Regalar la clau de casa


Enric I. Canela

Castigar als partits polítics catalans perquè no han sabut posar-se d’acord, triar els líders adequats i altres errades ens porta a algun lloc com a país? Tindrem més oportunitats si practiquem el vot blanc o l’abstenció? Tindria sentit que el PSOE aclaparés a Catalunya després d’una legislatura com aquesta? Em sembla que no i ho dic dolgut per tot el que no hem sabut fer, em costa escriure això, però crec que no els podem regalar la clau de casa.

Diu el Calbot del divendres de la Fundació Catalunya Oberta

Si llegim i rellegim les enquestes que s’han publicat, les sacsem ben sacsades, i provem de treure’n alguna conclusió més o menys prudent, constatarem que a Catalunya el PSOE i el PP no retrocedeixen ni un pam, sinó tot el contrari. Després de tot el que ha passat –després de l’indescriptible desori de rodalies protagonitzat pel PSOE, després de l’anticatalanisme virulent del PP; i són només dos exemples- els resultats que les enquestes preveuen per al diumenge mostren un país anestesiat, desorientat, desmemoriat, feble. Com a país ens mereixem un gran calbot, sonor i rotund. No hem estat capaços de reaccionar. Potser d’aquí a ben poc ni tan sols pagarà la pena fer-ho.

8 respostes a “Regalar la clau de casa”

  1. a 07 març 2008 a les 9:17 Dessmond

    Les claus les regalem amb una alegria que fa fredar. He llegit el calvot avui, i realment n’hi ha per penjar-lo al blog.
    Jo, com que som en el darrer dia de la campanya, he decidit demanar el vot per CiU. Encara que pugui ferir alguna pell sensible. Però és que demà faria més lleig.

  2. a 07 març 2008 a les 11:16 enriccanela

    Has fet bé.

  3. a 07 març 2008 a les 1:52 reflexions en català (marc)

    No ens porta enlloc com a país, però als partits potser sí. I que consti que jo votaré CiU.

  4. a 07 març 2008 a les 7:01 David

    Potser passades les eleccions més d’un hauria de fer alguna reflexió de com ha deixat passar grans oportunitats, deixant de banda fets conjunturals.

  5. a 07 març 2008 a les 7:09 enriccanela

    David,
    Hem parlat sovint de tacticisme i de manca d’objectius. Tal comn dius. Jo seguire´en la línia d’intentar la unió del sobiranisme.

  6. a 07 març 2008 a les 7:10 enriccanela

    Marc,
    Ni així trauran res. No hi ha res a fer sense una participació gran de la gent en política. Les coses no van però cal participar per canviar les coses.

  7. a 07 març 2008 a les 9:47 Ramon (Girona)

    Lamentablement, ni les direccions de CiU ni d’ERC són capaces d’articular una estratègia adequada per a defensar els interessos de Catalunya. És difícil fer-ho tan malament com han portat tots plegats el procés de negociació de l’Estatut, i durant la present campanya electoral han demostrat una manca d’idees i d’arguments clara i preocupant. Potser el vot en blanc no és una gran opció, però votar CiU o ERC encara és pitjor. La interpretació que faran aquests partits serà la d’estar contents perquè la gent reconeix la seva gran tasca i no pas assumir que és un vot condicionat i exigent. Estan tan tancats en si mateixos que han perdut el contacte amb la realitat, estan incapacitats per fer la més mínima autocrítica. Només un tendre calbot ben donat els pot fer reaccionar. Alguns cops, per a poder dues passes endevant, primer cal donar-ne una enrera. I molt em temo que som davant d’un d’aquest casos.

  8. a 07 març 2008 a les 10:43 enriccanela

    Ramon,
    Tens tota la raó, ho han fet fatal, però jo penso que regalar la majoria absoluta al PSOE per castigar als nostres és pitjor. Si no veiés la majoria absoluta al caure, més encara després de l’assassinat d’avui, m’ho rumiaria.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació