Soc plenament conscient que les notícies que pugui posar en aquest espai no són les que més interessen avui, però no vull faltar a la meva cita periòdica. Tampoc és que abundin les notícies, però aquí estan.
Dissabte La Clave destacava el fracàs d’Espanya per adaptar-se a Bolonya. La raó és que no es disposa d’aules i professors suficients per fer els grups que demana el model europeu. Cal dir que no estic d’acord amb el raonament. Si es produeix el fracàs serà perquè els que no s’adapten són els gestors que volen fer-ho sense canviar el model d’organització. Justament avui em trobava immergit en una discussió sobre com s’han de fer les noves titulacions. Per exemple, hi ha qui creu que hem de seguir fent les assignatures en paral·lel, és a dir, en un curs quatre o cinc assignatures per setmana. Jo defenso que no, que el que cal és fer-les seqüencials de forma que els coneixements es vagin donant de manera que uns utilitzin els de la matèria anterior i, que en alguns casos, s’intercalin coses, amb una visió més integrada. Clar això distorsiona algunes mentalitats anquilosades. Per altra banda no cal donar més que un parell de classes teòriques diàries amb grups nombrosos, les magistrals, mentre que moltes altres són pràcticament de despatx. Un model clarament diferent. M’estendria massa aquí, però la conclusió és que si canvien les mentalitats, el canvi és possible. Cal tenir primer visió i treballar integrats.
Breu nota de dissabte a La Vanguardia sobre Bolonya. Una pregunta, creu que el procés de Bolonya atempta contra la universitat pública? Resposta, 36% que si, 53% que no i 11% no sap. Només un 53% dels que responen estan informats.
Una columna de Xavier Pericay a l’ABC de dissabte: Insubmissió universitària. Una dura crítica a la situació de la universitat espanyola. Celebra que el rector de la UAB fes desallotjar la Facultat de Filosofia i Lletres.
Recuperar el talent científic és un article del dissabte a Expansión d’Ignacio Ramos. Analitza els pobres resultats espanyols en R+D+i i la poca capacitat de retenir els investigadors qualificats.
David Caminada publicava diumenge a l’AVUI un article que titulava la Universitat i el Pla de Bolonya. És un article en el que el defensor del lector parla d’una carta que li han enviat un estudiants de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada de la UAB està en risc de desaparèixer. També parla d’una carta que ha rebut d’uns estudiants desallotjats de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB que es queixen del tracte rebut per part dels Mossos. Sobre la por de desaparició de l’ensenyament de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada, crec que si desapareix no serà per culpa del procés de Bolonya.
El País parlava diumenge de l’èxit de la UOC en la formació en línia. Compta amb mil empreses associades a tot l’Estat.
El Segre deia diumenge que la UdL pretén augmentar l’oferta de places. Tindrà entre 30 i 50 places més en Ciències de l’Educació. També negocia 40 més de Medicina.
El Mundo publicava diumenge un article sobre les dones científiques. Diu que només ocupen el 13% de les càtedres i el 17% de les places equivalents del CSIC. Les científiques consideren que les coses canvien però lentament. Normal, la carrera científica és lenta, però cada vegada són més, inexorable, dominaran.
Avui Diario Médico diu que la UdG vol obrir la nova Facultat de Medicina aquest any. El primer degà podria ser Ramon Brugada, director del Centre de Genètica Cardiovascular Clínica del Montreal Health Instutute de Quebec, cardiòleg. Assessoren sobre el nou centre Joan Rodes, Ramon Gomis, Joan Guinovart, de la UB, i Miquel Vilardell de la UAB.
El País recull avui en una breu columna les protestes a Andalusia i Catalunya contra el procés de Bolonya.
Diari de Sabadell publica avui que Henkel i la Generalitat cofinacen beques per fer recerca en Química. Les beques postdoctorals promouran l’estada durant dos anys d’investigadors catalans a Xina i d’investigadors xinesos a Catalunya. Cada institució aportarà 296.000 euros.
Diari de Terrassa preguntava diumenge si l’administració hauria de pagar xarxes de wi-fi públiques. Les respostes majoritàriament eren afirmatives. Normal.
El Economista diu que el Ministeri de Sanitat pretén revisar la legislació de patents per enfortir els drets de propietat intel·lectual dels laboratoris farmacèutics i aclarir el marc normatiu per afavorir la innovació del sector privat. D’aquesta manera els laboratoris podran destinar més recursos a R+D+i. Calen, però, científics. El govern vol crear una excedència laboral de cinc anys per tal que els científics que vagin a l’empresa no perdin la plaça. També vol atreure els científics a l’estranger.
Em sembla molt interessant la idea d’introduir la seqüencialitat en les assignatures, encara que potser es podrien fer en grups de 2 o 3 assignatures, buscant complementarietats. Aixo suposo que implicaria concentrar la docència en la meitat de les setmanes que hi ha ara. Em sembla molt clar que les classes teòriques s’han de fer en grups grans (i en 1,5 hores a la setmana, pensant en cursos de 15 setmanes), mentre que les pràctiques s’han de fer en grups de com a màxim 25 persones, que són els que hauria de tutoritzar un sol professor. Discrepo, en canvi, amb vostè en la qüestió dels recursos. Cal més professorat (encara que sigui a temps parcial) per a poder desdoblar els grups de pràctiques i poder fer bé les tutoritzacions. Amb uns estudiants amb uns nivells de comprensió lectora i d’hàbits de treball fluixos, caldrà estar-hi molt al damunt si es vol implementar bé la “docència a l’anglesa”, i això només es pot fer amb més dotacions de professorat (mirant cas per cas com està ara cada facultat i departament, i quines seran les necessitats reals un cop s’implantin les noves titulacions, esclar!).
Hola Ramon,
El que passa és que cal més personal de suport. Per exemple, quan els estudiants estan fent pràctiques al laboratori no cal sempre el professor. Quan estudiava era així.
Amb tot, si que és possible que en alguns casos calgui professorat però no sempre sènior. Són els estudiants de doctorat els que ajuden. És un model diferent i a cada ensenyament cal analitzar el cas.
Un bon pla i aleshores fer els càlculs. L’anglès si tindrà segur un cost específic.