El Punt publica avui un article del president José Montilla. En la carta Montilla agraeix una carta oberta que li va adreçar el degà de la Facultat d’Educació i Psicologia de la Universitat de Girona, però hi troba a faltar un major reconeixement cap a la política universitària, no només de l’actual govern sinó també de l’anterior (del d’abans no, però cita a Mas-Colell com a referència).

Extrec algunes frases i recomano la lectura completa:

La veritat és que celebro compartir una part important de les seves idees (del degà)sobre l’orientació de la política universitària. Especialment la seva voluntat de realitzar una contribució positiva a la incorporació de les universitats catalanes a l’Espai Europeu d’Educació Superior.

Però no comparteixo algunes de les afirmacions de Jiménez en el seu article. Per exemple, el qüestionament que fa de l’atenció del govern a les universitats catalanes. O que supediti la vàlua dels instruments de què disposem per afrontar els reptes que suposa la integració a l’Espai Europeu a la creació d’una conselleria d’universitats.

El 2008 les universitats catalanes ofereixen a la societat el millor servei que mai han ofert. I per què diu això? No veig gaire diferències.

Al mateix temps, el nostre sistema científic és un motiu d’orgull per al conjunt del país, com afirmava recentment el professor Beato del Centre de Regulació Genómica.

I el nostre objectiu més ampli hauria de ser desenvolupar i afermar a Catalunya una «ecologia» de la creativitat, per la qual hem de començar a parlar de la «recerca de frontera», que és un concepte que s’orienta clarament als espais de connexió entre la recerca i l’empresa. Quina frase!

Durant els darrers anys, hem fet un esforç molt notable per garantir que ningú amb les capacitats necessàries pugui quedar fora de la universitat. Què han fet?

Des de fa quatre anys hi ha un decrement anual de l’1 o del 2 per cent del nombre d’estudiants matriculats en el nostre sistema universitari català i un 1 o un 2% més de personal docent i investigador o personal d’administració i serveis, i aquesta tendència no sempre ve acompanyada dels nivells de qualitat de l’oferta que serien exigibles. Té raó, però cal l’anàlisi detallada.

Però també cal introduir, com dic, modificacions en la forma de gestionar les universitats catalanes. Innovació en la gestió, que cal estendre al mètode i al contingut. És a dir, a la definició de les prioritats de la nostra política universitària, i al seu sistema de governament. No cal innovació, cal fer-ho bé

Aportarem recursos i treballarem per avançar cap a un nou marc que incentivi l’autonomia responsable de les universitats, el seu compromís amb l’estudiant, l’esforç investigador, la recerca de frontera i una major capacitat de transferència del coneixement. Treballarem per unes universitats fortes. I impulsarem el Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació i per avançar cap a una Catalunya que trobi el seu lloc entre els capdavanters en l’economia del coneixement. A veure si és veritat.

Sóc plenament conscient dels reptes que tenim, i espero que la comunitat universitària entengui que només podrem consolidar una marca de qualitat si cada institució al seu nivell i el conjunt del país de manera compartida impulsem un projecte basat en la cooperació, l’obertura internacional i l’excel·lència. Si, això és així.

2 respostes a “Ecologia de la creativitat”

  1. a 08 març 2008 a les 12:16 Ignasi

    Dóna la impressió que s’ha estat documentant sobre el tema i a l’article ens fa veure els seus progressos… crec que tracta aplicadament els diversos angles de la qüestió però com bé dius li falta concretar.

    Seria bo guardar l’article per veure d’aquí un o dos anys si tants plans estratègics, compromisos d’inversió, reformes organitzatives etc. es compleixen i si això porta o no a un “progressa adequadament”…

    Per cert, algun comentari sobre el pla aquell de l’Huguet? (ICREA acadèmia..?)

  2. a 08 març 2008 a les 12:24 enriccanela

    Ignasi,
    El Montilla té un equip que li escriu absolutament tot, sempre està ben documentat. El Taboas ho conrola tot.
    El programa ICREA Acadèmia no ha sortit, imagino que d’aquí poc.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació