Francisco Pérez de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques de la Universitat de València diu en un paràgraf de l’article El gobierno y la organización de las Universidades españolas (traduït de l’original en espanyol) publicat a La Cuestión Universitaria:

La pregunta que ha de ser plantejada de nou és si les universitats públiques espanyoles disposen dels sistemes de govern i direcció que les ajudin a desenvolupar les activitats docents, investigadores i emprenedores que avui reclama la societat; si estan en condicions de fer-lo amb l’amplitud, sistemàtica, qualitat i flexibilitat que les circumstàncies descrites reclamen. Si, com em temo, la resposta és, en general, negativa, convé preguntar-se quins són les implicacions d’aquesta situació i prendre consciència del cost d’oportunitat que representa per a la societat i la pròpia universitat no disposar de models organitzatius adequats.

A l’enllaç inicial podeu llegir l’article complet.

2 respostes a “El govern de les universitats, qüestió permenent”

  1. a 08 març 2008 a les 10:12 Anna

    Jo també em temo que la resposta és negativa. Disposar de sistemes de govern i direcció perquè els posen a la nostra disposició? Si és així, n’hi ha que els han sabut utilitzar, en més o menys mesura, i n’hi ha que no.

    Em sembla que resta palès, però, que cada universitat també dibuixa i implementa sistemes de govern i direcció propis, que -malgrat haver-se d’adequar a un marc general- presenten diferents graus d’eficiència i efectivitat. Caldrà que ens preguntem el perquè i on resideix la clau de volta que fa que els resultats siguin tan diferents.

    Segons Francisco Pérez, una possible solució seria la direcció per objectius. Aquest model pot arribar a ser totalment asíncron respecte del funcionament ordinari de les universitats, més burocràtic que no competitiu. Caldrà definir nous funcionaments interns que dotin al model de més força i coherència que no pas l’actual.

  2. a 08 març 2008 a les 10:52 enriccanela

    Anna,
    Amb l’actual sistema de govern de les universitats és impossible una direcció per objectius.Cal relaxar la burocràcia i augmentar l’eix dels objectius, però per això es becessita un rectpr fort i obligat a retre comptes a algú altre que ni sigui el claustre.
    Jo no veig massa diferències. Normalment però, una universitat amb cerreres més vocacionals pot tenir millor direcció, professorat i estudiants estan més enfocats. La UB és més difícil que la UPC, per citar dues que conec.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació