramàtica amb el model que jo vaig estudiar i la dificultat posterior. No veig que aportés res aquell canvi. Podria analitzar més coses.
    M’he ficat per Citilab i he obert un compte per veure això que dius, m’interessa, però no he sabut trobar-ho. I si, ara es poden fer altres coses que no es fan ni es feien a l’escola, però això no vol dir que s’hagi d’anar cap a una cultura de resultats.

  3. a 01 març 2008 a les 4:55 David

    Penso que ara estem atribuint-li massa culpes a la “pedagogia del macramé”. És cert que algunes aplicacions d’aquest model pedagògic no funcionen, però també és cert que s’han fet força aportacions interessants. Per exemple, actualment tots els estudiants de batxillerat han de fer un treball de recerca si volen tenir el títol. Fa uns anys em va tocar ser en alguns tribunals d’aquests treballs i vaig veure treballs francament bons (com per exemple un que havia mesurat la contaminació del riu Congost al seu pas per Granollers). Potser aquest noi va sortir del batxillerat sense saber derivar per parts, però considero que va sortir molt més preparat científic del que jo vaig sortir.

    De tota manera no som els únics que ataquem massa la pedagogia del macramé. A Alemanya hi ha un debat molt similar. Fa poc va sortir un llibre d’un investigador sobre aquests temes amb els mites i realitats del sistema educatiu alemany. Un dels mites era precisament el de “el nivell abans era millor que ara”.

  4. a 01 març 2008 a les 7:25 enriccanela

    David,
    Jo no em carrego tot el que es fa actualment. Més encara, crec que hi ha eines avui que no s’utilitzen prou bé. No enyoro tot el que hi havia en temps passats. Per exemple avui hi ha sistemes TIC fabulosos. Amb tot, dir-te que m’han vingut a veure estudiants molt qualificats per tal que els assessorés en treballs de recerca. He pogut copsar dues coses, que se saben espavilar i que no saben res, o molt poc, de les coses bàsiques que serveixen per formar criteri. Personalment crec que s’ha invertit l’ordre. Hi ha coses que són les eines bàsiques que s’han d’aprendre aviat, quan més joves millor, i sobre això construir la resta. Jo porto molts anys veient doctorands. Et puc ben assegurar que arribaven més ben preparats per al món de la recerca abans que ara. Fins i tot l’actitud.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació