Enric I. Canela

Llibertat.cat escriu que després de dues setmanes de la manifestació que van convocar alguns sindicats, el conseller no ha fet res. Insisteixen que es retiri el document de bases i negociïn amb el comitè de vaga. En cas contrari faran més mobilitzacions.

Crec que el conseller fa molt bé en no discutir un document amb un comitè de vaga. No em cansaré de dir que s’ha d’escoltar als mestres i professors, però no al comitè de vaga. Estem parlant de l’educació i no veig que el comitè de vaga ni els sindicats representin res més que el que han de representar els sindicats. Els sindicats no estan per discutir el model educatiu, tenen una altra lloable funció social, la defensa dels drets dels treballadors. Quan es confonen els papers es posa en perill el sistema democràtic.

No estic dient que el conseller tingui raó amb les seves propostes ni que algunes de les queixes dels sindicats no siguin adequades, simplement dic que els sindicats no poden ocupar el lloc que correspon als polítics que hem votat. Hi ha uns mecanismes democràtics que permeten que tothom sigui escoltat. L’educació és massa important com per deixar-la en mans dels sindicats. Qui és sabater, que faci sabates.

4 respostes a “Vagues en el món de l’educació”

  1. a 01 març 2008 a les 12:03 Salvador

    I també és massa important per deixar-la en mans dels polítics que no crec que hi entenguin molt més que els sindicats.

  2. a 01 març 2008 a les 12:28 enriccanela

    Salvador,
    No he dit que només s’hagi de deixar en mans dels polítics, però la primera cosa que cal fer és deixar que passi per mans de la comissió que porta els temes d’educació al Parlament. Estic a favor de la democràcia participativa, però els mecanismes sindicals de vagues no aporten res, només molesten als ciutadans que no tenen res a veure amb els sindicats. Si m´ñes no als polítics els hem votat, als sindicats no.
    A mi no em sembla adequat que els sindicats em robin la veu. I si coneixes alguna cosa de mi, sabràs que estic ben lluny del Govern actual i del conseller Maragall, però defenso els mecanismes que ns hem donat. Altra cosa és que els vulgui canviar. Els béns i mals de la democràcia, però malgrat tot la democràcia.

  3. a 01 març 2008 a les 5:22 David

    Els sindicats s’han malacostumat a tenir més representació de la que els pertocaria en una societat avançada. Es podria fer un exercici de fer una relació dels organismes, consells, comissions, observatoris… en els quals hi tenen representants. Auguro que la llista pot ser molt llarga. En alguns d’ells hi han de ser necessàriament, però en d’altres la seva presència pot ser qüestionable.

    Agafem un exemple: els consells socials de les universitats. Un dels grans problemes de la reforma de la LUC fou que el nombre de representants sindicals als consells socials de les universitats es reduïa de dos a un (es va reduir també el de les patronals i els col·legis professionals van deixar de tenir representació). Doncs bé, la solució que plantejaren fou, davant la impossibilitat de posar-se d’acord i repartir-se-la, eliminar el lloc que la LUC reservava a un graduat de la universitat per augmentar la quota sindical (cal tenir en compte que el PAS i el PDI de la universitat ja tenien un representant cadascú al Consell Social). Magnífica proposta: deixar sense representació a un col·lectiu al qual li interessa molt que la universitat funcioni bé (ja que si no el seu títol es devalua), per sobrrepresentar a uns sindicats que tanta cosa tenien a dir que gairebé mai feien acte de presència a les sessions (cas del representant d’UGT).

    A la vista de tot això, ja no em sorprèn res dels sindicats.

  4. a 01 març 2008 a les 7:31 enriccanela

    David,
    La presència dels sindicats als consells socials va ser un invent de la LRU al 1983. Una de les fastuoses propostes d’esquerra d’aquells anys. Puc dir que alguns dels representants que vaig conèixer al si del CS de la UB eren persones que haurien pogut ser-hi per la seva vàlua, però discrepo profundament del fet que hi fossin per raó sindical.
    En teoria representen els interessos de la formació dels treballadors, així com les patronals representaven les de l’empresa. Crec que uns i altres aportaven ben poc. Soc més partidari de persones amb independència del seu lloc.
    En aquest sistema que tenim en el que sanitat, educació, etc. està funcionaritzat tenim un autèntic càncer amb els sindicats, ja que no es pot moure res sense una vaga prèvia. Algú en llegir-me podria pensar que estic en contra dels drets dels treballadors o alguna cosa similar, però si que soc totalment contrari a què sempre acabi posant-se per davant de qualsevol reforma el manteniment o millora d’alguns privilegis que la funció pública té avui sobre la resta dels treballadors. No pot ser que sobre aquests temes sempre acabi prevalent l’opinió d’ells sobre la dels usuaris.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació