Posicionament polític


Enric I. Canela

Lídia Pelejà ha publicat avui el resultat d’un joc de Democraciaweb. No sé si diu gaire, però imagino que alguna cosa si. En tot cas fa pensar sobre on penses que ets i on realment ets. Aquest és el meu resultat:

No em diu res que no penses abans, Si he vist gent sorpresa.

6 respostes a “Posicionament polític”

  1. a 04 març 2008 a les 9:29 David

    Es curiós el món. Veient el mapa que em surt a mi i comparant-lo amb el teu semblo més convergent jo que tu!

  2. a 04 març 2008 a les 9:35 enriccanela

    David,
    I la Lídia. Sempre dic el mateix. Jo soc de CDC perquè Jordi Pujol m’agradava, potser m’agraden també les coses pràctiques. Què hi havia aleshores? Era l’única opció per a una Catalunya semblant a un país independent. Una esperança.
    A més, malgrat els ideals cal fer feina cada dia i si vols avançar deu, si en dones només un, et sap greu però si és en la direcció correcta…
    Potser si hagués nascut vint anys després seria de ERC. I consti que no em considero d’esquerres, simplment m’agrada el progrés i la justícia social. Fopra els extremismes, no crec en l’eix esquerra – dreta, tòpics.

  3. a 04 març 2008 a les 9:47 David

    Enric,

    És una reflexió molt interessant la que has fet, i que pot ajudar a entendre moltes coses de la política actual.

  4. a 04 març 2008 a les 10:30 enriccanela

    David,
    Gràcies. fa molt temps que penso que la majoria de la gent poc motivada políticament es mou per imatges creades, fins aquí normal.
    Però el que és menys normal és que la gent més motivada no es pari a pensar cinc minuts en les idees que hi ha darrera cada cosa. Per exemple, qui té més credibilitat Rajoy o Zapatero? Jo no tinc cap dubte, un és un pallasso sense cap credibilitat, però les idees de l’altre ens porten a preferir al pallasso. Per què tan poca gent s’atreveix a dir que el president de govern que més va complir amb la seva paraula va ser Aznar? Si preguntes per Madrid veuràs que et diran que amb el PP un cop arribes a un acord l’acompleixen, mentre que del PSOE no et pots refiar. Però tot això no es pot dir perquè sembles mig feixista. Ja saps que estic ben lluny bdel PP, però com diuen, al Cèsar el que és del Cèsar… Un enemic de Catalunya pot ser creïble, no passa res.
    És com la neura Obama. No estic ni a favor nio en contra, em cau simpàtica la Hillary, però francament no tinc la més mínima idea del que convé als americans, si un o l’altra. Per què aquesta fixació catalana amb Obama? Modes.

  5. a 25 març 2008 a les 9:36 Ivan

    Arribo una mica tard al tema, però m’ha fet gràcia veure com encara dona de si democràciaweb, tot i que està abandonat de fa anys (les preguntes del qüestionari que es fan servir tenen 5 o 6 anys). Tanmateix continua sent interessant. En aquestes eleccions l’he proposat a alguns companys de feina com a eina per decidir-se a votar. I un dels efectes més curiosos és que sovint la gent s’autopercep com a més ‘d’esquerres’ del que després li surt al qüestionari, amb un petit astorament ‘progre’ posterior. L’eix esq-dret té doncs un component formal important, que es veu en el cas d’Obama (perquè si mires a les seves propostes és més conservador que Hillary). I a Catalunya (i a Espanya) amb les propostes estrella de xecs que han fet els socialistes (que tant es van criticar quan en Mas les va fer servir a les eleccions del 2006) s’ha vist una mica el mateix. I que consti que no sóc entusiasta dels xecs!

  6. a 25 març 2008 a les 9:55 enriccanela

    Ivan,
    Ho trobo ben divertit. La gent no acaba de creure’s el que li surt, van de progres i cauen a al dreta. Jo vaig fer-hoi fa anys, però penso que les preguntes noi eren les mateixes.
    El que he fet de Facebook m’agrada força.
    Records

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació